Deixeu-nos estar de pactes

Arran de la compareixença de Mas davant la comissió sobre el cas Pujol al parlament, he tornat a sentir veus molt preocupades perquè la relació entre CiU i ERC, en compte de millorar, empitjora. Compartesc la diagnosi: està pitjor que mai. Però no compartesc la preocupació: ara tant hi fa, crec.

I ho crec perquè la situació ha canviat de dalt a baix després del 9-N. Tot i que un bon ambient sempre seria recomanable, em sembla que ens hem d'anar fent a la idea que ja no és indispensable, sortosament. Ara hi ha una data fixada en el calendari per a fer les eleccions i tothom veu que seran unes eleccions sobre la independència. CiU, ERC i CUP, si més no, hi aniran amb un programa que detallarà com aconseguir-la. Amb diferències entre ells, de segur, però amb l'objectiu definit. I si és així --que serà així--, doncs, sincerament, em sembla que ja no cal fer res més ni complicar-se la vida.

Em sembla, sobretot, que ja no s'ha de provar de pactar cap punt en comú, ni cap declaració programàtica, ni cap llista --sobretot!-- ni adjectius afegits a les llistes de cadascú, ni res de res. Si us plau, estalvieu-nos reunions i reunionetes, que ara ja sabem que acabaran en no res. Ja s'ha vist, en aquests dos mesos passats entre el 9-N i l'acord per a convocar les eleccions, que dos no poden pactar si un no vol. De manera que deixem-ho estar i no torneu a fer passar el país per un tràngol com el que vam viure.

Ara cal que cada partit vaja a les eleccions amb una proposta clara i nítida. Que Mas, més Mas que no Convergència, explique com ho pensa fer; que Junqueras, si acaba essent Junqueras, explique com ho pensa fer; i que David Fernàndez, o qui siga qui el substituesca, explique com ho pensa fer. I els votants ja decidirem de qui ens fiem i de qui no i a qui donem la confiança per capitanejar el procés. Un resultat clar el dia 27 a favor d'un dels tres aclarirà tot sol el full de ruta: farem allò que el guanyador diga. I si no hi ha cap resultat clar, aleshores sí, que negocien i s'entenguen, simplement perquè no tindran cap més remei que fer-ho. 

Crec, per tant, que és bo de desdramatitzar la mala relació entre els dos principals partits del país. Ja ha començat la campanya: que cadascú, simplement, faça allò que crega convenient. Que es presenten amb la cara neta i sense disfresses, que facen tots els retrets que siga necessari i que ningú no amague les seues ambicions darrere idíl·liques propostes impossibles. Cap dels dos, cap dels tres, no es farà enrere. Cap dels dos, cap dels tres, no dirà ara que no vol la independència. Això ja ho tenim guanyat. Per tant, es tracta que votem amb la màxima consciència i que la suma dels vots de tothom, o més concretament dels percentatges de cadascú, decidesca com volem arribar-hi. Per això --ho he de dir--, sessions com les de despús-ahir són ben indicatives de qui és cadascú. I, sincerament, com més en tinguem millor.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Joan Simó

No comparteixo l’editorial d’avui, penso que fins al final hem d’intentar seure en una taula amb els partits i entitats que estan d’acord amb portar-nos a la independència, per poder explicar als ciutadans quin és el camí que farem a partir del 27S, i evitar que aquesta negociació s’hagi de fer posteriorment al 27S, que ens endarrereixi el procés, i fins i tot provoqui que no es posin d’acord, i es paralitzi.

És importantíssim que el full de ruta estigui clar prèviament a les eleccions, i en cas de no ser possible, ja s’haurà de fer com diu el Vicent. Però no podem perdre l’esperança d’un possible acord que ens faria molt més forts davant l’electorat independentista.

Jaume Sans

A veure si ho entenc: ens estàs dient que hem de confiar en aquests partits "sobiranistes" que els darreres tres anys només s'han posat d'acord en no posar-se d'acord per a fer allò pel que se'ls havia escollit, es a dir un referèndum ? Que tots els que volem la independència del nostre pais els hem de votar i deixar-los uns quants anys més fent la puta i la ramoneta discutint entre ells la millor manera del negociar amb el Gobierno de España? Au, va. Ja n'hi ha prou de fer el prèssec. El que haurieu de fer els que teniu un cert poder d'influència, mitjans de comunicació i associacions de la societat civil ( ANC, Omnium) es recomanar el vot a aquells partits inequívocament independentistes, aquells que duguin no "un full de ruta etern cap al no res" sino una " Declaració Unilateral d' Independència" ( aixi amb totes les lletres, no sols una DUI). Si el 27S només ha de ser un pas més per a un repartiment de cadires i per a seguir intentant negociar amb Espanya, estem perduts: el pais i tots els "influenciadors" que abans he esmentat i que deixaràn de disposar del nivell de suport associatiu que ara tenen.

Víctor Serra

Estic d'acord a mitjes. Es veritat que ara val més que ja no discuteixin més sobre com es presenten i com seran les llistes ni res de res. però les relacions s'haurien de recompondre perquè sino el ridícul el farem l'endemà. No em vull ni imaginar el que passaria si guanyessin les forces independentistes clarament i no fossin capaços de pactar un full de ruta o d'acceptar el del guanyador, si n'hi ha un de clar. Sembla una estupidesa, però ens han demostrat que són capaços d'això i més. Una altra cosa que em preocupa és que si hi ha un alt grau de tensió i de divisió, això afecti negativament els resultats electorals. La història ens demostra que, almenys dins un mateix partit, les baralles es paguen molt cares.  Pot ser que en aquest cas excepcional un excessiu enfrontament tingui un efecte semblant, i segur que els rivals ho aprofitaran.

Salvador Rofes

Simplement: tot molt trist i penós.

Pep Agulló

Tinc la sensació que de les tres forces sobiranistes esmentades, cada cop que una d’elles fa una crítica a una de les altres, amplificada pels mitjans, exaspera i demoralitza a molta gent del carrer per la enorme miopia històrica partidista que treginen alguns polítics. I l'editorial ho gira en clau d’acció positiva de cara a les elecciones del 27-S, amb l’objectiu de treure entre les tres el màxim de vots. Estic molt d’acord. Ara, en el govern estant que col·laborin en la construcció de les estructures d’estat, això sí. I que hi hagi, d’una vegada, pluja d’arguments favorables a la independència per part dels partits i de les organitzacions civils.

Antoni Gendrau

Estic d’acord en les conclusions. Ja és ben trist que per estalviar-nos el penós espectacle, hàgim de veure com a bo el pitjor dels escenaris possibles. Ja és ben trist que ens hagi de semblar bé el campi qui pugui. Ja és ben trist tot plegat.

Jordi Camprubí

No desdramatitzem, d'acord. Ja estem en campanya, d'acord. Però no deixa de ser lamentable, que ni tant sols per una fet tant important com és aconseguir la independència, les picabaralles entres uns i altres no donin una imatge d'unitat per aconseguir un mateix fi. No és política de nivell molt baix tot plegat?

Antoni M. Bozzo

Jo soc dels que creia que el camí cap a la independència el teníem de fer tots junts, els partits polítics i la societat civil, ben agafats de la mà i en bloc i que no fer-ho d'aquesta manera representava un fracas enorme que ens abocava al mes absolut desencís i a la pèrdua de tota possibilitat d'aconseguir la independència. També crec que un cop superat l'emprenyament que va suposar i suposa l'actitud dels partits, però també fent un esforç per intentar entendre els motius pels quals actuen d'aquesta manera, arribo a la conclusió de que no canviaran de forma de fer, però també que la independència la tenim a tocar, com diu en Partal, encara que sigui cadascun amb el seu programa i sense llistes unitàries o candidatures paraigua, però amb la garantia de que tant CDC, com ERC i CUP tenen com a objectiu comú i irrenunciable la Independència d'aquest país. O sia que a la societat civil li toca no adormir-se i continuar empenyent. Que així sigui

Josep Blesa

Dissent molt amb tu, Vicent:

 Que cadascun dels actors ha de continuar creient en el seu projecte social de deslliurament. S’hi tracta d’acordar dos punts:

A. No bel·ligerància ni atacar els altres conjunts independentistes. Una treva fins la DUI i l’estabilització durant un any almenys i votar la nova Constitució. (Que jo voldria la Confederal ja: Als principatins els estimula saber que tenen més responsabilitat que l’estrictament administrativa i que ells són els primers de la classe).

B. Cal sinergiar-hi el vot dubitatiu no independentista en funció del marc social que desitja cap a l’alliberament respecte del colonialisme que tenalla aquesta societat.

PS: Mai no digues blat, si no el tens al sac i ben lligat. El “vector” que hem construït al Principat és l’ariet que desmunta el regne d’España. Poca broma, eh!.

Hi ha gent que va estar muntant la via -i que tenien per un objectiu vital –entre d’altres- d’alliberar el darrer racó irredempt d’aquesta societat que encara està tallant tiquets per a que la gent puge al tren de la força descolonitzadora. No hi ha res més desconcertat per als “caps pensants” de Madrid que aqueixa sinergia social hi suma. Sols per enviar-los a fer la mà, paga la pena d’aconseguir-ho.    

Josep Usó

Al capdavall, quan més clar, més amics. Si ha de ser que han d'haver tres llistes a favor de la independència, perfecte. Els votants ja decidiran quina prefereixen. La única cosa clara de cada llista, de totes, serà si s'està a favor o en contra de la independència i com s'ha d'aconseguir. De la mateixa manera que de les llistes espanyolistes, la única cosa que interessarà serà aquesta. Que estan a favor de continuar sota la tutel·la del qui ens esquilma des de fa tres-cents anys. La resta, faramalla. Quan no canvis de nom, "reposicionaments" o aliances desencertades i corregides fora de temps.
Uns i altres, però, hauran de fer bé els deures. Perquè, en qualsevol cas, han de recordar que aquest procés no l'han dut endavant ells. En realitat ells, la major part dels polítics professionals (excepte sembla que el Presdent Mas i els de la CUP que no són encara professionals) encara van a remolc de la gent. I serà la gent qui els deixarà al seu lloc. Mentre, a esperar. Ens dedicarem a mirar altres coses.

Josep Selva

Tant és, ja no cal que ens encaparrem amb els pactes. Un partit mai pot pactar res amb un altre havent-hi eleccions pel mig, on per definició els partits s'hi juguen el ser o no ser i cal que es diferenciin de la competencia per arreplegar vots. No pactaran res, ni tan sols un full comú del programa de cadascú que digui exactament el mateix paraula per paraula.Ni la ANC ni la societat civil podem "pressionar-los", ja que la pressió pressuposa una amenaça creïble i això no s'aconsegueix amb comunicats i signatures.Ho aconseguirem amb una llista civil que ja es prepara (no serà la ANC com a tal), i que pot concòrrer a les eleccions plebiscitàries com a agrupació d'electors, amb un únic punt del programa: guanyar i proclamar la independencia tot seguit. Si els partits son tan sómines que no volen entendre que la seva legalitat emana de la Constitución EspaÑola i no poden tenir legalitat catalana sense tenir prèviament un Estat Català, no ens serveixen per res.De manera que no ens preocupem, perquè, si com diu en Vicent, hi ha tres partits (ERC CIU i CUP) centrats en un programa d'indepèndència, be se'n hi pot afegir un quart sense que minvi la suma de vots independentistes. El que minvarà seran els vots cap a cadascún dels tres, transvassats cap al quart, i això sí que els preocuparà a ells, no a nosaltres.Esperem esdeveniments.

 

director@vilaweb.cat

Ens hem d'anar fent a la idea que ja no és indispensable una bona relació entre CiU i ERC, sortosament.

Si us plau, estalvieu-nos reunions i reunionetes que ara ja sabem que acabaran en no res.