Contra el supremacisme

Ahir va ser un d'aquells dies que caldrà que la xarxa serve en la memòria. De matinada un grup de tres nazis va agredir un xicot xinès al metro. A diferència de les altres vegades, aquesta volta la majoria dels ocupants del vagó va reaccionar. Però el bo i millor encara no havia arribat. 

Un dels nazis, segurament envalentit per la impunitat amb què actuen, va penjar el vídeo de l'agressió i a partir d'aquell moment les xarxes socials es van activar per a identificar-los, reconstruir els fets i denunciar-los. Una tasca extraordinària i frenètica que ens va tenir enganxats durant hores a l'ordinador. Començant per Llibertat.cat, continuant per VilaWeb i acabant amb diaris i publicacions de tot l'estat espanyol, a mesura que passaven les hores els fets s'amplificaven i l'escàndol creixia. TMB i l'ajuntament han demanat que l'agressor siga detingut i han posat l'enregistrament del tren a disposició dels mossos. Ara només cal ja que els detinguen.

La investigació feta per usuaris normals i corrents per mitjà de la xarxa ha revelat moltes coses. I la connexió entre aquest grup nazi i Ciutadans no és pas la més important, però segurament obligarà el partit a donar explicacions. Siga com siga, és la que té més importància en termes polítics. Les fotografies dels agressors amb els principals dirigents del partit no haurien de passar per alt, i encara menys tractant-se d'uns polítics amb tanta tirada a crear un embolica-que-fa-fort amb qualsevol excusa. 

Que Ciutadans tinga dins seu, o entre els simpatitzants més actius, nazis racistes no vol dir de cap manera que el partit ho siga. Però posa en relleu, novament i per si calia, que a Catalunya és molt difícil de jugar a l'espanyolisme sense caure en l'òrbita d'influència ultra. Sense rebolcar-s'hi. Perquè el supremacisme és un tret consubstancial de l'espanyolisme i el supremacisme, pel que té de menyspreu i odi a la diversitat, sempre acaba essent agressiu. Que ho siga contra els uns, sobiranistes, o contra els altres, immigrats, és un fet segurament circumstancial, només una diferència tàctica o la inoportunitat de ser en un vagó de metro dissabte a la nit.

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Almar Bosch:

El Fernández Díaz te molta feina i veurem si s'aplica igual a perseguir aquestes agressions. O es que això forma part de la marca Espanya intocable?

Pep Agulló:

Penso que és una oportunitat única per passar a l’atac. Les idees supremacistes del nacionalisme espanyol, alimenten el racisme dels nazis. L’odi contra l’immigrant i també contra els catalans, contra els seus símbols, més enllà de la propaganda, s’enten molt millor quan l’enemic treu les urpes i crea víctimes. Amb la nostra independència ens treurem de sobre l’enemic comú, això pot ser molt pedagògic i aclaridor per sectors de la població que normalment estan al marge de les nostra lluita. L’estelada ha de ser també la seva bandera. Aquesta vegada podríem bastir una campanya majúscula contra els atacs supremacistes, ja sigui contra les agressions xenòfobes, contra la nostra identitat, contra la nostra llengua…

Josep Usó:

Ser supremacista, només és possible des de la més absoluta ignorància. Les més elementals nocions de genètica demostren que l'endogàmia que propugnen tots els partidaris de "races pures" sempre acaba amb greus problemes que, si no es resolen a temps acaben amb l'extinciò de la població. A tall d'exemple, només cal recordar els gossos de pura raça, que sempre són molt més delicats i fràgils que els petaners.
I és també molt engrescador que a Catalunya s'haja trencat aquella impunitat amb la qual han actuat els feixistes des de la nit dels temps. Em sembla molt positiu que ara, quan s'apropa ja sense remei la data del nou de novembre, els feixistes hagen de posar-se a la defensiva. Perquè, per molta inoperància que tinguen els aparells de l'Estado (i a fe que en tenen, quan volen. Al menys al País Valencià) ara els han deixat amb totes les vergonyes a l'aire. Ho vulguen o no, els han posat a la defensiva.
I no es pot deixar tampoc de banda la reacció valenta i admirable d ela resta de passatgers del vagó. 
Definitivament, els temps han canviat. Segurament, Felipe VI i els seus súbdits encara ni ho saben, però el seu temps ha quedat, sembla que definitivament, enrere.

Josep Blesa:

Eixe atac és diferent. Fins ara, les comunitats asiàtiques que viuen entre nosaltres no havien estat amenaçades. Entre d’altres raons perquè elles tenen la seua màfia que els/les “protegeixen”.  Si més no, ací a València. Desconec si hi ha precedents a BCN o qualsevol altra ciutat, vila o poble. Tendents com som els europeus i americans a la dissecció analítica, no a pensa holística podem concloure que supremacisme és no-igualtat, no-equitat, no-llibertat, no-fraternitat i no-propietat (que és el 4t pressupòsit de la revolució francesa i que sovint s’oblida). El supremacisme és la ideologia emmascaradora del nazisme i del feixisme i tot allò que la plutocràcia actual intenta injectar en les beses de població fuetejades per la crisi. Sobre bases de raça, de nacionaltat, de cultura, d’estrat social, d’estrat econòmic en definitiva. En càlcul infinitesimal usen d’un mecanisme d’anàlisi de funcions algebraiques que és la “tendència d’una funció” a la qual anem donant-li valor numèrics per a saber quin és el seu comportament espacial. Us propose als sociòlegs que esbrineu perquè les tendències polítiques de França són de tendència racista. Perquè ho són als estats del sud dels EUA i no els de les costes est i oest, perquè ho són a la Itàlia del sud  (allò de la Padània seria una altra cosa), perquè ho és a Turquia, a Flandes i no a Holanda.

L’eix sobre el que giren tots aquests supremacismes és el que lliga Moscou-Belgrad-Madrid. I arribats ací, aquest darrer que ens afecta directament i negativa.

I, en definitiva, perquè la majoria d’ideologies de matriu espanyola acaben sent-ho?.

Amb el corredor paral·lel de darrere de l’escenari on els “artistes mediàtics” tipus Pío Moa, J. Losantos, Tamames, Vestringe, Jáuregui (per cert, quin embolic allò de la “consulta dels desigs” del’altre dia amb la consulta en l’entrevista de TV !), Barriomuerto, Roldan, González, Ivan Tubau, Leguina, i els antics Ridruejo, Madariaga, Ortega y Gasset, Unamuno, etc. corrents amunt i avall dels partits i mitjans de comunicació des de l’extrema esquerra cap a l’extrema dreta, passant per l’extrem centre. Observem que amb la variable temps totes les funcions ideològiques convergeixen, en els límits, en l’assumpció dels postulats antidemocràtics i segregacionistes de grupuscles sense més recolzament social que d’aquells que pretenen fracturar la societat en “bandositats” com es deia segles enrere. Curiós, o no?

Jaume Vall:

'Espanya, com el producte d'un nacionalisme castellà construït a partir de victòries militars, d'una classe que mana i centralitza. Vol un govern, no per al poble, i difícilment del poble.' No recordo on he llegit aquesta cita, sinó literal, molt aproximada.Completament d'acord. Les elits espanyoles, en no apostar pel poble, sinó per perpetuar-se en el poder, no necessiten tenir uns ciutadans educats, cultivats, intel·ligents. Només els cal súbdits obedients. I si el dany col·lateral vol dir que un percentatge d'aquests compatriotes resulten ser individus desestructurats, monotemàtics, xovinistes i/o xenòfobs, doncs mira, ho accepten. El contraexemple a tenir present, ara que s'està començant a construir el país que volem.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El supremacisme és un tret consubstancial de l'espanyolisme i, pel que té de menyspreu i odi a la diversitat, sempre acaba essent agressiu.