Opinió
<169/169
Vicent Partal
27.09.2007
Populista
Tots els polítics canvien quan s'acosten les eleccions. Normalment, durant els dos darrers anys d'una legislatura es preocupen molt més de ser reelegits com siga i amb els vots de qui siga que no de ser ells mateixos. Especialment si aquest 'ser ells mateixos' implica actituds o posicions que no són majoritàries. Vull dir que no m'estranya que Zapatero canvie i visca tan sols per guanyar les eleccions. Això no. Allò que em crida l'atenció és que arribe a ser tan demagog i populista...
Imaginem que els dos primers anys de Zapatero foren l'expressió d'un projecte polític real i no un exercici de barra política. Imaginem que aquell Zapatero federalista, il·lustrat i quasi republicà fóra real. Si ho era de veritat, si aquest Zapatero d'aleshores era real, aleshores la distància entre ell i aquest president del govern espanyol que veiem avui, repartint xecs i traient-se de la màniga titulars de diaris a compte del pressupost, és abismal. I fa pensar molt malament.
El president del Barça Joan Laporta ha expressat fa unes hores en veu alta la seua decepció sobre Zapatero i ha renegat del gest, a la final de París, de fer-li compartir la copa d'Europa. Diu que aleshores el creia i ara ja no se'l creu. A curt termini, a Laporta, li ha passat igual que a tanta i tanta gent... Ep, no solament per qüestions nacionals, perquè les decepcions són també llargues en coses d'esquerra. Però, a terme mitjà, la pregunta és quin és el Zapatero de debò. Aquell o aquest? El que pretenia reformar Espanya portant-la cap a la diversitat, o el responsable del 'foc amic', segons l'esmolada expressió de Felipe González? El 'descamisado' dels xecs a dojo, o l'home dialogant que volia escoltar els arguments? O si ho voleu: la pregunta és si és fiable un home amb tantes i tan diverses cares. Pregunta retòrica. És clar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015