Opinió
-
Margallo es complica la vida a Ucraïna
Vicent Partal
05.03.2014
-
Europees: sobretot no prenguem mal
Vicent Partal
04.03.2014
-
Putin: ací teniu el monstre
Vicent Partal
03.03.2014
-
Un significatiu ridícul
Vicent Partal
28.02.2014
-
Fabra, la sargantana
Vicent Partal
27.02.2014
-
Ucraïna, Rússia i nosaltres
Vicent Partal
26.02.2014
-
'Tu no ets amic meu'
Vicent Partal
25.02.2014
-
Un pas més
Vicent Partal
24.02.2014
-
Un vot penosament històric
Vicent Partal
21.02.2014
-
Preparats?
Vicent Partal
20.02.2014
-
Tauler gran, tauler petit
Vicent Partal
19.02.2014
-
La Comissió para els peus a Barroso
Vicent Partal
18.02.2014
-
Farts de Barroso
Vicent Partal
17.02.2014
Vicent Partal
03.07.2013
Aturar Plataforma per Catalunya. Però com?
No som un cas excepcional. Dissortadament, a tot d'Europa els partits racistes i xenòfobs creixen, impulsats per aquesta crisi salvatge, tan impressionant i tan dura que vivim. Plataforma per Catalunya és en aquest sentit un fenomen assimilable als grups de la resta del continent. Preocupant, tremendament preocupant, per tant.
El problema dels partits racistes, a tot arreu, és com aturar-los, com evitar que s'aprofiten de l'espiral en què es mouen amb tanta comoditat. La pregunta és què cal fer per a impedir que cresquen? I d'això cal que en parlem, fins i tot diria que cal que en parlem de seguida, amb una certa urgència. Perquè en el cas de Plataforma per Catalunya els incidents de Vic han demostrat que s'ha entrat en una nova etapa. Una etapa molt més perillosa encara: la presència d'uniformats i la imitació de les insígnies dels nazis grecs fa preveure un salt endavant quant a l'ús de la violència.
Durant anys he seguit els debats, difícils sempre, que hi ha hagut a molts països sobre com aturar aquests moviments. I m'he convençut que només aconseguirem frenar-los a base de separar-ne la ideologia de les actuacions. Perquè en una democràcia és molt difícil de prohibir una ideologia si no vols que tot el sistema democràtic se'n ressentesca i de retop els convertesques en uns màrtirs. No crec que siga recomanable, per això, ni prohibir el partit ni tan sols prohibir que tinguen un programa obertament racista i puguen proposar-lo. La llibertat d'expressió deixa de ser-ho quan hi poses límits. Tanmateix, això només és raonable i assenyat si en canvi es persegueix amb una duresa extrema el comportament delictiu que aquest programa i aquesta ideologia enclouen en l'essència. Poden pensar i parlar, però no actuar.
Continuant amb l'exemple de Vic, Plataforma per Catalunya pot dir que a parer seu els emigrants no han de rebre atenció social. Però no poden obrir una oficina a l'ajuntament on es discrimine per raó d'origen. L'oficina s'ha de tancar immediatament i els responsables han de ser portats davant la justícia i penats tan sols que l'oficina haja estat oberta un minut. O un altre exemple: és evident que de cap manera no es poden tolerar comportaments amenaçadors com els que es mostraren en el ple, o encara menys amenaces com les que Anglada va proferir en el Canal Taronja. Aquestes amenaces, en qualsevol país europeu haurien causat un problema penal immediat al tal Anglada.
El problema greu ara mateix és que tot això reclama una legislació molt coherent que no tenim. L'estat espanyol no té una legislació contundent i clara contra la discriminació, el racisme i la xenofòbia i és l'únic de la Unió que no persegueix el nazisme. Cal, per tant, posar fil a l'agulla urgentment.
Especialment, perquè en l'àmbit polític no pot haver-hi ni una sola concessió. Els racistes han de ser considerats com a éssers empestats, amb qui ningú no pacta res. I per això és imprescindible un acord ampli dels partits catalans, com el que hi ha en una colla de països d'Europa. Un acord que assegure a totes les formacions polítiques que no es trobaran mai obligades a cercar els vots del partit racista, vots que en la pràctica haurien de ser com inexistents. Només si ningú no compta amb ells taparem totes les escletxes per on puguen créixer. L'experiència europea ensenya que aquest és el punt més difícil de complir, però també el més necessari.
Hi insistesc: Plataforma per Catalunya ja és un problema important, però és a un pas d'esdevenir un problema molt i molt greu. Seria greument irresponsable que hi féssem el sord...
L'opinió dels subscriptors de +VilaWeb
Ara els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriuré, però procuraré que siga el màxim de dies. D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor què dic i incorporar-la al text, si cal.
Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015