Opinió

 

<20/169>

Vicent Partal

06.02.2014

Un canvi remarcable

Ahir us explicàvem que el diari portuguès Público havia difós per primera vegada una enquesta sobre la independència de Catalunya, que palesava un suport clar dels lectors a la proclamació d'un estat català. Abans-d'ahir era el Corriere della Sera, un dels dos grans diaris italians, que publicava un article també molt favorable al procés català. 


No són dues anècdotes. Aquestes darreres setmanes observem nítidament una reorientació molt positiva de l'opinió publicada mundial respecte de tot això que passa ací. Diaris que mesos enrere eren molt crítics, com el Libération francès, tot d'una han començat a publicar articles elogiosos sobre la forma i les maneres amb què s'ha activat el procés d'independència. Tradicionalment, la premsa anglosaxona ja ens era molt favorable --a Madrid encara tremolen per aquell històric editorial del Financial Times--, però l'europea mantenia un recel que es va esvaint a mesura que passen les setmanes. És una gran notícia.


Això no assegura res, és cert, però que l'ambient general siga amable amb nosaltres és imprescindible per a poder fer cara a la fase d'internacionalització del conflicte, que va començar amb l'anunci de la data i la pregunta i que esclatarà amb tota la força el 10 de novembre. La 'qüestió catalana' és encara, des del punt de vista administratiu, un afer intern espanyol, però podem dir que ja ha deixat de ser-ho des del punt de vista polític. I la imatge que nosaltres oferim al món és, en aquest sentit, determinant.


La que puguem oferir nosaltres i, ep!, la que oferesquen ells. Que la preocupació evident que hi ha per la radicalització de la política espanyola ens ajuda molt. La imatge negativa que té per a Espanya la nova llei contra l'avortament o l'esperpent organitzat a Panamà amb les obres del canal també juguen a favor nostre. N'hem de ser conscients. Perquè no hem de passar per alt que les percepcions costen molt de construir, però quan són sòlides fan un paper decisiu en la política internacional.



L'opinió dels subscriptors


Ivan Matavera: Certament, crec que Europa, Israel i els Estats Units ja saben de quin peu calça el govern espanyol. A Europa tremolen de pensar on han anat a parar els euros que els havien deixat amb els fons de competitivitat. I m'imagino que al.lucinen quan el govern volia fer (o encara vol) el corredor central. Ressonen els riures encara quan un periodista deia amb una ràdio godoniana q el corredor central es faria sí o sí. A Israel ens reben amb els braços oberts i poden ser la font per aconseguir la liquiditat dels primers anys. I els EUA, qui gosa dir-los que no tenim dret a votar? Podem criticar-los per moltes coses. Però elogiar-los també pel seu sentit democràtic. No sé si el món ens mira. Està clar que Catalunya no tindrà molts amics, però pot tenir interessos creuats amb altres països. I la vella Europa, tard o d'hora, haurà de jugar la partida i prendre posicions que busquin el concens i la negociació entre Catalunya i Espanya si no vol perdre encara més prestigi internacional. I els suïssos, què?


Josep Usó: En consciència pense que tot i que  el poble de Catalunya està fent un bon papeer per tal d'inclinar la opinio pública mundial en favor de la independència, encara és millor el que està fent el més tronat del Estado Español. 
Per molt impossible que ens semble, en el seu imaginari es veu que encara pensen que són el melic del món. I que les seues dèries han de ser compartides per tothom. Des de la impossiblitat de trobar una millor llengua per a comunicar tot (el mateix castellà que no ha aconseguit ser una llengua de ciència), fins a "l'evident ascendent que té la Madre Patria sobre tots i cadascun dels països de l'Amèrica del Sud, Central i part de Nordamèrica". 


I clar; si se'ls deixa parlar, sempre n'acaben fent un gra massa. I si se'ls deixa parlar molt, el sac sencer. és el que ens passa. Gràcies, els haurem de donar.


Octavi Monsonís: Açò no ha fet més que començar. La independència de Catalunya ha de desvetlar interés i simpatia en el món sencer perquè, arribat el moment de declarar la independència, poguem tenir els màxims suports possibles. Cal, per tant, establir contactes, donar a conéixer les nostres realitats, explicar les nostres aspiracions per tot el món, cadascú segons les seues possibilitats de relació amb persones de l'estranger, amb premsa i televisió estrangeres, etc. I això independentment del que facen col·lectius com Emma, del tot necessaris, d'altra banda, i el mateix Govern.
Al costat d'això, i pensant en l'opinió pública i mediàtica mundial, l'actitud pacífica i democràtica del procés és del tot imprescindible perquè aquest siga vist amb bons ulls de portes enfora. Fins ara així ha estat i així s'ha de continuar malgrat les amenaces, ja que la violència genera rebuig. Crec que la manifestació de la Diada de fa dos anys i la Via Catalana de l'any passat han mostrat al món el seny català i ha generat la simpatia que s'observa en certs mitjans estrangers. Hi ha, doncs, una relació de causa-efecte entre els dos fets, i així s'ha de seguir. És més, si en algun moment del procés fan acte de presència fets violents probablement es tracte de violència provocada i interessada, de manera que s'ha de rebutjar immediatament.


D'altra banda, també s'ha de dir que el govern espanyol és un excel·lent col·laborador, ja que la seua deriva ultraconservadora i autoritària i la seua negativa al fet que els catalans exercesquen el dret d'autodeterminació, és a dir, la seua negativa al vot democràtic, és contemplat amb estupor arreu del món i, de retruc, l'admiració vers la causa catalana augmenta. No se sap com acabarà tot plegat, però es va pel bon camí i amb paciència i una canya anem capgirant l'opinió mundial cap al nostre favor. Que seguesca així!


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Mail Obert