Opinió
-
Un any que hem aprofitat bé
Vicent Partal
31.12.2013
-
Illes rebels
Vicent Partal
30.12.2013
-
Xerrameca reial
Vicent Partal
27.12.2013
-
PSOE-CAT i PSC?
Vicent Partal
24.12.2013
-
Potser sí que són l'URSS…
Vicent Partal
23.12.2013
-
L’Ulster de la senyora Camacho
Vicent Partal
20.12.2013
-
Un PP guerracivilista
Vicent Partal
19.12.2013
-
Criminalitzar per il·legalitzar
Vicent Partal
18.12.2013
-
La llumeta
Vicent Partal
17.12.2013
-
Ara que no ens agafe la por...
Vicent Partal
16.12.2013
-
#SíiSí. Ara tots junts a guanyar la independència
Vicent Partal
12.12.2013
-
No es canvia un país ni a crits ni a colps de titular
Vicent Partal
12.12.2013
-
A més, negacionistes
Vicent Partal
11.12.2013
Vicent Partal
21.05.2012
Per què no ens diuen a qui devem els diners?
L’estat espanyol deu molts de diners. I aquest deute és el motiu de les retallades i dels mals de tota mena que ens afligeixen. Però hi ha una pregunta ben significativa a fer: a qui els devem, aquests diners? Qui són, en realitat, els creditors? Sorprenentment, el parlament espanyol nega aquesta informació, dient que és de ‘caràcter reservat’. O siga: pagar sí, però saber a qui paguem no.
La pregunta, la va fer el grup d’Amaiur: volia saber el detall dels cinquanta creditors principals de l’estat. Més precisament, volia saber quins estats, bancs, empreses... havien adquirit més deute públic de l’estat: lletres, bons i obligacions. Una pregunta senzilla d’entendre, molt concreta i d’un interès públic indubtable. Però l’estat s'ha limitat a respondre als diputats d’Amaiur, i a través seu a tots els ciutadans, que aquesta informació, no tenim el dret de saber-la, simplement. I això, dues vegades.
Dir que el fet és sorprenent és dir poc: a més de sorprenent, és irritant. Se'n saben coses, és clar. El Banc Internacional de Pagaments, per exemple, ha revelat que els bancs alemanys, així en abstracte, tenen el 22% del deute extern net espanyol i els francesos el 20%. Però quins bancs? Com? Quines empreses? Quins governs? Per exemple: quant de deute hi ha en mans del govern xinès i quines contrapartides polítiques i de tota mena impliquen?
La dada ho és tot, llevat d'insignificant. Però l’estat que tants sacrificis ens demana considera que no cal explicar-la. I així anem anant...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015