Mirant al maig

La commemoració del 9 d'octubre d'enguany arriba en un moment especialment important. El resultat de les darreres eleccions europees i totes les enquestes que s'han fet d'un any ençà coincideixen a indicar que el PP s'estavellarà en les eleccions del maig del 2015, tant les valencianes com les municipals. Per això aquest és un 9 d'octubre que mira al maig. Una diada plena de connotacions que esperem que siga excepcional.

El canvi al País Valencià és una necessitat urgent. El balanç d'aquestes dues dècades ja massa llargues no pot ser més tenebrós. Ens han deixat convertits en un solar, literalment. No hi ha cap espai de la vida pública valenciana que avui es puga considerar normal. La corrupció, el desastre econòmic, cultural i moral que arrossega el País Valencià són tan profunds que costarà de trobar el camí, fins i tot després de l'anunciada victòria de les forces progressistes. I això tenint en compte, com ja veiem, que el PP i els seus aliats no tardaran ni un segon a disparar tanta munició com els siga possible d'acumular. Fins i tot recuperant el recurs vell i més que gastat de l'anticatalanisme.

Els valencians es mereixen un govern decent i la pressió de la societat civil amb l'actuació d'EUPV i Compromís en són la principal garantia. Evidentment amb el concurs essencial del PSPV, perquè les xifres són com són. Però també parant molta atenció a l'evolució de Podem. De moment és mal senyal que Podem haja declinat de participar en la manifestació d'avui. És un detall, només, certament. Però si el sumem a més detalls que han tingut, tant al País Valencià com al Principat, la veritat és que l'única penombra que avui sembla dibuixar-se en l'horitzó del canvi valencià són precisament ells. 

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Anna Oliver

Al País Valencià a més a més d’una política centrada en la denúncia de la corrupció i el malbaratament, li cal una tasca pedagògica de refer els camins tallats amb el nord. Amb una societat desideologitzada on calen els discursos ràpids, eloqüents i simplistes que l’altaveu de la televisió escampa entre gent desmobilitzada, abstencionistes practicants i joves que volen matar al pare, i que confonen la casta amb qualsevol que haja vingut exercint la política denunciant els abusos, es fa imperiós que cresca el discurs de denúncia de l’espoliació espanyola, l’anorreament de la llengua i de les institucions en ares a beneficiar al centre, però també del discurs que ven la viabilitat d’un País independent per ell mateix, fent bo l’autonomisme que aquests anys ens han imposat.

Ens calen polítics valents que no sacrifiquen altra vegada el futur del País en ares d’un resultat electoral, sols això marca la diferència amb la (mal anomenada) progressia espanyola.

Octavi Monsonís

Els valencians no en tenim un, sinó dos de dies nacionals: el 9 d'octubre, data del naixement del Regne de València, que s'incorpora a la confederació catalanoaragonesa, i el 25 d'abril, data de la derrota dels valencians a Almansa contra les tropes castellanes de Felip Vé el 1707. Dues dates per a un País cada vegada més espanyolitzat i menys valencià, gràcies especialment a les classes dirigents que ha tingut aquest país des de la Nova Planta fins a l'actualitat.El PP no ha fet més que aprofundir en el procés de despersonalització i anihilació d'un país a tots els nivells, econòmic, lingüístic, cultural i social. No hi ha res més trist i decebedor que celebrar la festa nacional d'una nació que, en el dilema de la seua catalanitat o la seua espanyolitat, aquesta darrera guanya per golejada.Des d'aquesta situació el redreçament del país d'on ha de venir? Per a mi, evidentement, la primera qüestió és fer fora el PP del govern de la Generalitat i de l'ajuntament de València. En segon lloc, cal que la intel·lectualitat, els professionals, l'empresariat, les associacions culturals i de tota mena, i la gent conscient de la situació de postració del País es conjure i s'entusiasme per redreçar novament aquesta terra.I des de la nostra posició de valencians que parlem valencià i que ens sabem pertanyents a una mateixa nació dividida en tres comunitats autònomes, denunciar i batallar contra tots aquells partits i organitzacions que no assumesquen com a fonamentals les nostres senyes d'dentitat, especialment la llengua, el català.I una proposta: el 9 d'octubre és sant Donís, el  dia valencià dels enamorats, el dia de la mocadorà. Fem d'aquest el dia dels enamorats dels Països Catalans.

Josep Usó

Efectivament, avui és la diada del País Valencià. I encara que sembla que aquesta vegada el PP perdrà finalment les properes eleccions, Podemos, que reiteradament ha mostrat un menyspreu per la llengua poc engrescador és possible que tinga una pujada massa alta. Però cal seguir confiant amb la bona feina que van fent Compromís i Esquerra. Esperem que no es torcen i que el PSPV estiga a l'alçada de les circumstàncies. Tant de bo aquesta siga la darrera Diada sota un govern valencià tan hostil cap als seus governats i la seua llengua i cultura. Som molts els qui així ho esperem.

Pep Agulló

Com "Xàtiva no oblida", amb ràbia continguda, una diada de combat per un País Valencià trencat, anorreat, que cal recuperar la seves llibertats davant de tanta barbàrie antidemocràtica del PP i PSPV…

Sobre “Podemos” recordar el que deia Toni Cucarella: "No donaré suport a ningú que pretenga exterminar-me "democràticament", ni que siga en nom de la III República Española. El gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig. Qui més s'assembla a un supremacista espanyol monàrquic és un de republicà, i un d'anarquista també. Són faves comptades. Dissortadament"

Roger Mira

El perill de Podemos és que no té ni cara,ni ulls, ni cap mena de vertebració al País Valencià.A sobre defuig clarament fer costat els partits que s'han destacat per defensar aferrissadament els drets dels valencians con a poble  en una jornada on tocava ser-hi ben visibles amb excuses molt poc convincents. I tot això mereix una reflexió per part d'aquesta societat nostra. Perquè l'espanyolisme sempre serà espanyolisme, per molt d'esquerres i molt assambleari que siga.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El canvi al País Valencià és una necessitat urgent. El balanç d’aquestes dues dècades ja massa llargues no pot ser més tenebrós.