Opinió
-
Ruptura contra indecència
Vicent Partal
03.09.2014
-
Holier than the Pope
Vicent Partal
02.09.2014
-
Més papistes que el papa
Vicent Partal
02.09.2014
-
L'agressió de Granollers i l'agressió de debò
Vicent Partal
01.09.2014
-
La crisi canària. Per què ens interessa?
Vicent Partal
22.08.2014
-
For Scotland, Europe and the world
Vicent Partal
19.08.2014
-
Per Escòcia, per Europa, pel món
Vicent Partal
18.08.2014
-
Quan la realitat s'imposa a les obsessions dels estats
Vicent Partal
14.08.2014
-
Benvinguts els nervis
Vicent Partal
13.08.2014
-
Coses que podem discutir sobre la consulta (i coses que no)
Vicent Partal
12.08.2014
-
A les mans del poble
Vicent Partal
11.08.2014
-
Millor respectuosos
Vicent Partal
08.08.2014
-
La independència no serà una victòria només dels independentistes
Vicent Partal
07.08.2014
Vicent Partal
26.06.2013
Per què Duran fa de Mourinho?
Duran i Lleida ja fa molt de temps que emprenya tothom qui l'envolta. Ho ha fet sempre, però aquestes darreres setmanes ha apujat tant el to que ja no hi ha ningú a Convergència que el defense, i també es comença a quedar sense defensors dins Unió. Controla el partit amb mà de ferro i ningú no s'atreveix a contradir-lo. Però sap que ni els seus companys de files no li donen la raó. Duran és conscient que si porta la situació al punt del trencament se n'anirà completament sol. I aleshores la pregunta és: cap a on?
Només pot anar en una direcció: a liderar l'oposició a la consulta i la independència. Duran sap que el no, ara mateix, no té cap líder clar. Pere Navarro no compta i Albert Rivera, que promet, milita en un partit que no l'ajuda. La líder natural hauria de ser Alícia Sànchez-Camacho, però travessa un moment horrible i al seu partit ja no amaguen gaire que li cerquen relleu. De manera que la possible coalició del no, ara com ara, no té líder. I aquesta és la fugida que Duran ha descobert.
Si l'expulsassen traumàticament ell ho podria ser. Però tan solament després d'una expulsió traumàtica. Encapçalar l'oposició al referèndum i la independència des d'Unió Democràtica és totalment impossible. El partit no té el tarannà espanyolista necessari per a fer-ho. I Duran ho sap, això. Hauria menester molts i molts mesos d'anar separant els projectes de Convergència i Unió, i no els té pas, tants mesos. Hi insistesc: així i tot, sap que el partit no el seguiria.
L'alternativa, per tant, és el canvi personal. Si Duran es trobàs obligat a anar-se'n d'Unió --de CiU però també d'Unió--, aleshores podria esdevenir una espècie de màrtir mediàtico-polític que La Vanguardia, sobretot, ja s'encarregaria de promocionar. El viatge seria més fàcil i planer. Passar de la tèbia defensa que Duran fa del catalanisme a l'anticatalanisme no és tan complicat per a una persona sola com ho és per a un partit. Bastarien unes setmanes. Però Duran necessita un revulsiu, una catarsi que li permeta de fer el joc de mans sense que es note gaire. I aquesta catarsi només pot ser un xoc frontal i directe amb CDC, amb Unió o amb tots dos alhora. Expulsat del partit i de la coalició, tindria les mans lliures per a començar a córrer acceleradament cap a l'espanyolisme i intentar una darrera reinvenció política, la del líder del no a Catalunya.
D'ací ve que faça de Mourinho i intente, a còpia de provocacions constants i mal educades i tot, que l'expulsen. Així com l'entrenador portuguès va crear les condicions perquè el fessen fora, perquè li interessava, Duran també procura crear-les. Perquè és això que li interessa. Això vol i això cerca. I, segurament perquè en són conscients, CiU s'estima més pagar l'altíssim preu electoral que li costa mantenir Duran a dins.
NOTA. Des d'ahir els subscriptors de +VilaWeb reben també el tema que jo escriuré a l'editorial en el correu que cada dia els explica els temes en els quals treballa la redacció per l'endemà. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriure, però procuraré que ho siga tant com puga.
D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor el que dic i incorporar-la si cal al text. Ahir per exemple vam avisar que escriuria sobre Duran i he rebut un allau de correus, significativament tots en contra del cap d'Unió. Entre els quals un de G.R. que avisa que el cas Duran és més important del que sembla i que a parer seu pot posar en la picota el procés sencer. Tots els correus me'ls he llegit i procuraré contestar-los adequadament.
Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb i agraesc per tant a tots els qui en formeu part que ens permeteu seguir eixint cada dia. Als qui encara no en sóu membres us demane que ho considereu --i ací trobareu més informació.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015