Abusar de l'adjectiu

L'operació de l'Audiència espanyola d'ahir contra grups anarquistes suscita un munt de dubtes més que raonables. Evidentment, haurem d'esperar a veure de què els acusen, si és que acaben acusant-los de res. Però, ara com ara, de proves d'aquestes presumptes accions terroristes que els imputen no se n'ha vist ni una. I això és escandalós.

No exculpe d'entrada una gent que no conec ni sé què fan. Em limite, en nom de la democràcia --no en nom de l'anarquia--, a demanar proves i moderació. Moderació especialment per part dels qui ordenen les detencions. Perquè és molt preocupant que es puga parlar de 'terrorisme anarquista' sense que ningú recorde ni un sol acte remarcable recent que es puga associar a aquest concepte. Hi ha paraules que no s'haurien d'usar alegrement i que si s'usen alegrement resulten, ras i curt, massa sospitoses.

Una cosa no existeix perquè el govern de torn, o un jutge, diga que existeix. Però des de Margaret Thatcher un dels grans problemes de la política europea és aquesta obsessió de crear 'imatges que fan política' i de reduir el debat polític a flaixos informatius, ben carregats d'intencionalitat. I d'adjectius. Cronometrats per a originar efectes favorables a qui els fa circular. Per culpa de l'abús d'aquest estil de fer les coses, la política ha anat a la deriva massa anys i s'ha obert pas a aquest circ infernal on ens movem ara.

Però 'terrorisme' ve de 'terror'. I jo he de dir que no conec ningú que visca a Barcelona aterrit pels anarquistes. Per tant, de moment més val que posem la guàrdia alta i assumim, si de cas, que això que hem vist i viscut bàsicament és una operació de propaganda, promoguda amb alguna finalitat que tard o d'hora ja descobrirem.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Carles Balbastre

En els països occidentals i en molts altres del tercer món la principal font de terror solen ser les forces governamentals, legals o no. I solen basar les seves accions en suposades amenaces contra els ciutadans per part de forces opositores reals o inventades. Hem sabut fa pocs dies que és més fàcil ser víctima de la CIA que dels talibans. I com bé dius, Vicent, jo no conec ningú que se senti amenaçat pels anarquistes. Més aviat conec gent amenaçada per Wert, Botín o Rouco Varela.

Roser Cussó

Una provocació destinada a crear "desordre" i justificar més intervencions? Personalment, crec que han fet tard, no som al 36. Vigilància i bons advocats per a defensar els drets dels detinguts.

Xavier Bacigalupe

Una vegada més, es fan "detencions" a tort i a dret, sense justificació evident, per a atemorir els col•lectius socialment més actius.

Ara resulta que l'Audiència "Nacional" ha trobat indicis d'un possible "grup terrorista" anarquista del que es desconeix cap actuació, ni la seva mateixa existència fins ahir mateix.

Però encara no s'ha fet cap actuació judicial contra els que atacaren no fa gaire l'Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma. Davant aquesta actuació terrorista constatada i manifesta, només hi ha impunitat amb els agressors que segur que són ben fàcilment identificables. Però per accions desconegudes -com a mínim fins ara- s'organitza un gran operatiu enviant els Mossos d'Esquadra a escorcollar casals anarquistes.

Jo no som anarquista, ni hi combreg amb accions violentes de cap casta, però em fa molta por com a ciutadà i demòcrata quan s'organitzen aquestes detencions arbitràries i -mentre no em demostrin el contrari amb proves verificades- absolutament innecessàries.

Només record les detencions i tortures d'independentistes al 1992, sota les ordres del "jutge estrella de la democràcia" Baltasar Garzon.

Jordi Casadevall

La batuda policial d’avui en un conegut edifici okupat de Barcelona i en altres dependències, seguint directrius judicials espanyoles sota l’epígraf “terrorisme anarquista” mereix algun comentari. Terrorisme és un terme al qual han agafat predilecció determinats sectors polítics per designar qualsevol mínima alteració de l’ordre públic o social, sigui efectivament o com a mera intenció. Però com passa amb el terme feixisme, usat també amb generosa inconsciència per altres col·lectius, acaba perdent la seva càrrega primitiva. Sembla ser, pel que ha explicat avui el conseller de torn, que el soi-disant terrorisme anarquista es redueix a activitats de caràcter més o menys violent. Poden ser bretolades o quelcom de més calat però en cap cas el que de sempre s’ha considerat terrorisme, mot que, no caldria recordar-ho, prové de terror.

Però per l’imaginari ultradretà (i també altres imaginaris, tot s’ha de dir), que estén els seus tentacles allà on pot, tot és terrorisme. Mama por. I si l’etiquetem d’anarquista, l’efecte manipulador es multiplica. Rebutjo aquest ús lleuger de determinats conceptes. Terrorisme és assassinar menors d’edat en una escola del Pakistan: això sí que és terrorisme.

Joan Maria Arenas

No crec que l'ús de la terminologia emprada  en aquesta operació sigui casual. Per al govern espanyol la paraula "terrorisme" és una patent de cors que  ho permet tot, i més quan hi ha l'Audiencia Nacional pel mig. Des d' empresonar opositors al règim, clausurar diaris o il.legalitzar partits. Tot, absolutament tot. A veure quan tarden ara en relacionar la kasa de la muntanya amb les CUP per atacar el flanc més vulnerable del bloc sobiranista i de passada estigmatitzar  el procés com a filoterrorista. Qüestió de temps. I mentrestant nosaltres fent conferències...

Ismael Calvet

Desperten. L'audiència nacional reprèn les funcions de tribunal d'excepció espanyol i envia per executar una ordre surrealista una policia catalana legalment vassalla que actua contra una part rellevant del teixit social català. Tot enmig de la picabaralla política i del desconcert del carrer. Atien foc on veuen brasa, potser animats pel record de Can Vies i per l'esperança de convertir el desconcert en desconfiança entre parts. Han actuat amb la perillosa intel·ligència del miserable en fer ús d'una possible estructura d'estat per al manteniment impositiu del seu Estat.

Segona intromissió important en el procés independentista després de Podemos, amb l'espantós agreujant que ara, al periodisme d'estat de què parlava ahir l'Andreu Barnils, hi sumen l'agressió judicial contra la llibertat individual. Esperem que se sàpiga com i a qui dirigir la resposta, des de totes les parts del país.

Antoni Dalmases

Així ens fan la guerra. Munten un sidral ridícul, hi impliquen els Mossos (que ja em direu què fan…), esveren la gent, espanten els joves i, sobretot, provoquen aldarulls (el sr. Trias va donar una pista, fa uns mesos…), per acabar amb l'actitud pacífica de què hem anat presumint en les mobilitzacions independentistes del país. Ja és fàcil imaginar Sorayas, Cospedals, Sánchez, Chacons, i la seva parentel·la local xisclant de por com rates esfereïdes per les bombes que esclaten a cada pas i per la inseguretat de què ens vindran a salvar els Ciutadanos. I el missatge implícit a tota la població que si no es deixa tot a mans dels partits "de tota la vida, gent d'ordre, escolti!", les coses van degenerant fins que vénen a posar-les en ordre els policies ben armats, que sort n'hi ha...

A part d'això, que els mitjans de comunicació d'aquí (la televisió, sobretot) tractin la cosa com un fet "marginal", sense cap anàlisi política (tants opinadors i tertulians com analitzen enfollits si una o dues llistes; si un discurs d'aquest o de l'altre! si tres vies o dos trens!) i són incapaços de parlar clar en aquest tema, donant pistes del que pot significar tot això, no sé si per por o per ignorància.

Algú es recorda de les detencions de "Sant Garzón" pels Jocs Olímpics i, sobretot, de l'Scala (1978) i les seves conseqüències…?  L'aparell de l'estat sí, que té memòria!

Hasya Flores

Sí que resulta sospitós sí, força. 
Potser s'intenta provocar una reacció violenta entre el col·lectiu agredit per relacionar-la  amb el procés i així trencar amb l'actual imatge somrient i lúdica? Em sembla tan obvi que aquestés precisament l'objectiu, que em sorprèn que ho facin tan desvergonyidament. No entenen de subtilitat? Estan potser molt, molt desesperats?

En qualsevol cas, ara la prova serà per nosaltres. Caurem en el parany i ens enfadarem molt i cremarem coses? Serem més intel·ligents que ells i ho portarem tot plegat dins dels límits de la protesta legítimai civilitzada?

I un altre possible, massa probable de succeir i difícil (que no impossible) de controlar: com ho farem per desemmascarar els professionals de la violència?

Jaume Singla

Caldrà exigir responsabilitats politiques i judicials, si es el cas. Quan el poder manipula -o intenta manipular- la justicia, desapareix l'Estat de Dret. Si els ciutadans no som respectats pel poder politic, com veiem darrerament, caldrà acudir a la justicia.I si a Espanya no n'hi ha, haurem de recorrer a la justicia internacional

Joan Calsapeu-Layret

Propaganda d'estat, el terror necessari !!Per poder continuar terroritzant les ànimes càndides que encara creuen en l'estat.La llei mordassa, feta legal, sistema il·lícit que ja funcionava, que mai ha deixat d'existir.

La prova que ens han estat espiant, trucades, correus, missatges, piulades...Estaven investigant? Si en tenien convenciment haurien d'haver anat directament als responsables, si és que n'hi havia. 

En el tema que ens ocupa, visualitzant el desplegament, desmesurat, per tenir ocupats els xicots.
Digues-li terrorista, i ja tens un terrorista!, digues-li comando i ja tens un comando!.

- quin país volem?  El de la dependència de la propaganda de l'estat?  Propaganda Gobbeliana? 
Terror necessari, propaganda d'estat. La legalitat vigent obre la caixa dels conflictes contra la dissidència.L'#OperacióPandora, "Terrorismo", l'eina necessària per desmobilitzar, que no desmobilitza.
I la perla abans d'ahir, 24h hores abans: "Ministerio Interior @interiorgob  España y Chile abren una nueva fase de colaboración reforzada en la lucha contra el terrorismo anarquista  pic.twitter.com/0m4e1IAGUg " - @min_interior @EmbEspanaChile  - Min. Interior Chile, Ministerio Interior and Embajada España Chile -
No m'ho podia creure (és un fake, oi? (li comentava a en un Tweet a en Jordi Muñoz  @jordimunozm ) Sic! Pensant-ho be, no m'estranya. Com deia aquell, potser sóc paranoic però els sento a sobre.

Josep Blesa

Sembla ésser una pandèmia que recorre arreu del món. Com a l’èbola, la sida, etc. i tota malaltia mortal, caldrà trobar-li antídot i vacuna. Terapèutica o ambientalo-natural.“Supreme Court Says Ignorance Of The Law Is An Excuse — If You’re A Cop”

 http://thinkprogress.org/justice/2014/12/15/3603686/supreme-court-if-youre-a-cop-mistakes-about-the-law-wont-stop-your-drug-bust/?utm_source=email&utm_medium=tptop3&utm_campaign=tptop3

Oriol Magrinyà

Molt bon editorial. Ara és més important q mai vetllar perquè es respectin els drets democràtics fonamentals. I fer saltar les alarmes quan se sospiti, de forma més q fonamentada, q no hi ha l'aigua clara.

Jo tpoc ho faig des de l'anarquisme, sinó des dels drets civils. Dia rere dia veiem com ens els van retallant (com ara hem vist amb llei mordassa, o amb l'escandalosa imposició de les taxes judicials).
Qualsevol retrocés en aquests drets, encara q pugui afectar a grups o a col·lectius en els q no ens hi sentim inclosos o representats, són un retrocés i una amenaça, també, dels nostres drets.
Ja ho va dir Bretch, i no cal repetir-ho. O potser sí. Però sobretot, el q no cal, és oblidar-ho.

Marta Hernàndez

Doncs el que sembla és una maniobra més dels espanyols que treballen a l'ombra per desprestigiar el govern català, que no només prevarica i totes aquelles coses tan lletges que diuen que van fer el president, la vicepresidenta i una consellera pel 9N, i no només és la "comunidad autónoma" que deu més calés, i no només és la que durant (quants anys diuen?) vés a saber el temps no s'ha dedicat a "les coses que de debò importen a la gent" (què dius?, un decret de pobresa energètica?, i ara, quina manera més bèstia d'afrontar el fred, tu!, suspenguem-lo, no fos cas), i no només... tot el que es vulgui, que ja ni ho sé ni me'ls escolto, sinó que a sobre té un focus terrorista ("anarquista", lo pitjor!; sort que els hem agafat a temps, abans que se'ls acudís actuar...) que no sap controlar i per tant queda justificada la suspensió de l'autonomia, o la forma que trobin per fer veure que els catalans ja no som ni serem mai més. Però nosaltres rai, continuarem discutint entre nosaltres i queixant-nos de com ens maltracten i ens insulten, que és el que millor sabem fer, oi?

Josep Usó

Jo també em vaig quedar estupefacte amb la notícia. I, vist el que estic veient, pense que l'editorial és molt encertat. Pensem que vivim en un estat que està econòmicament enfonsat, amb unes eleccions a tocar i amb un partit en el poder que està farcit de corruptes, mafiosos, lladres i furtamentes de tota mena. D'altra banda, el possible partit de "l'alternança" també està enfonsat en un doll de corrupció. Fins i tot la Casa reial està enfangada fins al coll. Per això em sembla plausible que es llence un titular escandalós. Més o menys, com quan en ple franquisme el Lute (un pobre furtapatos) va ser qualificar d'enemic públic número un. Tot això, mentre els escàndols financers dels franquistes, dels de l'OPUS (franquistes d'una altra mena) i demés sàtrapes i lladregots del moment es procuraven amagar. Podria ser una cosa semblant, perquè tal i com estan els qui de moment detenten el poder, no només acabaran tots fora de les institucions. Poden acabar com Fabra (Carlos).

director@vilaweb.cat

No conec ningú que visca a Barcelona aterrit pels anarquistes. Per tant, de moment assumesc que les detencions d'ahir són alguna operació de propaganda. Ja veurem quina.