Opinió
-
Roberto Maroni is not welcome in Catalonia
Vicent Partal
15.01.2014
-
Roberto Maroni no és benvingut
Vicent Partal
15.01.2014
-
L'estabilitat i l'immobilisme
Vicent Partal
14.01.2014
-
El factor basc
Vicent Partal
13.01.2014
-
Fer el ridícul
Vicent Partal
10.01.2014
-
Tocant de peus a terra
Vicent Partal
09.01.2014
-
Un monarca incapacitat
Vicent Partal
08.01.2014
-
A Monarchy in Ruins
Vicent Partal
08.01.2014
-
En suport de Vicent Maurí
Vicent Partal
07.01.2014
-
El paper dels socialistes
Vicent Partal
03.01.2014
-
La responsabilitat del món envers Catalunya
Vicent Partal
02.01.2014
-
The role of the Socialists
Vicent Partal
02.01.2014
-
The World's Responsibility to Catalonia
Vicent Partal
01.01.2014
Vicent Partal
28.01.2014
La batalla dels ultres
L'anunci que Vidal-Quadras s'incorpora a Vox i podria liderar-ne la candidatura al Parlament d'Europa certifica un fenomen que a tots els Països Catalans ens resulta molt favorable: la fractura galopant dins allò que havia estat un espai electoral monolític, solament del PP. Els qui ahir no tenien cap dubte perquè la seua única opció era el PP ara tenen si més no quatre alternatives: el PP, UPyD, Ciutadans --amb marques locals-- i el nou Vox.
Tothom sap que per a guanyar unes eleccions has de reagrupar al màxim els teus i has d'esperar que els contraris acudesquen a les urnes tan fraccionats com siga possible. Per les restes matemàtiques del mètode d'Hondt, com més partits i partidets es disputen un mateix espai electoral més vots es perden.
Per això podem esperar que el creixement i el desacomplexament de l'espanyolisme més radical tindrà aquesta conseqüència: fer més difícils les opcions de victòria del PP. Quan sents Vidal-Quadras que diu que el PP és còmplice de l'independentisme o UPyD que nega que Ciutadans puga ser espanyolista és ben evident, a més, que serà una batalla a mort. I d'això, molt especialment al País Valencià i a les Illes, n'hauríem de traure profit. Electoral.
Evidentment, sense menystenir que la batalla entre les quatre forces polítiques per a veure qui és més espanyolista pot acabar radicalitzant el seu discurs fins a extrems insospitats. Amb conseqüències bones, però també dolentes. En qualsevol cas, alerta amb la batalla dels ultres, que aquests mesos vinents serà un factor polític determinant, a tot el país.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Josep Vicent Sala: La radicalització del discurs també pot jugar contra ells igual que la divisió del vot. Tothom sap que les eleccions es decideixen en el segment de població diguem-ne moderat. Ciutadans i UPyD a diferència de Vox han intentat captar aquest vot més centrista fent creure que la posició ara mateix més normal o general de la societat és oposar-se a la descentralització del poder sobretot per qüestions d'eficiència i igualtat de drets. Per tant, la radicalització de tot aquest moviment pot posar en entredit i al descobert l'agenda real d'aquests grups polítics i carregar de raons a qui no està d'acord amb la deriva que du l'estat actualment. El que tinc curiositat de veritat de veure és com degenerarà aquest debat territorial neocentralista després de la independència del Principat. En aquest cas sospite que la radicalització pot ser màxima i dur a governs extremadament populistes. O potser ens sorprendrem i des de l'altiplà començaran a meditar sobre tot el que han fet malament fins ara?
Pep Agulló: És cert el que diu l’editorial pel que fa al context electoral, però el que tenen en comú aquest partits ultranacionalistes espanyols en la mida que es van desacomplexant, és que se’ls va fent petita la disfresa de la democracia. En aquesta vorágine competitiva d’espanyolitat que veu en el més petit gest formalment democràtic una debilitat , la competició será per a qui representi millor el passat franquisme més rampant, i aquest discurs pot arrossegar sectors del seu braç armat, l’exercit , propiciant aventures suicides de conseqüències imprevisibles.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015