Espies, dossiers, corrupció: una miqueta de tranquil·litat...

Note el país esverat amb els casos de corrupció, la polèmica entorn de l'espionatge dels partits, la possible acció de milers d'espies del CNI al Principat… I dubtós de si mateix, com aquell qui té un poc de febre i comença a pensar de què està malalt. Crec per això que cal una mica de calma a l'hora d'analitzar sense equivocar-nos aquests afers i no complicar-nos la vida inútilment. I sobretot per no perdre el nord.

Hi ha qui afirma que tot plegat és un atac al sobiranisme. A mi no m'ho sembla pas. Crec que és una explicació massa senzilla. És evident que a l'estat ara l'interessa molt de crear tanta confusió com siga possible a Catalunya. Crear una sensació de desordre i desgovern que puga alterar la ruta traçada. Però les coses passen. Hi ha corruptes, hi ha espies i hi ha dossiers. I no tot ha de tenir relació amb la independència, forçosament.

Sobre els corruptes, ja ho he dit algunes altres vegades: els qui ho siguen que ho paguen. 

Sobre els espies del CNI aquests que diuen que ens han envaït per milers, cal ser molt innocent per a no pensar que l'estat farà tant com puga per a evitar el triomf del sobiranisme i que això inclou espionatge i sabotatge. Arribar al límit de la legalitat o un pas més enllà. Comptem-hi, amb aquest factor, doncs, però de nou no ens hi obsessionem. O acabarem paranoics, i ells volen això, exactament. Si comencem a desconfiar de cada individu, de cada grup, de cada col·lectiu, de cada notícia, de cada proposta, de cada telèfon, de cada cotxe… simplement quedarem paralitzats. Inutilitzats. I per tant aconseguiran els seus objectius. 

I, finalment, sobre això dels detectius de Método 3 i l'espionatge a tot de partits i gent. Fa anys que sent parlar d'aquesta empresa i no han tingut mai bona fama professional. Sembla que els seus informes eren més fruit de Google que no de seguiments reals i que massa sovint definien com a espionatge un simple catàleg de rumors. Rumors absurds o rumors amb fonaments, però poques vegades demostrables. Hem de fer-los, doncs, tant de cas? A mi em sembla que no. Tot plegat pot ser molt cridaner i és possible que s'haja violat la llei a voltes; si és el cas, ho haurien de pagar. Però ja està. Això no és ni de bon tros una mena de Watergate que puga amenaçar l'estabilitat del país. No ens confonguem tampoc, ara.

Que volen això, sobretot. Que ens confonguem. 

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet