Opinió
-
Això és una onada?
Vicent Partal
16.02.2014
-
Jutges amb arguments
Vicent Partal
14.02.2014
-
Simplement desesperats
Vicent Partal
13.02.2014
-
'De la capa un sayo'
Vicent Partal
12.02.2014
-
Els nostres aliats
Vicent Partal
11.02.2014
-
Prohibiran l'estelada?
Vicent Partal
10.02.2014
-
Com cal respondre a la provocació?
Vicent Partal
09.02.2014
-
Referèndum, proclamació, reconeixement
Vicent Partal
07.02.2014
-
Un canvi remarcable
Vicent Partal
06.02.2014
-
TV3 en perill
Vicent Partal
05.02.2014
-
O val contra Catalunya o no val
Vicent Partal
04.02.2014
-
Felipe is afraid
Vicent Partal
03.02.2014
-
Felipe té por
Vicent Partal
03.02.2014
Vicent Partal
11.02.2013
Un any més tard estem molt pitjor
Ahir feia un any exacte que el govern espanyol havia aprovat una reforma laboral. Ho va fer sense consultar ningú ni encomanar-se a ningú. No va voler pactar res ni amb els sindicats ni amb la resta de partits, que, amb la sola excepció de CiU, s'hi van manifestar contra. El govern de Mariano Rajoy va dir aleshores que aquelles mesures eren necessàries per a la reactivació econòmica i que si no ho volíem entendre era només problema nostre. Perquè la recepta era infal·lible.
I vet-ho aquí: ha passat un any i les dades són tan contundents que esfereeixen. Hi ha 691.700 desocupats més i s'han destruït, en els onze mesos que han passat des de l'aprovació de la reforma (car encara no tenim les dades del darrer) 850.000 llocs de feina. No hi ha manera de presentar ni una sola dada que haja millorat, ni un sol indici de canvi positiu. El nombre d'expedients de regulació ha augmentat fins a un 66% més que en el mateix període de l'any anterior i no ha crescut la contractació indefinida, objectiu principal que deien que tenia la reforma.
Les dades fan simplement feredat. Fa feredat el nombre de treballadors sense feina i horroritzen les xifres de desocupació juvenil, aquest terrible 57,6% que condemna una generació sencera i deixa seriosos interrogants sobre el futur. La política és molt més que la baralla dels sobres, els espietes, les declaracions i les insinuacions. La política va, o hauria d'anar, de fer millor la vida de la gent. Això que el PP no sap fer de cap manera.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015