Opinió
-
Finding Catalan (o potser era en Nemo?)
Vicent Partal
21.04.2004
-
Zapatero ha fet el gest que calia
Vicent Partal
19.04.2004
-
Zapatero: un primer discurs decebedor i unes rèpliques que el milloren
Vicent Partal
15.04.2004
-
Cap de (tota) l'oposició?
Vicent Partal
14.04.2004
-
Alerta amb Zapatero
Vicent Partal
14.04.2004
-
Deu anys de spam (també)
Vicent Partal
13.04.2004
-
Un incendi descontrolat
Vicent Partal
07.04.2004
-
Sense grup a Madrid
Vicent Partal
06.04.2004
-
Reconèixer-nos en les diferències
Vicent Partal
02.04.2004
-
Que és intocable La Caixa?
Vicent Partal
01.04.2004
-
Cent dies
Vicent Partal
31.03.2004
-
Una il·legalitat justificada
Vicent Partal
30.03.2004
-
Coses que es poden fer amb un mail
Vicent Partal
29.03.2004
Vicent Partal
25.05.2004
Ara va de bo
L'ex-president dels Estats Units Ronald Reagan solia dir que la magnitud del pressupost i la distribució que se'n feia no tenien res a veure amb la intencionalitat política del govern. S'equivocava o feia trampa. I tant com hi tenen a veure! El pressupost anual és la política amb majúscules i un govern no exerceix com a tal fins que no decideix on van a parar els doblers de la gent.
Ahir el govern tripartit va presentar els seus primers pressupostos. Són de lectura complicada perquè són els primers que fan, perquè sols valen per a mig any i perquè els pressupostos d'un govern de coalició i els d'un govern més unitari tenen una diferència substancial: als governs de coalició tothom mirar d'estirar tant com pot cap a casa i al final l'equilibri intern arriba a ser quasi tan important com la definició ideològica. Això no ens hauria d'afectar, als ciutadans, però potser per aquestes coses ahir no era estrany de veure resignats consellers de partits diversos. Segurament que tots són conscients que pel camí han quedat algunes promeses i que aquest pressupost no és cap capgirament radical. Però sí que ha permès d'arribar definitivament a la frontera de les excuses. A partir d'ara les decisions ja no es podran justificar pel passat heretat. La política, ara, va de bo.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015