Opinió
-
A València tot es veu més clar
Vicent Partal
21.03.2014
-
Conjurem-nos
Vicent Partal
20.03.2014
-
Tot llegint Putin
Vicent Partal
19.03.2014
-
Girar un portaavions en una riera
Vicent Partal
18.03.2014
-
Sobre el senyor Girauta
Vicent Partal
17.03.2014
-
Com d’obertes?
Vicent Partal
14.03.2014
-
El tabú del terror
Vicent Partal
13.03.2014
-
Una fractura intolerable
Vicent Partal
12.03.2014
-
La millor notícia
Vicent Partal
11.03.2014
-
Que no us atabalen
Vicent Partal
10.03.2014
-
Fem fora el PP
Vicent Partal
07.03.2014
-
The battle at school
Vicent Partal
06.03.2014
-
La batalla de l’escola
Vicent Partal
06.03.2014
Vicent Partal
26.07.2012
Un nou mapa polític
El parlament de Catalunya va aprovar ahir la proposta de pacte fiscal, fet que palesà un nou mapa polític del país. Amb CiU i Esquerra molt compenetrats en l'exercici d'una majoria diguem-ne sobiranista, amb ICV definitivament alliberada del PSC que hi sumà uns vots i una sensibilitat essencials, i amb els socialistes molt descentrats, sense poder-se aliar amb el PP i afectats pel gens anecdòtic trencament de vot d'Ernest Maragall. No sé si acabarà passant res més, però el parlament que aquesta votació perfila és molt diferent del que hem vist fins ara...
Des del principi de la legislatura CiU s'ha repenjat, preferentment, en el PP, en totes les instàncies de l'administració. Ignore si continuarà fent-ho, però m'imagine que li serà molt difícil des d'ara. Podem demanar-nos, doncs, si veurem un solemne canvi de parella de ball, una mena de segona legislatura dins la legislatura.
Alguns dirigents convergents van dir, molt clarament, que aquesta era una majoria alternativa. I efectivament ho és. Però supose que també són conscients que consolidar-la exigeix canvis dràstics en la política del govern. Sobretot en política social.
Tenim, doncs, a mans de CiU una bona part del futur immediat del parlament i, per tant, del país. Després d'aquesta votació el president Mas ha de considerar si vol continuar per la via de refermar les decisions pròpies o no. Si vol que Catalunya seguesca prenent decisions amb independència de què pense el govern espanyol, ara ja sap amb qui pot comptar. Sap que al parlament té una majoria possible, ampliable fins i tot amb Solidaritat, que no posarà cap mena de límit a l'ambició nacional.
I això no és poca cosa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015