Opinió

 

<18/169>

Vicent Partal

23.07.2013

Protestar sempre paga la pena

Elie Wiesel, el conegut premi Nobel de la pau, ho explicà una vegada amb una contundència que jo no podria superar mai: 'Cal protestar: perquè la neutralitat només ajuda els opressors i no les víctimes.' Efectivament. Cal protestar. Cal protestar sempre, per dignitat. Però, això dit, cal ser conscient que la protesta serveix i dóna fruits. Especialment la persistència en la protesta.


Ahir vam veure com els tribunals decidien de tornar a obrir el cas del metro de València, després de llarguíssims anys. Anys en què les víctimes han estat maltractades pel govern i s'han sentit massa soles. Anys en què amb una paciència infinita ha calgut reconstruir els detalls d'un dels desastres més greus de la història valenciana recent. Anys en què no deixar morir la mobilització i protestar, sempre i cíclicament, era una manera de mantenir obert un conflicte que el govern valencià volia senzillament tancar. No sabem què passarà ara en el nou judici, però si més no que es torne a obrir i que els qui tots considerem culpables no puguen evitar-lo ja és una victòria sensacional. 


Com ha estat una victòria la dimissió del responsable de la Marca España, després del piulet desafortunat contra els catalans, contra tots els catalans. Com ho ha estat fins i tot la xiuladissa contra l'himne espanyol, les successives i permanents escridassades, que són una eina de protesta tan clara i rotunda que fins i tot l'estat s'espanta i renuncia a enviar-hi els seus representants.


Protestar no és tan solament una manera de defensar-se sinó també de construir. De construir un consens, de marcar unes línies vermelles, que ajuden a cohesionar un país. Com hem pogut constatar clarament, al sud i al nord, aquests dies passats. 

Mail Obert