Opinió

 

<20/169>

Vicent Partal

06.06.2014

Democràcia

'És evident que nosaltres tenim un gran interès que un dels nostres aliats més forts [la Gran Bretanya] continue essent un soci fort, robust, unit i efectiu. Però al final és una decisió que han de prendre ells [els escocesos].' La frase és d'ahir i la va dir Barack Obama, en una conferència de premsa, al costat de David Cameron. Els diaris anglesos --els escocesos no-- òbviament han remarcat que el president dels Estats Units s'estima més que el Regne Unit continue unit. Tanmateix, vist des d'ací, el 'però' que introdueix la segona frase és molt més important encara. 


Ho decidiran ells, els escocesos. No la resta de britànics. I al cap i a la fi es farà allò que els escocesos diguen. Això és una norma de comportament tan elemental a tot el món que ni tan sols crida l'atenció de ningú, a la Gran Bretanya. Però ací resulta extraordinari.


A ningú no se li acut, ni per un moment, de posar en dubte que els únics que poden decidir si Escòcia s'ha d'independitzar o no són els escocesos. Evidentment, la Gran Bretanya ja fa tant com sap i pot per a evitar la independència d'Escòcia, com és normal. I ara encara més, perquè la perspectiva d'una victòria del sí és més visible que mai. Però a la base hi ha un fet diferencial molt rotund respecte d'Espanya: a Anglaterra ningú no posa en dubte, ni tampoc el president dels Estats Units, que al capdavall prevaldrà l'opinió dels votants escocesos. 


Potser la imatge de Cameron i Obama ahir hauria de fer reflexionar Rajoy. Quan el president espanyol va anar a la Casa Blanca i va deixar caure la qüestió catalana, Obama va reaccionar amb un evident mal humor i refusà de dir ni un sol mot que pogués ser aprofitat en contra nostre. A la Gran Bretanya, en canvi, ha parlat amb llibertat i ha regalat a Cameron un bon espot per al no. Segurament perquè allà únicament hi ha en joc un canvi de fronteres, mentre que ací hi ha en joc la democràcia.



L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)


Joan Torres:


Tothom a la Gran Bretanya accepta, en efecte, que el futur d'Escòcia només el decidiran els escocesos perquè allà tothom sap i reconeix que Escòcia és una nació (una de les anomenades home nations). La diferència, abismal,és que Espanya, per començar, li nega a Catalunya el reconeixement com a nació. Molts espanyols veurien absurda aquesta idea. Aquest és el fons de la qüestió. Els catalans estem abocats a la unilateralitat.




Pep Agulló: 


Ens empenyem en que Espanya pot emmirallar-se amb altres països democràtics, que Rajoy podria reflexionar, podria reaccionar, però si la raó de ser del nacionalisme espanyol és justament no deixar exercir la democràcia. Si els defensors de Barcelona durant el setge de 1714 combatien sota el lema "Viurem lliures o morirem" i els madrilenys del 1814 (just un segle exacte després) rebien el Borbó al crit de "Muera la libertad", és que hi ha un abisme profund entre la cosmovisió d'uns i d’altres.




Josep Usó:


m sembla molt bona notícia que països de primera fila, com el Regne Unit i els EUA  estiguen decidits a mantindre la democràcia. I més encara que envien missatges, discrets però potents, al govern espanyol (en diplomàcia qualsevol paraula, coma o pausa és molt important) en el sentit que cadascú ha de decidir el seu futur. 
Dubte que ho entenguen, però també veig difícil que suporten la presió a que es veuran sotmesos quan ja ara no en són capaços. 
Peer tal que us feu una idea de la magnitud i la importància de la diplomàcia espanyola, a més de les despeses fastuoses i buides (al meu poble en diuen "bufar amb caldo gelat"), l'ambaixador espanyol al Regne Unit, un tal Federico Trillo, ni tan sols parla anglés. Cosas veredes, amigo Sancho.

Mail Obert