Opinió
-
Hipòcrites
Vicent Partal
19.05.2014
-
Last night was an important test
Vicent Partal
16.05.2014
-
Una prova important, ahir
Vicent Partal
16.05.2014
-
'Ja t'has pres les pastilles?'
Vicent Partal
15.05.2014
-
El poder que tenim
Vicent Partal
14.05.2014
-
Res no és igual
Vicent Partal
13.05.2014
-
Per què hauria de dimitir Felip Puig?
Vicent Partal
12.05.2014
-
Mig any, només
Vicent Partal
09.05.2014
-
Responsabilitat
Vicent Partal
08.05.2014
-
El problema ja és Espanya
Vicent Partal
07.05.2014
-
El rerefons
Vicent Partal
06.05.2014
-
Raimon
Vicent Partal
05.05.2014
-
Constitució
Vicent Partal
30.04.2014
Vicent Partal
29.05.2014
Blasco
Fins que no entre a la presó no m'ho creuré del tot, però em sembla molt important la condemna feta pública ahir contra Rafael Blasco, ex-conseller socialista i del PP, però també ex-militant del PCE (m-l), entre més remarcables i enrevessades peripècies vitals. Ara diu que recorrerà al Tribunal Suprem, cosa que té dret de fer, sens dubte. Però la condemna, passe què passe, políticament marca un abans i un després. Per a ell i també per als seus. Que no sé si cal recordar quin és l'estat processal del grup del PP a les Corts Valencianes, un escàndol més que notable.
Deixem que passen els mesos, doncs, però des d'ara ja deixem-los passar amb l'esperança de veure Blasco, tan aviat com siga possible, a la presó. És una fotografia, una imatge, un suggeriment mental si no pot ser res més, que ens mereixem els qui hem vist amb estupefacció com cada any que passava les seues actuacions eren més greus i descarades. Però sobretot és un exorcisme que necessita la societat valenciana. Que ho pague ell i que ho paguen els altres quan toque. Però que ningú no s'escape de trepitjar la presó, a Picassent.
Ni que siga, ep, trepitjar-la només uns dies. Ell ja és major i ja m'imagine que li podran aplicar tota mena d'atenuants, per més alarma social que el cas haja suscitat. I n'ha suscitada molta. No m'hi posaré valent, en això. Però sobretot vull que hi entre. No per venjança, sinó tot al contrari: perquè puguem començar a situar en el seu lloc aquest temps terrible, tímidament convençuts que no tornarà, o que si més no mai més no serà impune. Ni per a ell ni, per cert, per al seu amic Paco, Camps, que tan de pressa i tan inoportunament ha eixit a defensar-lo.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Josep Usó: El cas de Rafael Blasco és paradigmàtic dels qui han governat el País Valencià des de fa massa anys. Ara és una magnífica notícia que l'hagen condemnat. Ja no és imputat. Ara és culpable. De furtar el pa als pobres, poca broma.
Espere que entre a la presó. Aquesta imatge serà bona, tant per als qui són com ell, com per la gent, que podrem veure que la impunitat s'esvaeix.
Però cada vegada va prenent més força una opinió amb la qual no puc deixar d'estar d'acord. A més a més d'anar a la presó, que torne el que ha furtat.
Octavi Monsonís: La condemna de vuit anys de presó a Blasco ės LA notícia. Els corruptes, polítics o no, ja poden anar amb compte, no són impunes. I Blasco n'és un dels grossos.
És justament aquesta mena de polítics els que han empastifat la política, els que han creat la desconfiança de la gent en els poders públics, els que posen en perill el sistema democràtic perquè provoquen que la gent anhele que vinga algú per solucionar les coses.
I tothom sap que els messiànics salvapàtries no digereixen bé les discrepàncies.
Per això, hem de celebrar el començament de la fi de la política corrupta i, donat que els processos judicials contra ells continuaran, seria bo que tots els partits polítics feren neteja interna apartant de les institucions públiques els seus càrrecs imputats en casos de corrupció.
D'altra banda, el fet que siga al País Valencià on s'ha produït la sentència en certa mesura m'enorgulleix. I no pel fet que hi haja tants polítics imputats en casos de corrupció (polítics corruptes n'hi ha pertot arreu en la mateixa quantitat que a València, per quins motius n'hi hauria d'haver més ací que en unes altres comunitats autònomes?), sinó que el meu orgull prové del fet que la societat valenciana està madura per assumir que cal jutjar i condemnar la corrupció i que no ens acontentem amb uns pocs casos, volem que isquen tots a la llum i que els polítics corruptes paguen per ser-ho.
De sentències com aquesta ha de sorgir la regeneració política que els ciutadans exigeixen.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015