Com és que estaríem millor junts demà i no estem millor junts ara?

O siga que ve el senyor que ara mana al PSOE i diu que reformaran la constitució espanyola per fer-la federal, sense aclarir gens què vol dir això, ni posar un sol exemple de què canviaria. I evidentment sense ni prendre's la molèstia d'explicar-nos com s'ho faria per canviar ell sol la constitució, essent com és el cap del segon partit, que a més va de baixa. 

I tot seguit afirma, el senyor que mana ara al PSOE, que segur que s'acabaran els greuges, però això ho diu segons abans d'afirmar que no n'hi ha cap. Ni tan sols l'econòmic, que el reconeixen els pàrvuls i tot. Va arribar a dir que no podia haver-hi pacte fiscal amb Catalunya, ni això! 

I jura majestàticament, el senyor que mana ara al PSOE, que el seu partit sempre ha estat la garantia de l'autogovern de Catalunya, cosa que és capaç de dir sense que ni una cella se li moga quan algú li demana per la famosa frase de Zapatero --ho recordeu?: 'Aprovaré l'estatut que m'envie el Parlament de Catalunya.' I de la sentència del Constitucional, no cal ni parlar-ne.

Al qui mana ara al PSOE no li sentim ni una sola proposta sobre la qual es puga debatre. Però hom sí que li entén una cosa: que hem de renunciar a fer el referèndum i que hem d'abandonar el camí de la independència. Entesos. Totes les vaguetats de l'oferta esdevenen concreció de l'amenaça. 

Però no respon, el senyor que mana ara al PSOE, a la pregunta de per què ho hauríem de fer? La primera vegada que t'enganyen la culpa és de qui t'enganya. Però la segona és teua. Per quina raó, doncs, vist allò que va passar amb l'estatut, el famós ribot de Guerra, hauria de donar la més mínima credibilitat jo ara al tal Sánchez? O es pensa el senyor aquest que hem arribat ací per caprici, que no hem provat mai de convèncer la gent com ell, que no hem fet propostes de tota mena que ells sempre, sempre, han acabat traint i fent impossibles. El senyor que mana ara al PSOE creu que no tenim passat ni història, que no fa anys que sabem quin peu calcen?

El senyor Sánchez té el dret de pensar que som uns babaus, és clar. Però té un problema: no ho som. I per això l'escoltem i entenem que el seu discurs i les seues idees són l'expressió clara de què és avui el trist socialisme espanyol i, precisament per això, l'explicació clara, també, de per què va desapareixent de Catalunya.

És fàcil, senyor que mana ara al PSOE: només ens hauríeu d'explicar com és possible creure que estarem millor junts demà si és ben evident que no ho estem avui. Teniu cap resposta o sou tan prepotent per a pensar que podeu aturar aquesta revolució democràtica només amollant-nos quatre vaguetats des del faristol?

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Josep Usó

El senyor Sánchez no sap ningú qui és. El que està clar és que el seu partit està a la baixa fins la desaparició final. 
Que ara vinga a voler explicar als catalans el que han de fer i el que no han de fer, només evidencia que no sap quins cacaus es juga ni amb qui. El PSOE, abanderat de la socialdemocràcia, s'ha passat anys i panys afirmant que el capitalisme no era tan dolent, sempre i quan es matisés des de l'Estat. Però una vegada caiguda la URSS, ja no hi ha cap altre sistema. Per tant, el paper de l'Estat, per al capitalisme, sobra. I la socialdemocràcia també. Per això va a  la baixa a tot arreu. Per això no para de baixar. Ni pararà fins la total extinció. Ara, Rússia continua existint. I és un enemic formidable. Però també és capitalista. No és una alternativa al sistema, sinó un competidor més en el mateix joc.

Si el senyor Sánchez vol tractar d'enganyar algú, que continue amb els seus militants. Si és que li'n queden molts, a hores d'ara. Perquè a les properes eleccions ja no podrà ni tan sols dir que és el principal partit de la oposició. Siguen quan siguen i de l'àmbit que siguen. 

Com sempre han fet els "socialistes", ell ha parlat molt i no ha dit res. I no pot dir res perquè ni pot, ni vol fer res. La seua única ambició és continuar xuclant de la mamella. I és justament aquest, el seu problema. Que la mamella està tipa que la xuclen a canvi de res. Que se'n vaja per on ha vingut. Si sap alguna cosa i té ofici, com diuen que ha fet Rubalcaba, que torne a exercir. I, en cas contrari, que s'apunte a les llistes de l'atur.

Jaume Singla

No perdria gaire temps en analitzar el que pot i el que no pot fer "el senyor que ara mana al PSOE". Ja em costa prou acceptar els decrets llei dels que tenen majoria a l'Estat, per estar analitzant el que pot i el que no pot decidir el qui està en minoria.... i a mes està en baixada.Els catalans ens hem de mirar l'Estat espanyol com un tot, perquè mani qui mani, ho farà sense mirar pels interessos de Catalunya. Es de bona educació parlar-hi - i ja ho fa el President Mas - però jo no hi perdria gaire temps. Al capdavall el senyor Sanchez ve a fer-se la foto de la visita, perquè altra cosa no fa.

Joan Guasch

Una de les coses apassionants del procés que estem vivint, a banda de participar d'un moment històric irrepetible, és que totes les coses i causes s'estan clarificant. Ara sabem del cert que la transició va ser una continuïtat de l'antic règim i ara sabem que un dels actors principals per mantenir aquell statu quo ha estat el PSOE, que va abjurar del dret a l'autodeterminació dels pobles de la península per fer contenta a la monarquia i a les forces que van fer i ser la continuïtat del franquisme i assegurar-se així un bon bocí del pastís econòmic i de poder que s'han anat repartint durant tots aquests anys (i aquí cal incloure a CiU). Vet ací, però, que tot s'acaba, i (quasi) tot se sap. I si bé l'independentisme pur i dur no ha anat mai gaire més enllà del 20% dels catalans, ara s'hi ha sumat un gran nombre més de persones cansades d'arrossegar els peus per aquesta Espanya enfangada i putrescent. Segurament molts haurien volgut ser ciutadans d'una Espanya diferent, realment una nació de nacions, però tothom ja ha vist que el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible. I que l'únic camí que queda per respirar aire fresc i viure un projecte nou i amb futur és la independència. Escoltes el senyor que ara mana en el PSOE i escoltes tots el que l'han precedit, i escoltes també als líders del PP, perquè tots mamen de la mateixa mamella, ara ja escurada i resseca. I, d'on no n'hi ha, no en raja.

Jordi Casadevall

La intervenció de Pedro Sánchez a la sortida de la seva reunió amb el president ja ens la podíem imaginar. El que a mi m'ha sorprès és que encara empri aquell argument tan gastat de "Catalunya decideix (o s'autodetermina) cada vegada que hi ha eleccions". Mia que en fa d'anys que això cueja! Ja ho deien els de la UCD!

Josep Blesa

Seguint l’editorial i comentari d’ahir en què alguns reblàvem el clau coincidint sobre l’inexistent esperit democràtic espanyol. Ahir era un tal Montoro del PPE, avui un altre del psoE. La piràmide jeràrquica de l’Ancien Régim espanyol gestionada pels ”mediocres”, és a dir, els del mig en l’arrel d’expressió llatina del mot. L’editorial explicita eixa impermeabilitat i sordesa a escoltar a allò que els arriba des de la gent. Catalunya si hom pot explicar-se –escaientment-- és des de la ciutat de València. El pujolisme i tot el neo-noucentisme indígena ens va suposar una inserció pregnant que emboirava l’escenari on vam caure després del darrer dictador espanyol. Per contra, al País Valencià, els socialistes valencians van saber interpretar l’anhel difús de llibertat i democràcia d’aquells anys inicials de la transició del poble valencià. Posaren dos “fora-sèrie” al capdavant de Presidència del Consell, en Josep-Lluís Albinyana, i de la batlia del Cap-i-Casal, en Ricard Pérez Casado. De seguida des de Madrid van veure que allò podria esdevenir una “segona catalunya” però sense l’unionisme convergent. Això era insofrible per a España perquè obria la possibilitat d’un estat federal i democràtic fet des d’endins. S’acovardirien sols de pensar-hi i respongueren amb una tenalla actuant tant els imperialistes de Madrid com els quintacolumnistes autòctons. Defenestraren Albinyana a la primera de canvi i sis anys després al segon actuant en paral·lel i coordinadament aliança popular i psoe per tal d’esbandir qualsevol remota possibilitat. Engegaren la “Batalla de València”, tancaren Forns Alts de Sagunt, a canvi del vot italià per a entrar al Mercat Comú en aliança personal Sandro Pertini-Felipe González, quan es tractava de la siderúrgia de major futur de tot Europa pel comerç amb els països àrabs, no amb la futura UE. Per apanyar-se Itàlia i Espanya els valencians érem bons per a “perculitzar”, sense contrapartida. Al marge del que pensàrem els valencians amb un ninot de president de la Generalitat, el tal Joan Lerma. Quan es demanava equitat en els impostos, sense balances aleshores, els quintacolumnistes nostrats responien amb allò de la Solidaritat Interregional. Sense fer un ni número, ni veure’n ja que els tenen amagats. Tot era i és ideologia supremacista al·lògena de propis i estrangers. Per a què recordar més del que hem viscut es d’aleshores ençà?

Vicent, com a Valencià, siguem seriosos: creus que qualsevol dirigent espanyol té alguna proposta per a la gent de qualsevol territori històric nacional que no siga la nostra dissolució?

A parer meu: la relació malaltissa de supervivència que vivim dins l’estat espanyol, constitueix un element fundacional del codi genètic d’aquell estat que ens colonialitza ademocràticament i sistemàtica.

Ells podran continuar sent parademocràtics a un preu, però la nostra llibertat democràtica col·lectiva i individual és impagable.

Joan Goma

Prefereixo el PP.

El PP van de cara. L'únic pla que tenen per a Catalunya és el que diuen i el que fan: espanyolització total, centralització a Madrid, administrativa, econòmica i d'infraestructures, uniformització amb Espanya, marginalització del català, tancament de TV3, eliminació de la immersió lingüística a l'escola, espoli fiscal...

En canvi el PSOE pretén entabanar-nos amb una suposada reforma de la constitució espanyola que, de fer-se, trigarà segles i que, si es fa, serà per fixar la centralització, la retallada i tot el que el PP ja fa sense necessitat de reformar la constitució però aixi quedarà lligat i ben lligat.

El PP ens diu ben clar que el 9-N hem d'escollir entre la destrucció de Catalunya (votant no o sí-no) o la independència (votant sí-sí).

En canvi el PSOE ens vol enganyar. Pretén que si votem no o sí-no, llavors s'iniciarà un procés de reforma de la constitució. El que no ens diu és que l'únic resultat possible d'aquesta reforma, si mai es fes, seria consagrar explícitament a la constitució la destrucció de Catalunya.

Jaume M.

Els temps de les pastanagues ja s'acabat. Senzill i clar.

O ens en sortim, o desapareixem com a cultura, com a poble, com a nació. L' estat no farà presoners (com fa 300 anys), aleshores d'una manera, ara d'un altre. Però no deixarà res en peus. Mireu el País Valencià, mireu les Illes, mireu l'entorn. No deixaran créixer res que no sigui assimilat, res que no sigui cultura castellana-centralista... 

No hi ha oferta, no hi alternativa, no hi tercera via (ni segona, ni quarta), es submissió i capteniment.

Senzillament, es l'hora. Ha arribat, som el poble català, arribat de molt llocs i estimant aquesta terra, aquesta cultura, aquesta forma d'entendre la vida, la societat, el respecte, la democràcia. Som catalans d'orígens dispars, però catalans que volem seguir sent-ho i que volem una societat millor, més justa, més honesta. Fora grimpadors, fora corruptes, aparteu-vos.

La vella política no negocia, imposa. Ara un baronet menor del sistema, abans un duc amb palau, ahir un virrei sorneguer. Cap ni una paraula amable, cap ni una sortida, només crits, rendició i acatament.

Sabeu, es l'hora. Com diu en Vicent... tic tac tic tac.

El cas Pujol deixa ben clar quin sistema enquistat i podrit representen. Ens volen fer creure que el cas Pujol es al cor del nacionalisme català i l'únic que evidència es el fracàs del seu sistema, del sistema per a corruptes de la transició, del avui per tu, demà per a mi, de les cites ministerials, dels sobres, de les obres públiques tramposes. Es el fracàs del seu sistema, no del nou que podem (i hauríem de voler) construir entre tots. Per això els hi fa por. Tot el que ha fet Pujol (com el que va fer Urdangarin) es el que van fer els altres, els companys de viatge, els actors de la transició. No pas nosaltres, nosaltres no hi érem, ni el que proposem fer.

Venen a vendre fum, que es el que tenen. Promeses buides que ja no engalipen a ningú, ho saben molts ara, potser masses ho tenen ben conegut ja. Molts dels enredats anys enrere ja no compraran un cove buit i foradat, no hi ha peix al cove, ni puta ni ramoneta. Els convençuts de fa anys, els somiatruites, ja no esperàvem res... ara som els més moderats.

Ho tenim aprop, no es ni serà fàcil. De moment omplim la V del dia 11 fins a petar la ciutat comtal i fem que el 9N sigui el moment decisiu. I que el mon ens escolti, perquè no pensem callar.

director@vilaweb.cat

Per quina raó, doncs, vist què va passar amb l'estatut, el famós ribot de Guerra, hauria de donar-li jo ara la més mínima credibilitat al tal Sánchez?