Opinió
-
La bufetada
Vicent Partal
29.04.2014
-
En la política no hi ha miracles
Vicent Partal
28.04.2014
-
La majoria a manipular
Vicent Partal
25.04.2014
-
El dret de dubtar
Vicent Partal
24.04.2014
-
I com serà la cultura en la Catalunya independent?
Vicent Partal
23.04.2014
-
A provocar, per Sant Jordi
Vicent Partal
22.04.2014
-
I què hi feia a Kuwait?
Vicent Partal
17.04.2014
-
La via federal
Vicent Partal
15.04.2014
-
El 9-N, tant sí com no
Vicent Partal
14.04.2014
-
La columna vertebral de la llengua
Vicent Partal
11.04.2014
-
Com a Flandes
Vicent Partal
10.04.2014
-
S'ha acabat
Vicent Partal
09.04.2014
-
No són tres
Vicent Partal
08.04.2014
Vicent Partal
25.03.2014
Perpinyà reclama l’atenció
El resultat de la primera tanda de les eleccions municipals ha deixat Perpinyà estabornida. El candidat de la ultradreta ha aconseguit ser el primer, amb un 34% dels vots, que representen un augment molt inquietant en relació amb el 12% del 2008. És cert que el Front Nacional sempre hi ha tingut força, al nord, però és la primera vegada que guanya a la ciutat, i aquesta notícia només la podem considerar pèssima.
Tot avui els partits tenen l'ocasió de formar una aliança que, si més no, impedesca que la batllia quede en mans del Front. Hauran de ser generosos i no embrancar-se en discussions com les que veiérem ahir: que si retirada en favor del candidat UMP, que si fusió de llistes... Els partits democràtics han de ser conscients de la responsabilitat que tenen i actuar en conseqüència. No s'entendria que, els uns pels altres, deixaren la ciutat en mans de l'extrema dreta.
Ara, dit això, cal entendre que encara que diumenge el Front Nacional siga derrotat el volum de l'amenaça és massa gran per a llevar-hi importància i deixar passar sis anys més. Perpinyà reclama una atenció que no té. Un projecte que no té. Un model de ciutat atractiva per a la seua gent que no té. El Front Nacional no hi creix perquè sí. És cert que Louis Alliot és un pes pesant del partit i això pot haver-li afegit força. És veritat que aquestes eleccions apunten com el començ d'un cicle favorable a l'extrema dreta que es podria envigorir en les europees. Tot això és cert. Però també és cert que Perpinyà és una ciutat empobrida, que té problemes crònics que no es resolen i un discurs perdut de les forces democràtiques que pot acabar afavorint el llenguatge simplista del Front Nacional.
Ara cal aturar-los diumenge, gairebé diria que com siga. Però després tenim la responsabilitat col·lectiva de canviar Perpinyà perquè no caiga en les urpes de l'extrema dreta.
L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)
Geoffroy Lourdou: Des de l'arribada de Marine Le Pen al cap del Front National en 2011 el partit ultradreta ha aplicat una estratègia de marqueting polític per netejar la seva imatge. És que amb els estirabots i sortides de to del pare, Jean-Marie Le Pen, la natura feixista i antisemita del partit era massa òbvia per li permetre trencar el seu sostre de vots. Amb el 17,90% de vots a les eleccions presidencials de 2012, Marine Le Pen va comprovar que el retoc cosmètic del FN feia forat en l'electorat.
Per les eleccions municipals el partit ultradreta ha apostat fort per Perpinyà. Louis Aliot, parella de Marine Le Pen, encarna perfectament aquesta imatge polida que li ha permès ampliar la basa electoral a la primera volta per guanyar amb un 34%. El candidat del FN ha beneficiat directament de la situació critica de la capital del Rosselló i sobretot de la debilitat dels altres candidats. L'únic mèrit de Jacques Cresta, el candidat del PS és la servitud a Christian Bourquin, el president de la Regió Languedoc-Roussillon, que li ha permès encapçalar la llista socialista. En quant a Jean- Marc Pujol, el batlle col·locat per Jean Paul Alduy, té un perfil de gestor, gris, sense cap carisma. En quants als altres candidats, no tenien el recolzament de la maquinaria de partit potent per poder lluitar.
Ara per encara la segona volta, els adversaris del FN es trobaran davant un dilema. Si busquen una fusió de llista contra natura, reforçaran l'argument del partit ultradretà que les partits tradicionals són els mateixos i que només ell representa una alternativa creïble. Al contrari, si Jean-Marc Pujol decideix d'encarar-se sol a Aliot, s'arriscarà a desmobilitzar els votants d'esquerra de la 1era volta... Sigui quin sigui el resultat del diumenge que vé, tots els partits hauran de fer llur autocrítica i plantejar-se una renovació en profunditat per reconquerir l'electorat.
Josep Usó: Fa anys, un bon amic meu em va explicar: Mira, Josep; quan l'esquerra traiciona, guanya l'extrema dreta.
Segurament, el problema de Perpinyà és que ningú s'ha preocupat en anys d'afavorir els interessos de la ciutat. I de retruc, els dels seus ciutadans, empreses i teixits de tota mena. He observat que això sol passar també en el nostre entorn, de països jacobins. Ciutats, o regions, pròsperes i productives, però allunyades del "centre de tot" (A França seria París i a Espanya Madrid) son abandonades perquè està clar que necessiten quelcom, però la prioritat és la capital, que també té necessitats.
I l'avantatge de l'extrema dreta és que ofereix solucions senzilles i ràpides a problemes que no ho son. Per exemple: que va tot malament? La culpa és dels immigrants (sempre una minoria feble que no es puga defensar). I la gent hi creu, els vota i ja la tenim armada. Personalment, crec que, cada vegada que això passa, és perquè els polítics democràtics han deixat de fer la seua feina. I no tenen cap excusa. Cap ni una. caldria fer-los pagar les seues culpes. Ara mateix, l'únic que poden fer allà és un mal adobament. Una componenda, que dirien els castellans. I, sobre tot, han fet tard. Ells tenen gran part de culpa.
I el sistema educatiu, que no ha sigut capaç d'ensenyar a la població que no hi ha miracles, sinó resultat de la feina. i si es treballa malament, no es pot assolir cap bon resultat.
Octavi Monsonís: L'extrema dreta lepenista tradicionalment ha comptat amb un potent viver de vots a la Catalunya Nord, i en les eleccions de diumenge passat s'ha tornat a comprovar amb escreix, ja que ha augmentat perillosament el vot atorgat a la formació ultradretana.
Evidentment, s'imposa una reflexió a fons que done una explicació coherent a aquest fenomen. Al meu parer no és prou recórrer a l'endarreriment econòmic endèmic del territori com a causa principal, ja que seguint aquest criteri tot territori endarrerit votaria lepenista. I no és així.
Jo vull aportar dos aspectes a l'esmentada reflexió. El primer aspecte el centraria en el mateix partit de Le Pen (de la filla per a ser exactes). El seu discurs de matriu demagògica, amb eslògans simples (i falsos, però no és el cas) sap arribar a la gent, en especial a la gent més manipulable i a la més indefensa laboralment i socialment. En altres paraules, ha sabut crear un discurs efectiu que apareix com la solució dels problemes que pateix la gent. I això és un mèrit de l'extrema dreta. Es pot argüir que és un discurs fàcil que no soluciona res, però el fet és que tenen discurs.
El segon aspecte té a veure amb la resta de partits. Com és que són incapaços de contrarestar la demagògia lepenista? Quan hi ha atur, falta d'espectatives econòmiques i socials, incertesa pel futur propi i dels fills, els discursos racionals, elaborats i profunds allunyen els votants perquè no els aporten solucions creïbles ni propostes engrescadores. En realitat, els costa tenir discurs, i sense discurs no es poden guanyar eleccions. Això val per a l'esquerra. I pel que fa a la dreta, doncs en aquestes eleccions es veu clar que dient si fa no fa les mateixes coses, la gent prefereix aquell que les diu amb més contundència i determinació, ès a dir, l'extrema dreta.
S'ha de frenar l'extrema dreta i per a això cal un programa, un contingut, una visió de país, del que ara és i del que es vol per al demà, unes propostes polítiques i socials que miren a l'arrel dels problemes i pretenguen solucionar-los. En definitiva, que iŀlusionen la gent en la transformació de la seua societat. I això és, al meu entendre, el que manca a la Catalunya Nord.
Jordi Camprubí: Certament és una mala notícia els resultats obtinguts pel FN. Però es clar, si resulta que Perpinyà és una ciutat empobrida, amb problemes crònics i un discurs perdut per part de la dreta civilitzada i les esquerres, de què ens sorprenem que el FN hagi esgarrapat tants vots. Oi que ara ens sorprèn que el PP tingui majoria absoluta a nivell de l'Estat Espanyol, oi que ens sorprèn que a les Balears també governi el PP? La meva opinió és què, si el FN guanya a Perpinyà serà per una mala gestió de la dreta civilitzada i de les esquerres del municipi de Perpinyà. Ja poden anar dient que el discurs del FN és simplista, el que haurien de fer és reflexionar sobre els motius de l'augment de vots.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015