Navarro no importa, importa el PSC

La dimissió de Pere Navarro és una bona notícia per al país però podria ser també la millor notícia per als socialistes catalans. Ara tenen una oportunitat, una de sola, d'intentar tornar a ser allò que havien estat, de connectar amb la societat catalana. Per a aconseguir-no no n'hi ha prou amb un canvi de cares, però certament sense el canvi de cares era impossible, especialment sense canviar Pere Navarro.

En l'editorial del 15 de maig, a propòsit de l'afer de la dona de Terrassa, vaig escriure: 'Ell pot seguir amb la seua història però estic segur que el PSC prendrà les mesures oportunes quan ho considere convenient.' La indecent manipulació que Navarro va fer d'aquella agressió que no ho era va acabar d'encendre els ànims dels seus correligionaris. Ningú no li va fer costat en públic i fins i tot Collboni, un dels noms que més cal tenir en compte d'ara endavant, va rebutjar obertament les seues paraules. 

Tothom sap que Navarro tenia els dies comptats, oimés que va portar el PSC als pitjors resultats de la seua història, en les eleccions europees. La pressió dels batlles, espantats pels resultats d'ERC, i fins i tot de CiU, en ciutats de gran 'tradició socialista', l'ha acorralat. Però hi ha més.

Navarro ha intentat superar l'enorme crisi que ell mateix va obrir apartant els anomenats diputats díscols pel dret de decidir. Sense adonar-se que després del 25-M són encara més forts. Fins al punt d'amenaçar d'anar-se'n i exigir un congrés extraordinari que finalment es farà i que esperem que retorne el PSC a la seua tradició.

Tancat al búnquer, Navarro ha intentat aguantar, fins i tot tenint com a comparació les dimissions de Rubalcaba i Patxi López. Però finalment el PSC ha pres les mesures necessàries per a impedir, o mirar d'impedir, la seua caiguda a l'infern. Ara depèn d'ells. Del congrés. De si són capaços de tornar al camp on hi ha tots els altres partits de tradició democràtica i alinear-se a favor del 9-N i del dret de decidir. Navarro té poca importància en aquest sentit --quedaria com un lamentable parèntesi embogit. Ara importa, i ens importa molt a tots, el PSC.

Per cert que els diaris unionistes no paren d'imaginar crisis del sobiranisme, però la crisi, evident, està en l'altre camp: Cañas, Rubalcaba, Navarro, Duran, Juan Carlos. Caram, caram...

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)

Marta Puig:

No sé ni si tan sols aquesta sotagrada permetrà algun canvi positiu. Les eleccions europees van apuntar a una substitució de l'espai socialista tradicional cap a ERC i la Nova Esquerra Catalana. Molts dels que finalment ens hem desprès de l'emoció i el sentiment de les sigles no sé si mai podrem tornar-nos-ho a mirar com abans. Em tem que fan tard.

Jaume Vall:

I afegir una cosa més.  Recordar, i 'recordar-los'  que de moment, no s'ha trencat tant la societat catalana com les estructures espanyoles.

 PSOE :Rubalcaba, amenaça Podemos, IU, incoherencia relat monarquistes-republicans, votacions crítiques -Odón Elorza-  etc). 

 PP: de moment resistint en el seu búnker particular, amb baixada de vots, i potser amb menys nou partits amenaçant-lo, però escorant-se tant cap a la dreta, que deixarà de ser homologable a la dreta liberal europea, i també trencant-se amb Aznar per lliure, Vidal-Quadras plegant , l'eurodiputat amb tics masclistes etc

Cap d'Estat: Escac al Rei.

Església:  Tot i que no hauria d'importar en un estat laic, a Espanya és important. De moment el succesor del bronco viruela, sembla més vaticà.

Duran i Lleida.  Ah no !! , que aquest és nostre (sic).

Què més sel's pot trencar?

El TC?   l'IBEX35, l'equip del Florentino?  Anirem veient.

De moment aquí el que de veritat importa, el pacte de sang, o de ferro, o de llibertat  ERC-CiU  no s'ha trencat, aguanta.  I amb ell, continua el procès cap a la sobirania nacional.

Jaume Figuerola:

Be, un altre i van..., entre els que pleguen i els i les que renuncien ja hi ha un bon paquet de polítics que han pres el camí més adient per a ells, cal esperar que decideix l’imprevisible Durant i Lleida. Crec que lo que està passant es bo, s’està fent una auto neteja molt necessària per el futur. Comparo lo que passa actualment en els polítics, amb lo que va passar o passa, amb les empreses, a causa de la crisis centenars d’empreses han plegat, però la majoria eren empreses creades aprofitant les circumstancies del bum del totxo, no hi havia ni una bona base comercial, ni una organització per assolir-ho, allò també va ser una auto neteja, lo greu i trist va ser la quantitat de treballadors que varen anar al carrer, les que han aguantat l’embat de la crisis, son les bones, son les del futur. Igual passarà amb els polítics, els que estant fent front a les adversitats, els que tindran el coratge d’ocupar lo que deixen el mediocres, crec, que seran els que a poc a poc, posaran les coses al seu lloc i ajudaran a assolir lo que la majoria desitgem, independència, pau i prosperitat per tothom

 

Pau Capdevila: 

Francament, estic tip i fart de sentir a parlar de Durans i Navarros. Cal fer cas a aquests farsants? El seu (con)federalisme és tan circumstancial que mai se l'havien plantejat de veritat i ara el treuen com a mesura de distracció o dilació. Si no, com s'explica que no hagin intentat mai abans modificar l'article 145 de la Sagrada Constuición? El que regula la cooperació "horitzontal" entre comunitats autònomes. El que ho regula prohibint qualsevol federació entre elles!

Joan Ortí:

No cal ser massa llest per veure que la deriva el PSOE a Euskadi a Catalunya i al País Valencià, be per la desafecció del PSOE cap a postulats sobiranistes. Patxi Lòpez, José Montilla i Jorge Alarte van perdre prop d’un  milió de vots i en el cas de Catalunya s’ha agreujat encara mes per el gir cada cop mes accentuat del PSC cap a la facció del PSOE, o el que es el mateix l’apropament de Navarro amb Rubalcaba, fins el punt de que actualment hi ha tot un desgavell ple de desercions a tot el territori. 

El PSOE seguirà traient molt mals resultats en aquests territoris per molt que vulguin seguir especulant si la transversalitat del seu espai polític, es sobiranista, identitàri, socialista o obrer; no crec ni per un moment que l’anima espanyolista es reconcilií amb l’anima catalanista, per tant, el primer que ha de fer es trencar amb el PSOE i refundar el PSC com a partit estrictament català i alinear-se inequívocament amb la majoria del Parlament Català pel dret a decidir i cap el camí a la independència, perquè el SI-NO ja ho farà el PSOE Català, el PSC ha de votar SI-SI. 

La gran contradicció o el gran frau del PSC-PSOE es la seva continua negació del seu propi programa i del desenvolupament dels seus propis principis, parlen de catalanisme, de progressisme, de justícia social, de federalisme, però mai ho han practicat, s’han encallat sempre amb la partitocràcia i en la corrupció. El joc desvergonyit del bipartidisme ja no els pot interessar, perquè l’immens femer que han creat, els portaria a ser un partit extraparlamentari. S’imposa una renovació interna total i una urgent i profunda renovació democràtica.

Josep Usó: 

Sens dubte, la dimissió de Pere Navarro és una bona notícia per al país. Però em sembla molt fort fins on ha pogut aguantar les pressions. Fa divuit dies, des seu desastre electoral. No dubte que els socialistes faran el que podran per retornar a fer del partit alguna cosa semblant a la que fou. Però molt em teme que el seu veritable problema rau en la manca de discurs real, de fons. Allò de sóm d'esquerres i federalistes ja costa de creure. Veig encara molta inèrica, molt pes arrossegat des del passat. Ja ho anirem veient, però pense que ara, una vegada la gent, els antics votants seus han canviat de lloc, els costarà molt retornar-hi. A qui posaran, ara? Si és conegut, tindrà el llast del seu passat a can PSC. I si no el coneix ningú, serà una mena de bolet com els de Podem. El seu públic pot ser ha marxat i està mirant un altre programa. No sé si tindran temps de redreçar res.

Jordi Camprubí:

És possible que a can PSC hi hagi algú intel·ligent i s'adoni que el senyor Pere Navarro ha demostrat com a polític i com a persona ser un mediocre, tot i què, tot s'ha de dir, no és l'únic mediocre que hi ha dins de la política catalana.

La seva posició en relació el clam per la independència de l'any 2012 i 2013 ja el van començar a deixar fora de joc i la xarlotada de la senyora de Terrassa ha estat, probablement el cop definitiu. Bon vent i barca nova senyor Navarro. 

Carme Vilella:

No he set mai socialista, però se que aquest partit ha tingut i te molts grans catalanistes, s'ha vist clarament amb les moltes dimissions que s'han produït  últimament, esperem que ara el socialistes rectifiquin i se sumin al dret ha decidir. Catalunya és mol petita, cal lluitar,  enfrontant-nos a poderosos contrincants i hem d'estar tots units, desprès, quan siguem independents ja mirarem, entre tots, com podem fer una Catalunya millor 

Josep Jallé:

Quina joia, quina alegria que altre gent del PSC pugui repensar-se que la consulta del 9N cal recolzar-la, simplement per democràcia la qual cosa Rubalcaba, Navarro i companyia havien desestimat, amb l’ignominiós final de Zarzuela per les “profundes arrels republicanes”. Que condís la onada renovadora a tot el món immobilista seria el millor efecte dominó sobre aquesta mascarada reial d’avui. Alço la copa, alcem-la !.

Pep Agulló:

En Vicent diu: que el PSC havia esta connectat a la societat catalana ? Potser per l’època de les "terres mitjanes" d’en Tolkien… Ens ho han volgut fer creure, i molt vots ho han estat per aquest engany. Dins el règim autonòmic de la "transició" podia actuar sibil·linament amb un catalanisme de diumenges per actuar la resta de la setmana con escolanet d’un PSOE espanyolista rampant. Exagero? Podem fer memòria. Estarà bé que enumerem algunes de les grans “gestes” espanyolistes dels socialistes catalans del PSC al costat del PP. El 2006 van votar contra la unitat de la llengua i contra la gestió dels aeroports; el 2007 contra les seleccions nacionals; el 2009 contra l’ús del català al Congrés espanyol i contra l’abolició de les curses de braus a Catalunya; el 2010 contra la gestió catalana de l’aeroport del Prat, contra els ports catalans i contra el pagament a Catalunya dels 1.450 milions d’euros dels fons de competitivitat; el 2011 contra l’oficialitat del català a Europa; el 2012 contra l’acatament de la sentència que permet que Catalunya recapti i gestioni el percentatge de l’IRPF que destina a fins socials;  La votació del PSOE de Catalunya, al Congrés espanyol, en contra del Corredor Mediterrani i a favor del Corredor Central,  un partit que s’ha negat a retornar a Catalunya el patrimoni documental que li fou robat pel franquisme i que es troba emmagatzemat a Salamanca, un partit, en definitiva, que no questiona la persistent espoliació de Catalunya…i al 2014 es posiciona en contra del referèndum per decidir el nostre futur. On és la vocació catalanista d’aquest partit, de l’aparell, dels militants, dels crítics, dels simpatitzants, dels votants? El que ja han plegat han tingut prou dignitat que els honora. No entenc perquè quan es parla del PSC es fa en clau de vots, de pèrdues d’alcaldies, de congressos, de recanvis, de crítics…i la política. Que han fet per Catalunya?

El patètic Navarro dimiteix, ja sabem tot el canemàs polític que hi ha, però, ¿és una dimissió per pressió dels que volen votar el 9-N, o és una maniobra de l’aparell per controlar on s’ha d’enfonsar el vaixell per no perdre massa càrrega?

Si queda un mínim de dignitat dins aquest partit és l’hora que els militants donin la cara d’una vegada per totes. Si fos així, l’estratègia unionista que preparen Felipe VI, oligarquia catalana espanyola, PPPSOE-PSC, Duran, etc…li fallaría una base votant necessària pel sobiranisme. Per aixo “importa el PSC”, els votants del PSC

Almar Bosch:

El mal ja esta fet.

Ara cal ajudar el PSC a tornar a casa d'una manera tant sencilla com es aplicant el sentit comu.

A Catalunya, amb els catalans. L'Estat monarquic espanyol cada cop mes lluny i amb ell, Pppsoe...

Bon vent i barca nova

director@vilaweb.cat

Navarro té poca importància --un lamentable parèntesi embogit. Ara importa, i ens importa molt a tots, el PSC. I si torna allà on sempre hauria hagut de ser.