Opinió

 

<26/169>

Vicent Partal

25.07.2014

Jordi Pujol: un país que fa mal

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha reconegut que mentre era president va tenir diners a l'estranger de manera irregular. En una carta feta pública pel seu advocat, Pujol diu que no va 'tenir temps' de regularitzar la situació d'aquests diners mentre era president, malgrat que va haver-hi ocasions en què legalment hauria pogut fer-ho. La confessió taca perennement el seu exercici de la política i el principal càrrec institucional de Catalunya, un càrrec que durant vint-i-tres anys va ser ocupat per un home conscient que defraudava no tan sols Hisenda, sinó el país que havia de servir i la gent que confiava en ell elecció rere elecció.


Jordi Pujol es manifesta disposat a fer front a les conseqüències fiscals i penals que puguen tenir els seus actes. Només faltaria que no ho fes. Tanmateix, no diu res de les responsabilitats polítiques del cas. I de les greus conseqüències que tindrà, com tots sabem. L'ombra de la corrupció ha acaçat durant anys Pujol i la seua família fins que inesperadament --inesperadament pel canal i per la forma-- n'ha arribat la confirmació. Res no serà igual per a ell, però tampoc per al seu partit, per al moviment que va encapçalar i fins i tot per al país que va presidir.


L'actuació de Jordi Pujol ens fa mal a tots. És un gran fracàs per a Catalunya. Per la hipocresia de governar invocant els valors com a guia de conducta. Per la imatge que es desprèn del govern i de la política, en aquella 'Catalogna da bere' que inevitablement ens remet al Milà de Bettino Craxi. Del govern i, cosa molt pitjor, de la institució que ja té vinculada sense remei la figura de l'home que la va conduir durant gairebé tota la transició política. En què pensava Jordi Pujol tots aquells anys? Com podia, una persona com ell, conciliar el seu discurs tan lligat als valors socials positius amb la certesa que incomplia, amb frau, les seues obligacions més elementals envers la societat?


El mal ja és fet. Ara caldrà aguantar les justificades invectives que cauran no pas sobre Pujol sinó sobre tot el nacionalisme català, potser sobre el país sencer. Se n'aprofitaran, com és lògic. Però el problema no serà, no és, que els uns puguen dir impunement totes les barbaritats que vulguen. El problema és que tinguem un país on puguen passar coses com aquestes que avui ha confessat Jordi Pujol. I això sí que fa mal de debò.

Mail Obert