Opinió

     

    <168/169>

    Vicent Partal

    05.03.2004

    I d'això del Zapatero, que ens en podem fiar?

    L'aparició de l'enquesta del CIS ha marcat el principi de la fase intensa de la campanya electoral. La del PP contra tots. Radicalment. Això és fàcil de constatar. Però, qui representa aquest 'tots'? Qui parlarà i governarà, si això és possible, en nom de tots els qui no som del PP, ja no l'aguantem més i volem fer-lo fora com siga? Zapatero? El PSOE? És l'única alternativa real, sí. Si ens atenim a les dades, això és indiscutible. Però no entusiasma gens, francament. A mi, si més no. I crec que no sóc sol, en això. Molts ho veiem, el veiem, com un mal menor. Simplement, creiem que és menys dolent (que no vol pas dir que siga millor) que no la tropa de Rajoy. Però, pse... I el seu partit encara entusiasma menys. Ja l'hem suportat quan governava amb majoria absoluta i ja hem vist de què era capaç. Votar el PSOE o preferir que governe a Madrid té més relació amb el conformisme i el fàstic que fa Aznar que no amb l'entusiasme. Això no és el 82, evidentment. Preferim que Zapatero governe, és clar. Però sense gaire delit. D'una manera grisa. Només perquè no governe Rajoy.
    Però, ja ens en podem fiar, de Zapatero? Jo no me'n fie gens, que voleu que us diga? No el veig un home amb un discurs atractiu, ni amb capacitat d'entendre el país, els països, on viu. I sospite, a més, que ara es veu forçat a mostrar-se amable amb els uns i amb els altres. I ha de fer picadetes d'ullet a tota mena de gent que no estic segur que ell considere normals; que ens veja com a normals. Si es donara el cas de poder governar en solitari, quin Zapatero veuríem?
    Em preocupa molt tot això. I em preocupa sobretot perquè em sembla que la qüestió va més enllà dels noms. Al Principat és evident que això de l'esquerra plural (a la manera europea) ja és una realitat. I hi ha CiU encara. Al País Basc el PNB i l'esquerra abertzale, la no prohibida, van fent. I a Galícia i en algun altre lloc com l'Aragó hi haurà diputats de partits diguem-ne menors. Al País Valencià (ai!), ben res, i a les Illes esperem que els progressistes trenquen la dinàmica del bipartidisme. Però a la resta tot és tan monolític que fa por. PP i PSOE. 'No tanto monta', però em sembla que 'monta tanto'. D'Izquierda Unida, el CIS en diu que traurà deu diputats i prou, un resultat pobríssim -i tres són nostres: dos d'Iniciativa i un de Progressistes de les Illes. Potser el mal és aquest, més que no pas Zapatero.
    O hi ha una esquerra plural a Espanya, exactament a Espanya, o em tem que tot això ens cansarà un altre bon grapat d'anys i anirem pegant cabotades a la paret. A mi, m'agradaria que la representació de l'esquerra espanyola fóra plural i diversa, que no fóra tan monolítica. Perquè aquesta situació em seria, supose, una garantia més segura de canvi que no la situació que veig ara, a una setmana i poc del vot.

    Mail Obert