Jo, si fos ell, hi aniria

Tot just prendre possessió com a president de la Generalitat, Pasqual Maragall va decidir que no anava al partit de futbol que enfrontava la selecció catalana i la de l'Equador. Va ser una absència molt comentada, que ell la va despatxar amb un parell de frases ràpides. Va venir a dir que allò era cosa del conseller en cap (del qui era aleshores el conseller en cap) i que ell tenia altres feines.
Ara tot indica que el President protagonitzarà una altra absència significativa no anant a l'homenatge, o com es diga, que la Universitat Ramon Llull tributa al president Pujol. Ja m'ho imagine que el President (el d'ara) té una agenda rebentada. I que el President (el d'abans) no és cap sant de la seua devoció. Però realment és necessari fer aquesta insolència? Més i tot si, com sembla, Pujol serà envoltat per tot de presidents i expresidents? Les formes són part indispensable de l'ofici de president. Tothom sap que moltes vegades un president ha d'anar a llocs que no li agraden, obligat pel càrrec que té. I també que les absències poden parlar més, gràficament, que les presències. Jo, si fos ell, hi aniria. Abans que res perquè es raonable fer-ho. I també perquè toca. Amb permís...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet