Opinió
-
Margallo es complica la vida a Ucraïna
Vicent Partal
05.03.2014
-
Europees: sobretot no prenguem mal
Vicent Partal
04.03.2014
-
Putin: ací teniu el monstre
Vicent Partal
03.03.2014
-
Un significatiu ridícul
Vicent Partal
28.02.2014
-
Fabra, la sargantana
Vicent Partal
27.02.2014
-
Ucraïna, Rússia i nosaltres
Vicent Partal
26.02.2014
-
'Tu no ets amic meu'
Vicent Partal
25.02.2014
-
Un pas més
Vicent Partal
24.02.2014
-
Un vot penosament històric
Vicent Partal
21.02.2014
-
Preparats?
Vicent Partal
20.02.2014
-
Tauler gran, tauler petit
Vicent Partal
19.02.2014
-
La Comissió para els peus a Barroso
Vicent Partal
18.02.2014
-
Farts de Barroso
Vicent Partal
17.02.2014
Vicent Partal
17.04.2014
I què hi feia a Kuwait?
L'avaria, una altra, de l'avió oficial i les complicacions de Juan Carlos per a arribar a temps a la final de València han posat el focus sobre aquest viatge del monarca i un grup d'empresaris a Kuwait. Què hi feien? Què venien i a qui? I per què els acompanyava Juan Carlos.
Estem acostumats a una peculiar teoria segons la qual és normal que el cap de l'estat viatge pel món acompanyant empresaris a tancar negocis. S'ha venut des de fa anys amb frases pomposes, com ara aquella que diu que una funció del rei és fer de 'primer comercial del país'. Però això no és gens ni mica normal en les democràcies occidentals. No ho fan, per norma, els caps dels altres estats. No és, de fet, pràctica habitual, sinó més aviat una excepció que quan passa ha de ser explicada per menut.
Però la raó última d'aquesta pràctica té molt a veure amb el peculiar capitalisme espanyol. Juan Carlos acompanya sempre empreses que en diuen 'de la llotja del Bernabeu', tot sovint empreses privatitzades que han anat a raure a les mans de persones vinculades políticament al Partit Popular i que tothora es beneficien de decisions legislatives de l'estat. Empreses constructores, especialment.
Fa anys que es parla i es debat sobre si Juan Carlos cobra comissió d'aquestes empreses per obrir portes en aquells països, com Kuwait, on ell té relacions especials amb la monarquia regnant. En aquests països, per a acabar d'embolicar la troca, és normal que els màxims dirigents de l'estat siguen alhora dirigents de les principals empreses estatals i la confusió entre la vida privada i el càrrec siga constant. Cal recordar, per exemple, que el polèmic safari a Botswana el va pagar un membre de la família reial saudita?
Siga com siga, la fortuna personal de Juan Carlos --no la declarada, sinó la real segons les informacions dels mitjans econòmics-- no es pot explicar amb l'activitat regular de rei d'Espanya. De manera que ha de tenir una explicació relacionada amb aquestes altres activitats, per a les quals sempre està disposat (no és curiós que pràcticament no faça actes públics per la malaltia i en canvi ja haja anat unes quantes voltes al golf Pèrsic, d'ençà que l'operaren?).
Finalment, una dada que clama al cel: la meitat de les exportacions espanyoles d'armes, la meitat!, va a parar als Emirats Àrabs Units i a l'Àrabia Saudita, dos països evidentment gens democràtics i gens respectuosos amb els drets humans. Països com Alemanya no fa gaire que han rebutjat de vendre armament als saudites per la seua agressivitat contra els drets humans. I qui us penseu que s'afanya a oferir-se com a alternativa?
L'opinió dels subcriptors
Just Cortés: És ben significatiu que qui seia a l'esquerra del rei era el ministre Morenés. I l'única explicació d'aquest fet és que el personatge representa el negoci espanyol de venda d'armament.
Josep Usó: Ja és mala sort que se li haja tornat a avariar l'avió. Mala sort o què avió i monarca estan tots dos per a canviar. Però és ben cert. Només fa uns dies, el rei estava als emirats àrabs negociant vendes fantàstiques per a les empreses "de sempre". I ara, a Kuwait, tornava a ser-hi. Vists els interessos d'aquella monarquia medieval, el més probable és que el negoci fóra d'algun edifici o construcció car i poc o gens útil. O bé, armament. Al capdavall, la major part de la formació de l'actual monarca fou com a militar. De la resta, salta a la vista que no en sap.
I és segur que cobra alguna comissió. Tots sabem que "de bades, cap frare pega cabotades". I el senyor rei, d'això n'ha donat mostres a bastament.
Per descomptat, podem esperar, davant la més que justificada demanda d'explicacions, la reacció d'allò que s'anomena "la caverna mediàtica". El rei és el millor ambaixador i comercial!!! Vistos els negocis i productes que es compren i es venen en aquesta mena de "missions comercials", ja es poden confitar el comercial, l'empresa i el país sencer. Cada dia fan més i més abellidora la independència.
I, a més, el fet que l'avió se'ls espatlle una altra vegada, ja és de traca. Si ho tenen tot igual, ara mateix seran la riota de la meitat de les cancelleries del món. Per a preocupacions, ja en tenen prou amb Ucraïna.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015