Opinió
-
Cercar la pau no és cap delicte
Vicent Partal
27.01.2004
-
Una escenografia útil
Vicent Partal
22.01.2004
-
L'home prescindible
Vicent Partal
21.01.2004
-
La partitura del pacte sona malament
Vicent Partal
17.01.2004
Vicent Partal
25.02.2004
Jo no hi aniré
Des de que es va saber que ETA declarava una treva hem anat perdent bous i esquelles ideològiques, una rere l'altra. El PP ha marcat el temps del debat i ens ha fet ballar a tots al so que més li interessava. Tant que aquesta concentració que ens anuncien es presenta informalment com un acte contra les manipulacions de PP però cau de ple en el seu missatge manipulador. Ens manifestarem indignats pel fet que ETA ha tingut la pensada de declarar una treva, sembla. Per tant se'ns demana que ens manifestem contra aquesta treva. No es demana, per exemple, l'extensió de la treva a Espanya o a Euskadi. S'incorre en el maximalisme d'exigir la fi dels atemptats com si això es poguera produir de forma màgica. Però en canvi es rebutja el primer pas cap a la fi dels atemptats, i l'únic que ETA ha donat des de fa anys, que és una treva.
A més a més ens manifestarem perquè els espanyols no pensen que som insolidaris. Ja és curiós: no ens manifesarem pel que pensem nosaltres de forma autònoma sinó pensant en el que pensaran ells. És un estrany mecanisme que va en augment cada dia que passa. Fa uns dies, per exemple, encara era habitual escoltar converses en les quals s'opinava que Carod no havia fet res greu i que en tot cas el problema provenia de la reacció espanyola a l'entrevista. Ara ja sembla que tothom haja canviat d'idea i haja acceptat una suposada culpabilitat de Carod, de la qual tots hauríem de demanar perdó. Però mentre nosaltres reculem ells pugen graons en la seua estratègia i ja deixen anar paraules com "assassins", que després retiren amb la boca moixa però que ja han fet l'efecte que haurien de fer. La pregunta és simple: ¿ens manifestarem perquè estem en contra de la treva, convencuts, o per calmar l'ira dels espanyols (ep! dels del PP bàsicament) i per fer-los veure que nosaltres no som dolents ni volem apartar-nos de la tesi oficial sobre el terrorisme, aquella que diu que només la via policial i repressiva acabarà amb ETA? La resposta, crec, que és obvia: el component essencial de la concentració és que ells estiguen tranquils i demostrar-los que no estem a favor, els catalans, de resoldre la crisi basca pensant per nosaltres mateixos o actuant per nosaltres mateixos.
I com responen a aquesta claudicació? Ells responen no acudint a la manifestació. Naturalment. Perquè ho haurien de fer? Si per a ells ETA és sobretot un fantàstic instrument de pressió política contra els seus adversaris. Al PP no li va importar desfer el comandament antiterrorista del PSOE amb l'afer GAL i no li ha molestat ara cremar el seu principal infiltrat en ETA per tal de treure profit polític de l'operació Carod. Contra ETA? A quin sant! Contra ERC, contra el Govern, contra l'esquerra, contra el nacionalisme, contra Zapatero i contra tot el que es tinga cames. O no? Per això no aniran a la concentració de dijous. Si realment els importara ETA anirien. Però el que els importa és mantenir i fer creixer la tensió. I per a això és millor ni anar. Clar que sí. El mecanisme és diabòlic i l'usen cada dia: si fas blanc malament i si fas negre pitjor. Perquè ells i només ells tenen el barem de quan una cosa està bé i quan està mal en la lluita contra ETA. I tan hi fa el que tu faces.
Tan hi fa, no. Perquè de fet el que han aconseguit aquests anys, arrosegant Zapatero i el PSOE al seu darrere, és convertir-los en còmplices necessaris de la degradació del sistema democràtic. Tancant diaris, il·legalitzant partits, manipulant l'opinió pública... La principal victòria del PP ha estat crear un ambient de terror d'una dimensió tal que ningú no gosa apartar-se de les seues directrius en manteria antiterrorista, per por a ser considerat còmplice d'ETA, antipatriota o qualsevol altra barbaritat semblant. I de fet de qui ens convertim en còmplices tots plegats és del seu projecte reaccionari.
I ara, després d'engolir-se el principal partit de l'oposició espanyola fins deixar-lo irreconeixible de tant poca autonomia de pensament que té, ara els del PP sembla que han trobat el filó per a fer una operació semblant amb el Govern de la Generalitat i, si poden, amb el país sencer. Per això, exactament per això, no aniré a la manifestació de dijous. Perquè vull seguir pensant per mi mateix i em negue a seguir els seus dictats.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015