Inundar amb signatures

No ha passat encara un any del referèndum d'Arenys de Munt i ahir el Parlament de Catalunya incoava per primera vegada el procés que pot conduir el Principat a un referèndum oficial sobre la independència. Hi ha qui és molt pessimista i diu que no s’hi arribarà, però això no és important ara. Ara és la nostra responsabilitat allò que hi ha en joc. És l'hora d'inundar el parlament de signatures.

Hem arribat molt més lluny que mai. La IP obre per primera vegada una via clara i neta en favor del referèndum. Com més signatures arriben al parlament, més difícil els serà, a tots, d'oposar-s'hi. Cert és que les declaracions d'ahir de CiU no inviten precisament a l'eufòria (crec que es van equivocar greument, tanmateix). És veritat, igualment, que l’actitud d'Esquerra d’aquests darrers anys fa dubtar molt també. I és cert que dins Iniciativa hi ha qui no ho veu bé. És evident, en fi, que el govern espanyol voldrà impedir-ho.

Però tot això no és sinó una part del procés. Aviat podrem començar a arreplegar signatures per a demanar al parlament aquest referèndum. I ho haurem de fer pensant que no solament hi ha en joc allò que vote el parlament, sinó també allò que puga fer Espanya i, sobretot, allò que pense Europa.

Aquesta IP s'ha calculat molt bé. S'ha dissenyat perquè el previsible no del govern espanyol haja de ser obligatòriament polític i un desafiament a les normes democràtiques. És molt important de cara a Europa que el suport a la iniciativa siga multitudinari i que Espanya no puga adduir cap defecte jurídic o de forma. Perquè aleshores, si ho aconseguim, el tauler de joc canviarà definitivament i la Unió Europea ja no podrà mirar a una altra banda mai més.

Imaginem que no aconseguim tres-centes mil signatures, sinó cinc-centes mil. Imaginem que arribem al milió. Tot depèn únicament d'allò que sigam capaços de fer. Ara, una situació com aquesta faria molt difícil que els nostres partits pogueren oposar-s'hi i seria un daltabaix per al govern espanyol, en el context d’Europa. Si passa, passarà, però, si no passa, que no siga perquè nosaltres no hem fet la nostra part. Seria imperdonable havent arribat on ja hem arribat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hem arribat molt més lluny que mai.