Opinió
-
Ruptura contra indecència
Vicent Partal
03.09.2014
-
Holier than the Pope
Vicent Partal
02.09.2014
-
Més papistes que el papa
Vicent Partal
02.09.2014
-
L'agressió de Granollers i l'agressió de debò
Vicent Partal
01.09.2014
-
La crisi canària. Per què ens interessa?
Vicent Partal
22.08.2014
-
For Scotland, Europe and the world
Vicent Partal
19.08.2014
-
Per Escòcia, per Europa, pel món
Vicent Partal
18.08.2014
-
Quan la realitat s'imposa a les obsessions dels estats
Vicent Partal
14.08.2014
-
Benvinguts els nervis
Vicent Partal
13.08.2014
-
Coses que podem discutir sobre la consulta (i coses que no)
Vicent Partal
12.08.2014
-
A les mans del poble
Vicent Partal
11.08.2014
-
Millor respectuosos
Vicent Partal
08.08.2014
-
La independència no serà una victòria només dels independentistes
Vicent Partal
07.08.2014
Vicent Partal
14.06.2013
Espanya és divisible
L'advertiment subtil però públic de David Cameron al govern espanyol sobre el referèndum i Catalunya va tenir un efecte ràpid. Poques hores després i a través del ministre d'Afers Estrangers, el govern de Rajoy va respondre al primer ministre britànic dient que Espanya no era divisible.
Caram, quin argument més peculiar. 'Espanya no és divisible' és una oració estructurada gramaticalment per semblar un fet. Com ara 'el sol ix per l'est' o 'la pluja prové dels núvols'. Però amb una diferència bàsica. Aquestes darreres frases són fets, o siga, coses que passen tant si la nostra opinió hi és favorable com si no. I la frase de Margallo, no. És una opinió, potser benvolent i tot, però és una opinió que no resisteix ni la mínima anàlisi factual.
No parle d'un passat remot. Seria divertit d'invocar aquell article primer de la constitució de Cadis que deia que Espanya era 'la reunió dels espanyols en tots dos hemisferis', per cert també indivisible ja aleshores. Llavors Buenos Aires, Lima o l'Havana eren una part indivisible d'Espanya, i ara tothom pot comprovar que això ja no és cert. Però anar-nos-en tant de temps enrere a algú li pot semblar injust. Per tant, ho deixarem en un temps més raonable, si més no per a mi: la meua vida.
Quan jo vaig nàixer, un lloc que es deia Bata era part indivisible d'Espanya i un lloc que es deia Villa Cisneros era part indivisible d'Espanya. Quan presentes arguments amb la rotunditat amb què ho fa el ministre Margallo és d'esperar que la prudència més elemental t'obligue a tenir les espatlles guardades per a saber respondre amb un mínim de coherència a les qüestions que vindran després. Però ell tira pel dret, i pronuncia una frase com aquesta malgrat que no pot ignorar que l'Espanya actual és més petita que l'Espanya on ell mateix va nàixer. Perquè, en la seua vida i en la meua, parts d'allò que aleshores era Espanya, províncies que m'havien fet estudiar a l'escola i que teníem pintades en el mapa de la paret, han deixat de ser-ho.
Un fet que, per cert, Margallo hauria de tenir especialment en compte, perquè va ser precisament el seu mentor polític, Manuel Fraga, qui va intentar primer d'evitar la independència de la Guinea espanyola, concedint-hi un estatut d'autonomia, i després no va tenir més remei que negociar-ne la secessió. Secessió que Espanya no va poder evitar, com tampoc no va poder evitar que Sidi Ifni tornàs al Marroc o que el Sàhara Occidental fos envaït.
De manera que el fet contrastat per la realitat no és que Espanya siga indivisible sinó el contrari: que Espanya és divisible. Perquè ha passat, s'ha dividit. Si Espanya fos, per alguna essència sorprenent, una nació indivisible, aquesta indivisibilitat tant valdria cap endavant com cap endarrere i, per tant, no s'hauria dividit mai. Si un dia, un sol dia, el sol hagués eixit per l'oest, en algun moment de la història i en algun lloc, això sol ja anul·laria la norma. I l'eixida del sol per l'est deixaria automàticament de ser un fet i de ser indiscutible.
Ara per ara, però, l'eixida del sol pertany a la categoria dels fets demostrats i irrefutables. I la indivisibilitat d'Espanya, només a la categoria de les opinions --sempre discutibles, ja ho sabeu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015