Opinió

 

<30/169>

Vicent Partal

07.10.2004

El problema és més amunt

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre ahir una sentència que, sense atacar (encara) frontalment la immersió lingüística, dóna una part de raó a l’associació d’extrema dreta Convivencia Cívica Catalana, perquè deixa entreveure que l’ensenyament s’hauria de fer en la llengua habitual de cada infant. Mentida: no pas en urdu o en àrab o en romanès..., que també són llengües habituals del nostre país. La sentència diu en castellà –que és l’única llengua que preocupa aquests personatges.
La sentència, tot amb tot, és confusa. I permet, com tantes altres sentències, que tothom puga esgrimir-la a favor seu i puga destacar-ne allò que li convé. No crec que tinga conseqüències immediates en el sistema educatiu català. Però és una passa més dels partidaris de Vidal Quadras (ep! vice-president del Parlament Europeu!!) per a desestabilitzar el clima social del país. I un argument legal que sumen emparant-se en una trama jurídica i legal que és desfavorable per essència al català.
Ells són insistents. Aquests darrers anys han atacat i posat contra les cordes des de la Rovira i Virgili fins a l’Ajuntament de Sabadell, per posar dos exemples d’institucions assetjades per aquests ultres. Però allò que resulta preocupant és que, amb la llei a la mà, sempre tindran totes les de guanyar. Simplement perquè l’ordenament jurídic de l’estat espanyol és un desastre per a la nostra llengua. L’ordenament jurídic espanyol es limita a despenalitzar el català, però ho fa sempre posant-lo en posició d’inferioritat respecte del castellà (o hem de dir espanyol?, què en fem, d'aquesta altra qüestió de noms, mister Moratinos?). En aquestes condicions, anar als tribunals és un joc de cartes. Si tens tota la sort del món, un jutge o uns pocs et faran una interpretació relativament normal en termes d'allò que pensa el país. Però la cosa més habitual és que trobis uns jutges desinteressats o francament adversos que, aplicant la lògica de les lleis, ataquin el català. El problema, doncs, és a dalt de tot. A la constitució. Per això no ens serveix.

Mail Obert