Opinió
-
Hipòcrites
Vicent Partal
19.05.2014
-
Last night was an important test
Vicent Partal
16.05.2014
-
Una prova important, ahir
Vicent Partal
16.05.2014
-
'Ja t'has pres les pastilles?'
Vicent Partal
15.05.2014
-
El poder que tenim
Vicent Partal
14.05.2014
-
Res no és igual
Vicent Partal
13.05.2014
-
Per què hauria de dimitir Felip Puig?
Vicent Partal
12.05.2014
-
Mig any, només
Vicent Partal
09.05.2014
-
Responsabilitat
Vicent Partal
08.05.2014
-
El problema ja és Espanya
Vicent Partal
07.05.2014
-
El rerefons
Vicent Partal
06.05.2014
-
Raimon
Vicent Partal
05.05.2014
-
Constitució
Vicent Partal
30.04.2014
Vicent Partal
04.07.2013
No podem aguantar dos anys més
Una multitud va envoltar ahir les famílies valencianes que fa set anys que havien estat víctimes de l'accident del metro a l'estació de Jesús. Ho van fer per confortar-les, però també per exigir una justícia que no ha arribat mai i que el govern valencià no vol que arribe. L'actuació del president Camps aquells dies passarà a la història com la més abjecta i miserable que un governant podia tenir. El president Fabra, quan va arribar al poder, va semblar que volia canviar una mica aquest menyspreu insòlit a les víctimes, però res no ha anat gaire lluny. I l'adormida societat valenciana, tard però sòlidament, va assumint que no hi ha perdó possible ni imaginable per als responsables polítics d'aquell crim.
Han hagut de passar set anys per a veure no tan sols les places plenes de solidaritat, sinó fins i tot les primeres mostres de sensibilitat que arriben des del PP mateix. Molts ajuntaments governats per conservadors, el del meu poble sense anar més lluny, ahir van hissar les banderes a mitja asta, i en canvi els altres anys havien onejat sense remordiments. És poc, però és molt. El gest confirma l'estimbada d'un Partit Popular que viu acorralat i temorós.
Tanmateix, el problema és que les eleccions valencianes no toquen fins el 2015 i el país no pot aguantar dos anys més aquest desgovern. Ara l'estatut permet al president de convocar eleccions avançades, i són absolutament necessàries. Diria fins i tot que urgents. Per a remoure la vergonya i mirar de començar de nou amb un cert sentit de la decència. Per a evitar que l'obsessió per la cadira paralitze la societat més encara. I per a netejar aquest passat dement que cada dia es menja més de pressa, a còpia de morts sense resposta, de lladres asseguts a les corts, de detencions que ja són rutinàries i de ridículs esperpèntics, això que un dia havia estat el PP.
L'opinió dels subscriptors de +VilaWeb
Ara els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriuré, però procuraré que siga el màxim de dies. D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor què dic i incorporar-la al text, si cal.
Hi ha vegades que les opinions m'arriben quan l'editorial ja s'ha publicat. És el cas de la que m'envia Ferran López, encara sobre el tema, publicat dilluns, del comportament d'Espanya. És un text que cal llegir amb atenció, car realça un precedent més que notable i que, per tant, el publique tal com me'l va enviar.
'La llei de jurisdiccions la feren el 1905 arran l'escàndol de l'assalt militar a les redaccions del Cu-Cut! i de la Veu; en comptes de castigar els militars, l'objectiu era perseguir catalanistes i companyia. Aqueixa llei posava els crims "de lesa patria" en mans de la jurisdicció militar, encara que haguessin estat comesos per civils. La lluita contra la llei de jurisdiccions fou el motiu entorn del qual es formà la Solidaritat Catalana, per cert. Tot i que, molt significativament, la llei continuà en vigor fins a l'adveniment de la Segona República (espanyola). La meva tesi és que el 2013 se'ls dispara el mateix múscul que el 1905. '
Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015