Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?

Fernández Díaz és un ministre d'Interior amb unes característiques destacades, com ara que és un integrista catòlic i un català furibundament contrari a la independència. Tenint en compte això, no ens hauria d'estranyar gens que ahir aprofitàs l'avinentesa de les detencions d'un grup de persones, acusades de formar una cèl·lula gihadista, per atacar simultàniament els seus dos dimonis. 

Però això no és tot: Fernández Díaz ahir parlava com parlava, i manipulava les coses quan relacionava gihadisme amb independentisme, pensant sobretot en la visita d'Artur Mas als Estats Units. Mas ahir era a Nova York, en un acte públic important a la Universitat Columbia. Mentrestant, Fernández Díaz mirava de contrarestar el missatge de president posant sobre la taula un dels aspectes més subterranis però alhora més importants del procés d'independència: el factor frontera de Catalunya, enfront del gihadisme.

L'actual estat espanyol és una de les fronteres geopolítiques de la gran batalla que lliura el govern dels Estats Units contra el gihadisme. Per motius geogràfics, però també culturals. I un musulmà de cada quatre que hi ha a l'estat espanyol viu a Catalunya. Barcelona, particularment, fa anys que és al punt de mira dels Estats Units per aquesta qüestió. I hi és perquè reuneix unes característiques particulars: és terra de frontera, té un port i un aeroport importants, amb moltes connexions amb el Magrib, i és una ciutat cosmopolita amb nombroses comunitats musulmanes d'origen divers: magribina, subsahariana, paquistanesa… 

Barcelona comparteix el factor de ser terra de frontera amb Màlaga i amb Palerm, per posar-ne dos exemples. El factor port el comparteix clarament amb Marsella. I el factor del cosmopolitisme, amb Londres o París, per esmentar dos llocs evidents. No és gens estrany tot això, però si Barcelona és una ciutat única és perquè acumula tots els factors. Fins ara Catalunya i Barcelona han fet una gran feina de prevenció del possible conflicte. I no parle solament de la policia. Catalunya té una gran capacitat d'integració social i de respecte a la pluralitat que no passa gens ni mica desapercebuda. Però, malgrat tot, els Estats Units continuen aguaitant amb inquietud aquesta cantonada de la Mediterrània.

I la prova més clara d'això la veiem si tenim en compte en qui recau el càrrec de cònsol nord-americà a la ciutat. Al capdavant d'un consolat que és més gran i potent que moltes de les ambaixades dels Estats Units als països europeus, la Casa Blanca hi va situar Tanya C. Anderson, una dona veterana i molt respectada del Departament d'Estat, gran experta en el món islàmic, que abans havia estat destinada a les Filipines, Egipte, Oman, el Marroc, Kuwait i l'Irac i que parla amb fluïdesa l'àrab i l'espanyol.

És en aquest context, i tenint en compte aquestes coordenades, que cal explicar-se l'intent barroer del govern espanyol d'identificar l'independentisme amb el gihadisme. Espanya està molt preocupada per la comprensió que el govern dels EUA ha mostrat envers el procés independentista català i vol incidir-hi i fer-li por. Sabent com saben quina és la preocupació primera dels americans, simplement malden per embolicar-los i preocupar-los, fer-los dubtar sobre Catalunya. Per això el missatge que repeteixen una vegada i una altra és que la Catalunya independent serà un refugi dels gihadistes. Que els americans s'ho creguen o no ja és una altra cosa: no s'enganya tan fàcilment el Departament d'Estat. Però la carta que juga Espanya és ben descarada i cal que en siguem conscients.

PD. Per cert, que aquest mateix argument és un dels que fa impossible que, en el moment de la proclamació de la independència, Catalunya quede jurídicament als llimbs. Ho arreglaran de seguida, precisament perquè els Estats Units i la Unió Europea necessiten, especialment, un estat fort amb interlocució a tots els nivells a Barcelona. I després del 9-N ja saben que aquest estat no pot ser Espanya. 

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Blanca Serra

És la mateixa maniobra barroera que van engegar quan els atemptats d'Atocha vinculant aleshores, i encara ara, moviment basc d'alliberament amb terrorisme d'arrel islamista. En tota aquesta situació mai ningú no es dedica a investigar el tema de les infiltracions en aquesta món de la hijad, que es presta a una pila de maniobres: les presons, els oratoris, els grups de veïns són un món on pul·lulen tota mena de personatges autèntics o falsos?.

Tampoc no podem admetre que una ombra de sospita tan malintencionada acabi estigmatitzant tota una comunitat; si tant s'ha parlat de les arrels cristianes de Catalunya, que són certes, també hem de tenir clar que són importants en la nostra configuració com a catalans les arrels de les tres religions monoteistes: tenim una gran empremta jueva i una gran empremta de l'islam històric (moriscos, etc) a més de la preponderant cristiana romana i també una gran tradició de persecucions, expulsions i altres abusos i matances. L'atemptat d'Atocha va tenir una preparació i una execució en una comunitat totalment espanyola i sense ombra de cap mena de sobiranisme no espanyol.  Que no ens vinguin ara amb aquestes històries que no tenen altra destinació que enverinar les relacions de Catalunya amb el món occidental i, ara, especialment amb els USA.

Josep Blesa

Cadascú dorm amb els seus fantasmes. El perill d’atac i/o d’organització d’escamots del gihadisme és a tot arreu. Com deia algun company assistim a una tercera guerra mundial, en aquest cas, universalitzada entre Orient i Occident. Pot passar a Nova-York, a París, a Londres, Madrid, etc. a qualsevol lloc on una cèl·lula fixe el seu objectiu terrorista. Com passa també amb les bandes llatines sud-americanes.

Caldria parar atenció del per què les masses d’immigrants africans, orientals i centre i sud-americans s’assenten majoritàriament als Països Catalans a l’estat espanyol ?

En l’obra “Mar i Cel” d’en Guimerà, observem la peripècia d’uns uns moros valencians expulsats per una llei de races/religiosa espanyola de 1609 i retornats a casa entremig adobat dins d’una història d’amor entre persones de diferent creença.  És la nostra tradició de dret d’acollida de qualsevol que vulga assentar-s’hi. Diu la dita valenciana: “Benvingut sia a casa, aquell que vinga amb pau”. Ací també hem perseguit jueus i moros, que eren tan d’aquesta terra com nosaltres mateixos. Sols cal recordar les soflames i matances als calls de València organitzades per st. Vicent Ferrer des de la trona de la Seu, o a les dels calls de Barcelona, Girona, Lleida, Xàtiva, etc. No hem estat tampoc angelets, precisament. Però la tradició inclusivista i assimilacionista en el doble sentit, sí que ens ha fet diferents i diversos. Característica contrària al ser i estar de l’estat espanyol, on la diferència sempre ha estat una amenaça al seu integrisme racisto-religiós.  Eixe racisme inquisitorial que des d’antuvi han fet servir per a perseguir la dissidència científica, social, cultural i política que no s’acoblara amb el cànon de l’elit econòmico-catòlica de Madrid. I és ací on el Sr. Díaz s’agafa i desbarra. L’extremisme dels gihadistes no és menys perillós que l’ultracatolicisme dels comandaments espanyols. Com ja vam veure amb l’època aznarista i la guerra del golf. Tots dos moviments integristes es retroalimenten mútuament. Conviuen avui però actuen i pensen com fa deu segles arrere pel capbaix. Cal agrair-li al Sr. Díaz les seues declaracions, perquè espenta la nostra independència cap  la creació d’un cinturó de seguretat europeu, que España mai podrà garantir. Perquè nodreix de raons reals els gihadistes. Quan la solució vindrà donada quan acordem amb l’eliminació de tots dos elements totalitaris de caire medievalitzant i retrògrad. Nosaltres sempre amb els del costat de les llibertats. 

Joan Rubiralta

Malgrat la intenció que esperava el ministre espanyol per part del Departament d'Estat americà, no se n'ha sortit. Els analistes tenen ja coneixement de primera mà a través de la cònsol i d'altres serveis interns que tenen, què està passant aquí en realitat.

Crec que malgrat l'esforç de tota la maquinària del govern espanyol per anul·lar la nostra lluita, el que fan en realitat és quedar en evidència i demostra com és la Marca España, i això els identifica i els desqualifica. En canvi, nosaltres, sustentant el nostre procés en el pacifisme, en la cohesió i la inclusió social i en la democràcia, que són els valors dels americans i dels europeus, tenim molt de guanyat.

Cada jugada bruta d'Espanya, afavoreix el nostre futur reconeixement internacional i penso que aquest front el tindrem guanyat si continuem fent les coses com fins ara i seguim potenciant els afers exteriors. El flanc més feble no és aquest, sinó el d'aconseguir la majoria social per la independència i és aquí on hauríem de destinar els nostres esforços i aconseguir que el full de ruta unitari tiri endavant i els partits que encara no hi són facin el pas sense massa demora i presentin un pacte que pot ser imbatible. 

Joan Miquel

Ara que n'Aznar està a un segon pla, però sembla que amb ganes de tornar, en Jorge Fernández Díaz utilitza les mateixes barroeres mentides que varen fer perdre les eleccions al PP. Desprès de l'11 M i quant tota la premsa europea ja parlava d'atemptat islamista, el govern culpava a ETA, perque sensa ETA el PP no es res. Ara que a Catalunya hi ha en marxa un proces independentista pacífic i ETA ha deixat les armes, necessiten una excusa per poder acabussar les "Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado" als ciutadans pacífics , que únicament volen exercir la seva ciutadania en llibertat, i aquesta llibertat és lo que fa mes mal al PP.

Per cert, això de "Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado" me sona com a molt a l'STASI de l'antiga RDA.

Andreu Rubio

És ben curiós que quan venen períodes electorals es produeixen més detencions policials (es detenen més terroristes de la ETA, anys abans, de Terra Lliure ...), la maquinària de  la " justícia " es posa en marxa.
És cert que al llarg dels anys els diferents governs (GAL) el PP... han volgut criminalitzar els grups independentistes bascos, catalans, recordem que al 2008 Zapatero va aconseguir la victòria  " gràcies " a un atemptat ; doncs  bé, que ara diguen que l'independentisme català és un possible  niu de gihadistes no és d'estranyar, només que a diferència d'altres vegades, estem més units i preparats  per  aconseguir el nostre  objectiu:- la llibertat i la consegüent sobirania-. 

director@vilaweb.cat

Fernández Díaz ahir parlava com parlava, i manipulava les coses quan relacionava gihadisme amb independentisme, pensant sobretot en la visita d'Artur Mas als Estats Units.