Opinió
Vicent Partal
03.11.2005
Retallar amb classe
Les peces comencen a encaixar. Zapatero retallarà, i molt, l'estatut, però ho farà amb classe. No és poca cosa, en un país com aquest. Tots els partits sembla que hagen acceptat que el Parlament de Catalunya no tenia per què marcar-se límits en la redacció del text estatutari, però també que el Congrés espanyol té el dret de retallar allò que crega impossible d'acceptar. Diàleg i negociació varen ser els mots d'ordre. Però també rigor.
Zapatero no va pretendre agradar, ni justificar un sol moment la promesa d'aprovar la voluntat del poble, expressada al Parlament. Simplement va fer el seu paper. Ell mana.
Tot sembla indicar, per les coses que vàrem sentir ahir, que l'estatut quedarà seriosament tocat. No cal fer alarmismes, tanmateix. Esperem i vejam què fan..., i com ho fan, que és quasi igual d'important. Artur Mas, amb molt d'encert, va dir que el Parlament de Catalunya volia convèncer el Congrés espanyol. Deixem que ho intenten. Però el sabor d'ahir era agredolç: formes exquisides i guants de ferro. Zapatero combina una obertura de mires, en la qüestió del nacionalisme, com mai no s'havia vist amb una rudesa reglamentària de funcionari de províncies. Ell ha de saber que el seu tarannà fa que molts creguem que, potser perquè ho diu tan suaument i respectuosament, encara val la pena de negociar. Però també ha de ser conscient que no podrà retocar tot allò que va anunciar ahir que retocaria sense que la seua imatge es faça miquetes. I més val que no oblide, que estic segur que no ho fa, que el Parlament català pot retirar el text i que, en última instància, el poble ha de votar l'estatut i que, segons com, no hi votarà a favor. No necessàriament.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015