No podem aguantar dos anys més

Una multitud va envoltar ahir les famílies valencianes que fa set anys que havien estat víctimes de l'accident del metro a l'estació de Jesús. Ho van fer per confortar-les, però també per exigir una justícia que no ha arribat mai i que el govern valencià no vol que arribe. L'actuació del president Camps aquells dies passarà a la història com la més abjecta i miserable que un governant podia tenir. El president Fabra, quan va arribar al poder, va semblar que volia canviar una mica aquest menyspreu insòlit a les víctimes, però res no ha anat gaire lluny. I l'adormida societat valenciana, tard però sòlidament, va assumint que no hi ha perdó possible ni imaginable per als responsables polítics d'aquell crim. 

Han hagut de passar set anys per a veure no tan sols les places plenes de solidaritat, sinó fins i tot les primeres mostres de sensibilitat que arriben des del PP mateix. Molts ajuntaments governats per conservadors, el del meu poble sense anar més lluny, ahir van hissar les banderes a mitja asta, i en canvi els altres anys havien onejat sense remordiments. És poc, però és molt. El gest confirma l'estimbada d'un Partit Popular que viu acorralat i temorós.

Tanmateix, el problema és que les eleccions valencianes no toquen fins el 2015 i el país no pot aguantar dos anys més aquest desgovern. Ara l'estatut permet al president de convocar eleccions avançades, i són absolutament necessàries. Diria fins i tot que urgents. Per a remoure la vergonya i mirar de començar de nou amb un cert sentit de la decència. Per a evitar que l'obsessió per la cadira paralitze la societat més encara. I per a netejar aquest passat dement que cada dia es menja més de pressa, a còpia de morts sense resposta, de lladres asseguts a les corts, de detencions que ja són rutinàries i de ridículs esperpèntics, això que un dia havia estat el PP.

L'opinió dels subscriptors de +VilaWeb

Ara els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriuré, però procuraré que siga el màxim de dies. D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor què dic i incorporar-la al text, si cal.

Hi ha vegades que les opinions m'arriben quan l'editorial ja s'ha publicat. És el cas de la que m'envia Ferran López, encara sobre el tema, publicat dilluns, del comportament d'Espanya. És un text que cal llegir amb atenció, car realça un precedent més que notable i que, per tant, el publique tal com me'l va enviar.

'La llei de jurisdiccions la feren el 1905 arran l'escàndol de l'assalt militar a les redaccions del Cu-Cut! i de la Veu; en comptes de castigar els militars, l'objectiu era perseguir catalanistes i companyia. Aqueixa llei posava els crims "de lesa patria" en mans de la jurisdicció militar, encara que haguessin estat comesos per civils. La lluita contra la llei de jurisdiccions fou el motiu entorn del qual es formà la Solidaritat Catalana, per cert. Tot i que, molt significativament, la llei continuà en vigor fins a l'adveniment de la Segona República (espanyola). La meva tesi és que el 2013 se'ls dispara el mateix múscul que el 1905. '

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Les eleccions valencianes no toquen fins el 2015, però el país no pot aguantar dos anys més aquest desgovern