Sóc del sud com els Obrint Pas

La meua major me la va fer escoltar: 'Sóc del sud/ del front meridional...' Era a la cuina de casa i es va fer un silenci sepulcral. Vaig entendre de seguida que allò era un himne immortal, una d'aquelles rares cançons, com 'L'estaca', com 'Al vent', com 'El cant de Maulets', que passaran de generació en generació i seran cantades fins i tot després de ser lliures. 'Sóc del sud del meu cor/ sóc del sud del meu món...'

El sud. La terra de la qual els Obrint Pas i jo ens sentim orgullosos de ser. Un sud que, malgrat els versos, és un país que sí que hi és. Que sempre ha estat. A cada poble i ciutat, a cada comarca, a cada veu que canta les cançons del grup que més ha fet per la música valenciana. El sud que, efectivament, és una terra d'amargors però que també és un món d'emocions i alegries. El sud digne i rebel que quaranta anys després renaix de les cendres, en la veu d'aquest monstre a idolatrar que és el Botifarra. Un sud que ha sabut aguantar tota la violència que ens han abocat --de l'assassinat de Miquel Grau al de Guillem Agulló, passant per les bombes a Joan Fuster i per tantes i tantes agressions quotidianes. Un sud que ja veu la llum al final del túnel, amb música de dolçaines i ritmes de ska, amb velles banderes sota els estels que encara brillen. Un sud, sobretot, que promet a la seua gent una altra manera de viure i la dignitat que lladres, bords i botiflers van voler arrabassar. Un sud que ha estat fidel, de manera tossuda i constant, a la llengua, a la terra i al futur que ens conjurem plegats a tenir.

Sóc del sud i m'agrada ser-ho. M'agrada el meu país fins i tot quan és lleig. M'agrada el nostre País Valencià. M'agrada el sud d'uns països amb nom que canten els Obrint Pas.

PD. I la Mavi què diria?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El sud que, efectivament, és una terra d'amargors, però que també és un món d'emocions i alegries.