Per què Duran fa de Mourinho?

Duran i Lleida ja fa molt de temps que emprenya tothom qui l'envolta. Ho ha fet sempre, però aquestes darreres setmanes ha apujat tant el to que ja no hi ha ningú a Convergència que el defense, i també es comença a quedar sense defensors dins Unió. Controla el partit amb mà de ferro i ningú no s'atreveix a contradir-lo. Però sap que ni els seus companys de files no li donen la raó. Duran és conscient que si porta la situació al punt del trencament se n'anirà completament sol. I aleshores la pregunta és: cap a on?

Només pot anar en una direcció: a liderar l'oposició a la consulta i la independència. Duran sap que el no, ara mateix, no té cap líder clar. Pere Navarro no compta i Albert Rivera, que promet, milita en un partit que no l'ajuda. La líder natural hauria de ser Alícia Sànchez-Camacho, però travessa un moment horrible i al seu partit ja no amaguen gaire que li cerquen relleu. De manera que la possible coalició del no, ara com ara, no té líder. I aquesta és la fugida que Duran ha descobert.

Si l'expulsassen traumàticament ell ho podria ser. Però tan solament després d'una expulsió traumàtica. Encapçalar l'oposició al referèndum i la independència des d'Unió Democràtica és totalment impossible. El partit no té el tarannà espanyolista necessari per a fer-ho. I Duran ho sap, això. Hauria menester molts i molts mesos d'anar separant els projectes de Convergència i Unió, i no els té pas, tants mesos. Hi insistesc: així i tot, sap que el partit no el seguiria.

L'alternativa, per tant, és el canvi personal. Si Duran es trobàs obligat a anar-se'n d'Unió --de CiU però també d'Unió--, aleshores podria esdevenir una espècie de màrtir mediàtico-polític que La Vanguardia, sobretot, ja s'encarregaria de promocionar. El viatge seria més fàcil i planer. Passar de la tèbia defensa que Duran fa del catalanisme a l'anticatalanisme no és tan complicat per a una persona sola com ho és per a un partit. Bastarien unes setmanes. Però Duran necessita un revulsiu, una catarsi que li permeta de fer el joc de mans sense que es note gaire. I aquesta catarsi només pot ser un xoc frontal i directe amb CDC, amb Unió o amb tots dos alhora. Expulsat del partit i de la coalició, tindria les mans lliures per a començar a córrer acceleradament cap a l'espanyolisme i intentar una darrera reinvenció política, la del líder del no a Catalunya. 

D'ací ve que faça de Mourinho i intente, a còpia de provocacions constants i mal educades i tot, que l'expulsen. Així com l'entrenador portuguès va crear les condicions perquè el fessen fora, perquè li interessava, Duran també procura crear-les. Perquè és això que li interessa. Això vol i això cerca. I, segurament perquè en són conscients, CiU s'estima més pagar l'altíssim preu electoral que li costa mantenir Duran a dins.

NOTA. Des d'ahir els subscriptors de +VilaWeb reben també el tema que jo escriuré a l'editorial en el correu que cada dia els explica els temes en els quals treballa la redacció per l'endemà. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriure, però procuraré que ho siga tant com puga.

D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor el que dic i incorporar-la si cal al text. Ahir per exemple vam avisar que escriuria sobre Duran i he rebut un allau de correus, significativament tots en contra del cap d'Unió. Entre els quals un de G.R. que avisa que el cas Duran és més important del que sembla i que a parer seu pot posar en la picota el procés sencer. Tots els correus me'ls he llegit i procuraré contestar-los adequadament.

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb i agraesc per tant a tots els qui en formeu part que ens permeteu seguir eixint cada dia. Als qui encara no en sóu membres us demane que ho considereu --i ací trobareu més informació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Duran crea les condicions perquè el facen fora, convençut que tan sols té un futur polític: ser líder del no.