Opinió
-
Presoners del discurs del PP
Vicent Partal
19.02.2004
-
Quan els emigrants érem nosaltres
Vicent Partal
18.02.2004
-
Renunciar als doblers
Vicent Partal
17.02.2004
-
Raimon
Vicent Partal
16.02.2004
-
La gran victòria del 15F
Vicent Partal
15.02.2004
-
El model PNB
Vicent Partal
13.02.2004
-
Lluny de la societat
Vicent Partal
05.02.2004
-
Jo, si fos ell, hi aniria
Vicent Partal
04.02.2004
-
Tres crisis per a sis dies
Vicent Partal
01.02.2004
-
Els tecnicismesi la innocència
Vicent Partal
31.01.2004
-
Quan el PSC tasta l'«Egunkarita»
Vicent Partal
30.01.2004
-
Una poma enverinada per a Carod
Vicent Partal
29.01.2004
-
Mussolini tésempre la raó
Vicent Partal
28.01.2004
Vicent Partal
11.01.2005
I si el centre canvia de lloc?
En la doctrina de CiU la centralitat és una paraula màgica. Definida com a equidistància respecte dels extrems, és, sobretot, una qüestió d'olfacte polític. No és un tret ideològic, sinó més aviat un instint. No hi ha dubte que, a CiU, l'olfacte de la centralitat no li ha fallat pràcticament mai aquestes dècades. Ha sabut connectar com ningú més amb la mitjana de la població i s'hi ha instal·lat amb una enorme comoditat. Però la centralitat, a diferència de la ideologia, té un inconvenient: es mou. I n’hi ha prou amb un coneixement elemental de la geometria per a assegurar que, si tu t’estàs quiet en plena centralitat, i aquesta es mou, acabaràs perdent la centralitat. A CiU, podria passar-li exactament això en el cas d’Europa.
En el debat sobre la Unió Europea CiU perilla de restar fora de l'espai central. Abans la centralitat sobre Europa era un sí a gairebé tot. Ho és avui? En tinc dubtes molt seriosos. Crec que una part substancial de la població del Principat no veu clar, ara, que haja de votar sí a aquest tractat. De fet, els convergents mateixos així ho veuen dins el partit, amb una oposició que fa de mal silenciar. En aquest context, em tem que Mas ha optat més per no moure's d'on eren abans que no pas per cercar on és, el 2005, la centralitat. Una opció tan rígida com perillosa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015