Opinió
-
Cercar la pau no és cap delicte
Vicent Partal
27.01.2004
-
Una escenografia útil
Vicent Partal
22.01.2004
-
L'home prescindible
Vicent Partal
21.01.2004
-
La partitura del pacte sona malament
Vicent Partal
17.01.2004
Vicent Partal
02.03.2007
País d'oncles Tom
La visita de Zapatero al Principat, ahir, sols ha deixat content el PSC. Feia molts mesos que hom no veia Esquerra, Iniciativa i CiU, sobretot Esquerra i CiU, coincidint tan clarament i pública en un tema. Però és que Mister Yes va venir a somriure i prou. Va somriure molt. Per sort no va recordar que és del Barça, va deixar entendre que la pressió de la societat no l'afectaria i en definitiva no sols no va aclarir res, ni sobre Renfe ni sobre l'aeroport, sinó que la poca cosa que va deixar anar va suscitar encara més dubtes i recels.
La falta d'anuncis concrets ha motivat les crítiques tant d'Artur Mas com del portaveu d'ERC, Joan Ridao. El president de CiU ha lamentat que les promeses de Zapatero caduquessin 'com els iogurts' i i que les renúncies de Montilla fossin 'permanents com les pedres'. Quant al republicà Joan Ridao, ha afirmat que la visita de Zapatero havia estat decebedora, per la 'falta de compromís en l'adjudicació de la terminal sud i, especialment, en la gestió de l'aeroport'.
Però, sobretot, l'actitud del president espanyol ha creat desencís. Desencís perquè es veu molt difícil de girar la inèrcia centralista de l'estat, siga Aena, siga Renfe, siga què siga. Ells van a la seua sempre. I si en els dos primers anys del seu govern Zapatero semblava diferent (en van arribar a dir el bienni liberal), ara ja cal cercar amb lupa electrònica les diferències entre ell i qualsevol altre president del govern espanyol. Pràcticament qualsevol.
Però ZP té una gran sort, que es diu PP. Veure ahir la senyora Botella encapçalant al carrer una mena de 'rebel·lió cívica' contra l'excarceració de De Juana és la millor campanya electoral que pot somniar Zapatero. És així. Així de clar i així de trist. El president espanyol ho sap a la perfecció i segurament que és per això que no fa cap gest innecessari des de la perspectiva més espanyola, pensant que és allà on ha de guanyar vots, perquè ací ja té el sac assegurat, sembla. A voltes, i aquestes darreres setmanes massa sovint, em sembla que som un país d'oncles Tom...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015