Opinió

 

<165/169>

Vicent Partal

14.06.2006

'Mobbing' contra Catalunya

Un lector em fa arribar un text amb les seues apreciacions sobre la marxa de la campanya, que em té esbalaït. Escriu en espanyol ‘perquè sóc d’aquella generació a la qual es va negar la nostra cultura’, i defensa el no amb un argument, una paràbola, impactant. La del ‘mobbing’.
Diu aquest lector que Catalunya sofreix i ha sofert un ‘mobbing’ de país, i afirma que ‘en un ‘mobbing’, o la víctima és capaç de canviar l’estructura de poder o la seva única solució és fugir de la tirania que sofreix’. Reclama, per tant, que la idea de la independència deixe de ser un concepte romàntic i passe a ser considerat per la gent, com més millor, una necessitat concreta, alhora que critica l’actuació dels polítics, inclosa la 'prudència i la lentitud de l’únic partit que defensa la independència de Catalunya'.
No voldria, gens ni mica, ferir la sensibilitat de la gent que ha estat víctima d’un 'mobbing' en la vida personal, però la imatge em sembla clara, nítida i aclaridora. 'Mobbing'. Amb insults, agressions i amenaces. 'Mobbing'. Negant l’autonomia personal, la capacitat de decidir per nosaltres mateixos. 'Mobbing'. Negant que puguem ser ningú nosaltres sols en aquest món. 'Mobbing'. Acceptant la nostra culpabilitat a base de votar Sí. 'Mobbing'.

Mail Obert