Opinió
-
Jo recomanaria prudència
Vicent Partal
16.10.2014
-
Certeses sobre el 9-N
Vicent Partal
15.10.2014
-
Quatre passos per a resoldre aquesta crisi
Vicent Partal
14.10.2014
-
Com si fos una carta personal
Vicent Partal
13.10.2014
-
Amb Santiago Vidal, per la democràcia
Vicent Partal
10.10.2014
-
Mirant al maig
Vicent Partal
09.10.2014
-
I si David Fernàndez fos conseller?
Vicent Partal
08.10.2014
-
Una oportunitat, encara
Vicent Partal
07.10.2014
-
El tabú de la llengua
Vicent Partal
06.10.2014
-
Jo hi confie
Vicent Partal
04.10.2014
-
El valor de la unitat
Vicent Partal
03.10.2014
-
Impotència
Vicent Partal
02.10.2014
-
Rajoy no sap què ha despertat
Vicent Partal
01.10.2014
Vicent Partal
25.11.2014
El compromís de Compromís
El resultat del consell general de Compromís de dissabte ha originat molta preocupació al País Valencià. Després d'un complicat procés de primàries que ha durat molts mesos, en l'últim instant el reglament no va ser aprovat, i això ha portat la coalició a una situació estranya. De segur que es trobarà la manera de solucionar-ho, però després dels fets de dissabte tot serà un pedaç. Si el reglament l'aproven els partits sols, sense el consell general, la credibilitat del projecte quedarà molt malmesa. I si cal tornar a reunir el consell general no hi ha garanties que el reglament siga aprovat, llevat que s'atenguen les queixes dels qui se sentiren traïts dissabte per la manera com es van fer les coses.
Tanmateix, Compromís té un compromís amb la societat valenciana, especialment amb els qui pensem que ja és l'hora de girar full d'aquest règim terrible que hem aguantat els darrers vint anys. I aquest compromís hauria de ser invocat com a prioritat absoluta per tots els qui formen part del projecte. Amb l'objectiu d'aconseguir que l'extraordinària feina que ha portat el nacionalisme valencià a uns resultats electorals mai vists supere aquesta crisi. I que siga possible un govern de progrés l'any 2015.
És cert que la dinàmica entre els partits, en una coalició com aquesta, és sempre complexa, plena de complicacions. I que l'aparició de Podem ho trasbalsa tot i motiva nervis i moviments estranys, amenaces. Però l'envit de les eleccions valencianes de la primavera vinent és massa prop i és massa important per a poder-nos permetre que Compromís entre, justament ara, en una batalla paralitzant. L'organització no s'ho pot permetre, però sobretot no s'ho pot permetre el país.
L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Octavi Monsonís
Som molts els valencians que ens hem espantat pel desacord dins de Compromís que amenaça trencament. A l'espant ha seguit la decepció: era massa bonic perquè durara. Aquest País Valencià tan maltractat veia il·lusionat aquest moviment polític nostrat, de base nacionalista i d'esquerra, amb presència important al Parlament valencià. Ja es veu, un miratge.
Per això de l'espant hem passat a la indignació. Tan poc d'amor tenen a la terra i al País que els subordinen als seus interessos de partit? Com poden ser tan mesquins per considerar la seua formació política menudeta i esquifideta i poqueta coseta el melic del món?
No sé quins grups dins de Compromís han provocat aquest terrabastall, ni quines persones, però a qui siga qui ho haja provocat hem d'exigir-li que pose solució immediatament i que comencen a crear il·lusió en la gent, que només falta mig any per a les eleccions.
I res més.
Josep Usó
No sé com tancarà la seua crisi Compromís. Però el que està clar és que no poden badar. D'una banda, les restes del PP, auxiliades si cal per un PSOE que mai s'ha destacat (al País Valencià al menys) per la seua defensa dels interessos dels valencians, el poden deixar fora de joc. I d'altra banda, la aparent pujada de Podemos fa l'efecte que els ha tret de polleguera. Jo, a títol personal pense que qualsevol pacte amb Podemos serà un error greu.No sé com s'ho han de fer, però veig imprescindible que recomposen la seua unitat. Fa massa anys que estem esperant un moment com aquest com per engegar-ho tot a dida per algun interés partidista de segona fila.
Ara, crec jo que el primer és el País. El nostre País. Tots n'estem compromesos. Compromís també. Si falla, mai més tornarà a ser el que és ara mateix.
Ramon Perera
La complexitat sempre és difícil de gestionar, però si es fa bé pot donar molta força. No en conec els detalls, però entenc que la complexitat que està en l'origen de Compromís és la que ha donat peu a la situació que viu actualment. Com diu en Vicent, el País Valencià no es pot permetre renunciar al canvi que representaria Compromís deprés dels últims vint anys i jo encara afegiria que cal aprofitar l'actual situació de l'estat espanyol. Més tard pot ser, si més no, pitjor.
Pep Agulló
Mala peça al teler quan per un reglament de primàries es munta aquest cafarnaüm. Voldrà dir que hi ha divergències de fons que poden fer de Compromís una eina molt fràgil, amb una Oltra crescuda i l’ombra de Podemos amenaçant.
I encara aquesta visió política curta fixada en la quota de vots, sense veure l’horitzo nacional necessari per sortir del pou de tants anys.
Víctor Serra
Tens tota la raó. Si es falla ara es pot perdre la feina feta durant molts anys, i una oportunitat única. Amés, jo recomanaria mirar-se el fenòmen Podemos sense posar-se nerviós. Crec que és un moviment de protesta útil, però que no es consolidarà, ni resistirà cap prova de govern, per lo qual els partits que hagin treballat seriosament tindran una segona oportunitat de liderar el canvi. Cal veure més enllà del moment actual
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015