Opinió
-
Cercar la pau no és cap delicte
Vicent Partal
27.01.2004
-
Una escenografia útil
Vicent Partal
22.01.2004
-
L'home prescindible
Vicent Partal
21.01.2004
-
La partitura del pacte sona malament
Vicent Partal
17.01.2004
Vicent Partal
19.03.2004
La doble personalitat
Sembla que s'haja posat de moda això de dir que com a ciutadà penses una cosa i com a conseller, o consellera, o com a diputat o com a què siga, una altra. Sense gaires dificultats aparents. Però nosaltres com hem d'assumir aquesta doble personalitat? Els ciutadans, vull dir. Qui ens creurem?
El túnel de Bracons es farà, ho sabem des del darrer consell executiu. Més encara: molts creiem que, al final, serà igual, ben igual, que el que volia fer CiU, amb algun retoc imprescindible per a poder defensar que no, però d'efectes mil·limètricament semblants. Ha estat una decisió que ningú no pot dir que siga inesperada. Des que es va formar el govern, era evident que s'acabarien fent, sobretot perquè el PSC el volia fer. Una persona que coneix bé Joaquim Nadal em va dir al Tinell que, si quan era alcalde de Girona va acabar fent la variant de Sant Daniel, que li malmetia el paisatge que veu des de sa casa, res no li impediria d'actuar amb la mateixa contundència ara. O amb més contundència encara. Ni tan sols li ho ha impedit que els socis de govern se li hagen girat contra. Solidàriament contra, val a dir-ho. Perquè, com a consellers, s'hi han declarat solidaris, encara que n'hagen discrepat obertament, i de quina manera, com a polítics.
Esquerra i Iniciativa s'han estirat els cabells i no els ha tocat més remei que expressar en públic la discrepància. En una mena de doble personalitat, per cert. És així que hem pogut sentir consellers que deien que, com a tals, eren solidaris del govern, però que, com a polítics, anaven contra el govern. Complicat. Molt complicat d'entendre. Hi aniran, a les manifestacions? Qui? El polític? Es manifestaran contra la pròpia conselleria? Em fa l'efecte que amb aquesta moda hi ha molts ciutadans que no acaben de saber a què atenir-se. Perquè, qui es creuran, el conseller o el polític?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015