ANC: les altres eleccions

Aquest cap de setmana tots els membres de l'Assemblea Nacional Catalana som cridats a elegir la part renovable del secretariat nacional. Un secretariat del qual se'n van algunes de les figures més carismàtiques de l'ANC, singularment Carme Forcadell, però també gent com Jaume Marfany, Pere Pugès, Ferran Civit, Ignasi Termes i més. A tots, a ells i a tots els seus companys, cal donar-los les gràcies. Amb innombrables encerts, amb una feina singular, han portat literalment el país on és avui. I els seus errors, que n'hi ha haguts com no podia ser altrament, són clarament superats de llarg per aquells encerts. El meu agraïment, doncs, primer de tot.

Però ara l'ANC encara una nova etapa. Som a pocs mesos de les eleccions més transcendentals de la nostra història, molt ben encaminats com a país però enmig d'un ambient poc favorable a la unitat que sempre havia estat la bandera de l'assemblea. Tothom sap, per exemple, que la manifestació de l'11 de setembre serà difícil de gestionar, perquè els partits hi voldran ser presents, lògicament. Però encara és més important de saber que som en un moment en què els polítics han de prendre el relleu de l'activisme social. A partir del setembre l'ANC només hauria d'acompanyar els passos ferms que el parlament i el govern hauran de fer. No aniríem bé si ens calgués empènyer encara.

I tanmateix no ho podem descartar, això. De segur que no ho descarta ningú de nosaltres. Massa sovint l'ANC, amb Òmnium i l'AMI, han hagut de collar els partits i obligar-los a entendre's. Aquesta tasca no ha estat gens senzilla, però l'han feta molt bé i es reclama que es continue fent bé, si arriba a ser necessària. Per això les eleccions d'aquest cap de setmana són importants. Seria un greu error que en el secretariat elegit es reproduïssen en miniatura els enfrontaments entre partits o que s'acabàs triant un dirigent amb carnet de qualsevol, qualsevol, formació política. Per més vàlid que fos, és evident que tindria un marge de maniobra dubtós.

Amb tot, he de confessar que no acabe de comprendre el procés electoral. Em costa d'entendre que hi haja d'entrada i públicament un candidat oficial a substituir Carme Forcadell. Em costa d'entendre que en un moviment assembleari i popular circulen llistes dels uns o dels altres demanant que votes una llista sencera i m'alarmen les consignes per a votar de manera homogènia amb la intenció d'ocupar parcel·les de poder. Crec que no s'ha encertat el to i molta gent estem un pèl incòmodes amb les propostes tancades. El meu vot, no l'usaré acríticament en favor de cap plataforma i em sap greu dir-ho així de clar. En tots els grups més o menys organitzats hi ha gent que m'interessa molt i també hi ha gent que, encara que em resulte interessant, crec que no és ni el moment ni el lloc en què ha de prendre protagonisme. Tots, tothom qui es presenta, té el meu respecte més gran i la meua admiració pel servei que vol prestar al país. Però els membres de l'Assemblea hem de pensar sobretot com funcionarà millor la nostra organització en el moment més difícil. Amb independència dels partits i dels grups de pressió.

Com no podia ser altrament, el servei de votació organitzat per l'ANC és eficaç i transparent. Alguns altres, com hem fet a VilaWeb, hem elaborat guies de qui és qui, especialment pel que fa als llocs que es voten de la llista nacional. Només demane a aquells que dipositareu el vostre vot aquest cap de setmana que us atureu uns segons a reflexionar i a conèixer qui votareu. No hi ha cap necessitat d'improvisar res, no hi ha cap necessitat de seguir cap consigna ni ordre. I hi ha, en canvi, la necessitat de prendre una decisió responsable per al moment de més responsabilitat de la nostra vida política contemporània.

I una qüestió final: en les llistes territorials hi ha gent molt i molt preparada, autèntics diamants polítics i intel·lectuals que sembla que han quedat en segon pla, una mica per culpa de tots nosaltres i de la dinàmica de la campanya. Espere que això es tinga en compte també i que les llistes locals no acaben essent un simple complement del plat principal. Seria un error.

Molta sort, doncs, a tots els qui es presenten. Moltes gràcies per l'esforç de fer-ho. I molt d'encert a tots els qui votarem.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Josep Font

Com és habitual, estic molt d'acord amb en Vicent, però m'agradaria afegir que si els "diamants" de les territorials han quedat en un segon pla, els de les Assemblees Exteriors segueixen estant (des de la mateixa creació de l'ANC, que no contemplava la seva existència) a la cua de tot: no tenim representació directa al Secretariat Nacional. Enguany, però, alguns dels companys que han retornat a Catalunya, es presenten a la llista Nacional. Demano doncs que quan "us atureu uns segons a reflexionar i a conèixer a qui votareu", com demana en Vicent, cerqueu aquestes persones i els hi feu confiança.

En l'acompanyament que l'ANC haurà de donar al Parlament i al Govern a partir del setembre, la difusió internacional que fan les Assemblees Exteriors serà de vital importància, i necessitarà a la vegada l'acompanyament i el màxim suport del Secretariat Nacional.

Adrià Quesada

Trobo que l'editorial és molt encertada, però no comparteixo l'optimisme. No conec les intimitats de dins l'ANC en aquestes eleccions, però saber els comportaments que s'hi estan donant em preocupa més que "un xic d'incomoditat". Parlen d'una instrumentalització de l'ANC que diria que fa temps que hi és.

M'ha cridat l'atenció l'afirmació de que anem malament si encara cal empènyer: sr. Partal, el que tenen els motors és que empenyen allò que sigui on estan acoblats. Trobo desencertat pensar ja en la desmobilització. Hi ha una oligarquia vinculada a CiU que no vol la independència - n'hi ha una altra que la vol amb objectius propis - i aquests "passos ferms" no es faran. Fins que no es reequilibrin les forces independentistes no veurem avenços significatius.

Soledat Balaguer

Has escrit exactament el que pensem molts de nosaltres.

Josep Usó

Són importants, les eleccions a l'ANC. I cal tindre clar que cal votar a les persones. A cadascuna de les persones. A les que es consideren, que cadascú considere, millor preparades per a la difícil tasca que hi ha per endavant. I també cal que els candidats, tots ells tinguen clar que la tasca que hi ha per davant és més important que qualsevol d'ells. Ens juguem el ser o no ser com a país. La resta, siga el que siga, ha de quedar en segon terme. Val a dir que estic segur que les eleccions de l'ANC seran un èxit. I, finalment, felicitar als qui se'n van. Sense ells, no seriem on som.

Joan Rubiralta

Seguint els estatuts de l'ANC ara toca escollir una part significativa del nou secretariat que comportarà un relleu de la cúpula dirigent. Com a persona implicada en la vida diària de l'organització, crec que hem d'escollir les persones que creguem que ho puguin fer millor, independentment de llistes i de lobbys interns i de pressions externes. Per això cal llegir bé els currículums i donar el vot a aquella persona que creguem que ho pot fer millor.

Necessitem que a l'ANC hi hagi una renovació ordenada, fixant-nos també en la dedicació horària que cada candidat o candidata pot oferir, perquè els moments que s'acosten seran de veritable vertigen, i cal que el secretariat disposi de suficient temps per poder-lo dedicar a les feines de responsabilitat que els siguin encomanades. Arribats aquí voldria fer un reconeixement immens a Carme Forcadell per la seva gran tasca al davant de l'organització i espero que continu participant en l'assemblea de la manera que sigui.

També desitjo que no perdem el temps en fer propostes unitàries, carpeta que ja s'ha passat i, per tant, fora del moment que ens trobem i, tot i que és una possibilitat remota, participar amb aventures com la de presentar-se amb entitat pròpia a les eleccions del 27 S, fet que considero que seria un greu daltabaix que podria comportar la divisió interna - fet que ja va ser prefigurar a l'última assemblea general- i abocar-nos la fi de l'ANC. Alerta doncs. El que sí que cal és posar-nos a treballar intensament fins a la victòria.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A partir del setembre l'ANC només hauria d'acompanyar els passos ferms que parlament i govern hauran de fer.