Opinió
-
Cercar la pau no és cap delicte
Vicent Partal
27.01.2004
-
Una escenografia útil
Vicent Partal
22.01.2004
-
L'home prescindible
Vicent Partal
21.01.2004
-
La partitura del pacte sona malament
Vicent Partal
17.01.2004
Vicent Partal
30.11.2005
Ja no se'n pot esperar res, del PSPV
Avui es constitueix la ponència del Congrés espanyol que s'ha d'ocupar del nou estatut valencià. Tot indica que el debat servirà de ben poc, perquè PSPV i PP semblen decidits a no tocar el text, si no és per rebaixar-lo encara més... S'han enfosquit molt les perspectives que feien pensar que s'evitaria l'aberrant pas endavant del seccessionisme lingüístic que el nou text proposa, o que es reformaria el límit electoral del cinc per cent. A València i a Madrid quan es parla de València, el PSOE no té discurs propi i es limita a seguir el PP. És una desgràcia, però molt significativa.
No deixa de resultar curiós que, precisament ara, que la tensió entre el PP i el PSOE és màxima, aquests dos partits sols es posen d'acord, pràcticament, en un estatut valencià que és un pas enrere i que consagra les pitjors perspectives d'allò que els valencians podríem esperar dels partits estatals. El cercle és complet i tancat. Primerament, una llei electoral pensada per a potenciar fins a l'infinit el bipartidisme dels grans partits espanyols. Després un PSOE que no sap respondre als anhels de les generacions de la democràcia. I més tard un PP que fa de València un terreny d'especulació, corrupció, manipulació i desvergonyiment. Ara, finalment, tots dos d'acord. Amb el PSOE instal·lat en la submissió més inimaginable possible al partit de Zaplana, Acebes i Aznar. Al mateix PP que vol portar a la creu Zapatero i Montilla.
Tenint així les coses, la situació és molt difícil. Però una cosa restarà, a partir d'avui, més clara que mai: ningú ja no pot esperar res del vell Partit Socialista del País Valencià. S'ho han guanyat a pols.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015