Opinió
<169/169
Vicent Partal
30.01.2004
Quan el PSC tasta l'«Egunkarita»
Hi ha moltes reaccions de les darreres hores que causen una certa sorpresa. Una de les més cridaneres és la indignació i l'ofensa en alguns cercles del PSC per la maniobra del Partit Popular i les seues manipulacions mediàtiques, polítiques i judicials. Benvinguts al club, xiquets! La gent que fa mesos que denunciem la deriva autoritària del govern espanyol i la constant retallada de les llibertats civils que està portant a terme, hem trobat molt a faltar el PSC fins ara. En bona part perquè el que és el principal partit de l'oposició a nivell de l'Estat és un calc del govern en temes com la política respecte al País Basc, o la lluita antiterrorista, o, ep!, el tema de l'emigració. Ho diré més suau: en aquestes polítiques, sobretot en les dues primeres, la diferència entre el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol és la que hi ha entre l'espardenya que et poses al peu dret i la que et poses al peu esquerre. I gràcies.
El PSOE, fins ara, s'ha rigut o ha contribuït a criminalitzar els qui han patit primer i abans l'actuació manipuladora i inquisidora del govern espanyol. Ho han fet fins i tot en casos tan flagrants com el cas Egunkaria. Quan milers de ciutadans d'aquest país i del basc denunciaven les manipulacions contra la premsa en euskara, les tortures contra els detinguts i el gravíssim atac a la llibertat d'expressió que representava el tancament del diari, què feia el PSC? Doncs, per exemple, impedir que l'Ajuntament de Barcelona s'hi pronunciés: votant juntets el PSC i el PP, poca broma. Ignore si ara, que són ells els qui ho pateixen, s'adonen d'alguna cosa o si, simplement, els cou haver tastat en la pròpia pell una dosi contundent de l'Egunkarita que sol receptar el PP. Però constate que l'actitud que mostren en públic és diferent a la que han tingut en els altres casos i estic segur que ara comprenen algunes de les frases desesperades de mesos enrere. No van voler qüestionar fins a quin punt la democràcia és un con
cepte buit en les mans d'Aznar. Les mentides, manipulacions, instrumentalitzacions i insinuacions barroeres que ara pateixen ells no es diferencien gens de les que altres han patit abans. Si ho entenen per fi i són capaços de canviar de política, encara haurà valgut la pena passar per aquest tràngol
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015