És possible una Espanya diferent?

El CIS d'ahir dibuixa una situació al parlament espanyol diferent de la que ha tingut durant tota la democràcia. Per primera vegada s'hi trenca el bipartidisme. Ja no hi haurà dos partits grans sols, sinó tres. La irrupció de Podem, si es consolida, significarà un revulsiu en la manera de governar Espanya. La pregunta, tanmateix, és si també significarà, o no, un revulsiu en la manera d'entendre Espanya.

Ningú no hauria de negligir la importància d'aquest trencament del bipartidisme. El bipartidisme ha estat un dels grans mals de la democràcia espanyola i si desapareix serà positiu, de totes passades. Per això em va sorprendre tant la reacció de Podem ahir, quan es féu pública l'enquesta. De seguida van reivindicar un nou bipartidisme PP-Podem i van considerar cosa feta la desaparició del PSOE. Menystenint-lo, com un partit menor. El bipartidisme és dolent però si un dels bi és Podem aleshores és bo. Caram, caram.

Aquesta sobtada reivindicació del bipartidisme és un més dels molts símptomes sorprenents que destil·la la formació de Pablo Iglesias. Es presenten com el gran canvi, però fins on volen que arribe aquest canvi? Només a la substitució del PSOE per ells? Francament… 

Francament perquè si els de Podem ni en això no són capaços de pensar albirant un canvi real, tenint al cap un model alternatiu, com voleu que entenguen coses infinitament més complicades, com ara la realitat plurinacional de l'estat espanyol? Pregunte.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Marcel Pellejà

Al meu entendre és una estratègia per seguir esgarrant vots al PSOE, la gran font de Podemos, malgrat que aspiren a arreplegar-ne de tot arreu.

Arribats el moment decisiu serà interessant veure qui pacta amb qui per fer quin govern. Només espero que, d'aleshores ençà, les coses a casa nostra estiguin molt més clares.

Jaume Morrus

Que Espanya com a estat i com a societat necessita un canvi es més que evident. De fet fa tard en el canvi, perquè el retorn als vells temps del postfranquisme es més que evident, es una realitat.

Personalment crec que la sotragada catalana, si acabem portant-la a bon port, seria un desllorigador de consciències i un motiu de profunda reflexió envers ells mateixos.

No sé si Podemos es aquesta solució. Podemos ha variat com un mitjó el discurs i la manera de moure's tan aviat com les enquestes li han donat peu a ser alternativa. Ja pensen més en no perdre que en guanyar, com un equip que prefereix un bon resultat a convertir-se en equip gran i mostrar-ho. No es Syriza, que modera el discurs, però vol marcar els temps i pilotar un nou marc de relacions amb el mon per a la seva gent.

Podemos vol poder, vol bipartidisme, esdevenir un actor dintre del joc d'hegemonies del mapa polític espanyol, substituir uns dels dos actors, si es PSOE perfecte, si es PP ja veurem. No volen ser un nou agent actiu i moure les seves peces, volen substituir.

Es el joc de rol conegut històric espanyol, des de el temps del carlisme principalment.

Seria molt important per Espanya que Podemos fes forat, que dibuixés una nova alternativa, capaç de contraposar excessos dels altres dos, un actiu que vetllés per les formes i per els continguts (d'uns i d'altres). Segurament la societat espanyola hi guanyaria.

Però semblen entossudits a replicar els vicis de sempre, els 'usos y costumbres'. Així fan amb Catalunya, amb el bipartidisme, amb les grans corporacions, amb el mon global. S'han apartat del discurs primerenc (que no primari) on eren trencadors i valents. Ara creuen que tenen mig camí fet i no volen sortir dels marges. De veritat que m'agradaria per ells, perquè hi tinc família i amics... però no ho veig gens clar. També he de dir que si no es Podemos, no sé pas qui pot ser alternativa...

Ara bé, vull dir que tant me fa. Ja no vull res d'ells, sé que allà tots seran entrebancs, males cares i tot el pitjor que ens puguin encolomar, i Podemos farà com els altres, com PP i PSOE. Així que ja ens toca fer el camí a nosaltres, no esperar que ells trobin una drecera que acosti els camins. Fer el nostre trajecte tant bé com puguem i arribar al final.

Si ells canvien, ja ens trobaran... i si no, no haurem de viure amb els seus tics rònecs que tant semblen enyorar.

Josep Usó

El bipartidisme és la única manera de poder continuar amb el mateix estat de les coses. Si hi ha dues ofertes, és possible un acord entre elles de manera que cap d'elles ixca perjudicada. Si n'hi ha més de dues, aquest equilibri és matemàticament impossible (és un equilibri de Nash). Per aquesta raó, tant el PP com el PSOE, com Podemos una vegada ja es veu amb força, reclament el vot de "centre". 
És evident que a Espanya, la única opcció que li val por poder continuar endavant és una opció només entre dos. Si n'hi ha més, ja hauran de canviar coses de veritat, del "moll de l'os". Per això seria interessant que el PSOE no es fongués com un terròs de sucre. Però és que duen tants i tants anys fent-ho tan malament, que dubte que els quede res. 
Per concloure, una resposta clara. No. No és possible una Espanya diferent. Al capdavall, per damunt de tot, els espanyols són això: espanyols. I com no volen reconèixer que ser espanyol és ser castellà però no voler-ho dir, no tenen massa idea de què és ser espanyol més que per oposició a tot: a ser català, gallec, valencià, anglés, moro, jueu, gitano... fins i tot, de vegades, a ser intel·ligent o només a voler pensar. "Que inventen ellos", que va dir aquella gran patum de la espanyolitat, per exemple. El millor es marxar. I de pressa.

Josep Sindreu

A la pregunta, ''Una Espanya diferent és possible?'', la resposta és francament senzilla: No.
Hi hagi qui hi hagi a l'altra banda, els tics i la incomprensió cap al nostre volgut estatuts i tracte d'igual a igual és invariable.
I aquí però, faig una segona derivada... crec que una altra Espanya Sí serà possible, només i quan nosaltres ja no hi siguem. No tindran més remei que canviar i adaptar-se a la nova realitat. 
I estic convençut que els anirà bé.  I tant. Es podran comportar com un país normal. 
Pd: No entro en detalls sobre la resta de nació que encara estarà sota el domini espanyol. 

Pep Agulló

Conservadors, socialdemòcrates, socialdemòcrates amb vernís 15-M… tots plegats sota el mantell del nacionalisme espanyol supremacista que se sustenta en la Corona, l’Estat i l’oligarquia. Res de canvi. Sempre la prova del cotó és el seu programa respecte les nacionalitats oprimides de l’Estat, i això no canviarà ni un pèl.

Octavi Monsonís

Que s'instaure un nou bipartidisme PP-Podemos és plausible donat que la tendència a la baixa del PSOE és constant i li pot passar com al PASOK, que quede com a partit testimonial.
És cert que manca quasi un any per a les eleccions espanyoles però el PP aguanta millor l'estrebada Podemos que no el PSOE.
De manera que tindrem bipartidisme per a anys i panys, ja que no es beslluma una reacció contundent per part del PSOE que il·lusione el seu electorat i poder atenuar, ja que no aturar, la sagnia de votants socialistes que ara prefereixen Podemos.
I és que no hi ha cosa més volàtil que el vot, que se'n va darrere de qui ven el fum amb més convicció.

Joan Guasch

Una Espanya diferent és possible? No. Cada comunitat humana evoluciona en funció d'una estructura (mental, social, individual...) bàsica que és la seva personalitat profunda. Una mena de subconscient. Bé ho dius: Podemos aspira a substituir el PSOE i, si ho aconsegueix, acabarà amb el temps essent un altre PSOE. Si algun dia es dona un canvi molt substancial en aquesta estructura, posem per cas que es trenca de debò el bipartidisme, Espanya haurà deixat de ser Espanya i serà una altra cosa, haurà evolucionat per a bé o per a mal. De fet, quan Catalunya s'hagi independitzat (potser haurem d'esperar que Podemos fracassi en la construcció d'aquest suposat estat federal, cosa que passarà ben aviat), Espanya s'haurà de repensar de dalt a baix perquè s'haurà trencat un dels dogmes de fe que la sustenten que és la unitat territorial i haurà de decidir si vol tirar endavant un nou projecte o tancar-se definitivament, com ja van fer quan van perdre Cuba.

Josep Guimerà

La nostra mirada i els nostres objectius han de mirar vers el futur d’una Catalunya lliure i plena. A Espanya que s’ho facin com vulguin o com puguin i que els hi vagi molt bé.

Una anotació: quan es parla de democràcia referida a Espanya cal adjectivar-la om a democràcia espanyola. La democràcia genuïna -no ho oblidem nascuda a Grècia- és tota una altra cosa.

director@vilaweb.cat

Podem es presenta a ell mateix com el gran canvi, però fins on volen que arribe aquest canvi? Només a la substitució del PSOE per ells?