Opinió
-
Jo recomanaria prudència
Vicent Partal
16.10.2014
-
Certeses sobre el 9-N
Vicent Partal
15.10.2014
-
Quatre passos per a resoldre aquesta crisi
Vicent Partal
14.10.2014
-
Com si fos una carta personal
Vicent Partal
13.10.2014
-
Amb Santiago Vidal, per la democràcia
Vicent Partal
10.10.2014
-
Mirant al maig
Vicent Partal
09.10.2014
-
I si David Fernàndez fos conseller?
Vicent Partal
08.10.2014
-
Una oportunitat, encara
Vicent Partal
07.10.2014
-
El tabú de la llengua
Vicent Partal
06.10.2014
-
Jo hi confie
Vicent Partal
04.10.2014
-
El valor de la unitat
Vicent Partal
03.10.2014
-
Impotència
Vicent Partal
02.10.2014
-
Rajoy no sap què ha despertat
Vicent Partal
01.10.2014
Vicent Partal
20.11.2014
Rajoy és l'antipolítica
Espanya ha renunciat a la política. És tan trist i lamentable com això. El PP, especialment el PP, ha renunciat a la política com a mètode de gestió de la vida pública. I ara tot són demandes i querelles, amenaces i agressions. Ni un sol gest de debat, ni una discussió, ni una passa per a contrastar idees.
Evidentment, la querella contra el president Mas és el cas més estrident de tots. I el més colpidor. El govern espanyol no únicament no respon a un envit polític amb més política, ans és capaç de violentar completament la separació de poders per aconseguir una querella que és un simple despropòsit jurídic de cap a peus.
Però aquest despropòsit no és pas l'únic, de cap manera. Aquests dies, a les ordres del govern espanyol, hem vist el Tribunal Constitucional espanyol prohibint coses tan diverses com un referèndum sobre les prospeccions petrolieres a les Canàries i la llei catalana contra el 'fracking', o bé eliminant les mesures del govern de la Generalitat per a combatre la pobresa energètica. En cap cas no hi hagut voluntat de diàleg. Només la imposició pura i dura de la versió més fossilitzada de la llei. Rajoy és, doncs, l'antipolítica, un home que viu fora del seu temps.
De fet, tot el seu comportament durant el 9-N ha estat aquest: negar la realitat, negar l'existència d'un fenomen que no vol veure i negar-se a encarar-lo. Potser l'herència franquista els porta a pensar que la llei passa per damunt de la democràcia i de les decisions que prenen els ciutadans. Però aquesta posició, a l'Europa del segle XXI, és simplement absurda, fora de tota lògica. Demencial.
I inútil. Perquè si es pensen que, amagant-se darrere els fiscals i la constitució, podran aturar els canvis que reclamen els països —el nostre i el d'ells— van errats de mig a mig. Haurien d'adonar-se que si forcen tant les costures de la societat acabaran prenent mal, sobretot ells. És clar que per a poder adonar-te d'alguna cosa cal un mínim d'intel·ligència, d'intel·ligència política en aquest cas. I crec que ja han demostrat de sobres, Rajoy i els seus, que no en tenen.
L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Erika Casajoana
Confesso que m'alegro de la querella, perquè un error tan monumental de Madrid accelerarà el nostre camí cap a la independència.
Nogensmenys, sóc conscient que el nivell ja tercermundista de la governança a Espanya i la xocant capacitat per a l'autoengany de les elits madrilenyes és molt mala notícia cara a la "civilitat" del divorci. El procés d'alliberar-nos del jou espanyol continuarà sent una experiència profundament desagradable i esgotadora. Però cada cop és més evident que hem salpat.
Elena Ferro
Crec que aquests últims temps el PP està demostrant de forma claríssima que només van adoptar la democràcia com a sistema que tocava empassar-se si volien accedir al poder. Però la democràcia, ni l'entenen ni la respecten, i han buscat desesperadament vies que els fossin més comprensibles per a ells i properes a l'ordeno i mando que els és tan familiar com a hereus del franquisme que són. Com que l'exèrcit no el poden fer servir tan alegrement com abans, el més proper que han trobat és una justícia totalment controlada per ells, una justícia que s'han carregat fent-la servir per a finalitats il·lícites. Estan reventant Espanya amb totes les seves institucions en una reacció incomprensible i absurda vista des de fora de la seva lògica.
Trobo també preocupant que tot el que no sigui el que ells volen els sembli anormal i intolerable; el pensament totalitari que estan mostrant és inadmissible (o hauria de ser-ho!) a occident i dins la UE. En dirà alguna cosa la UE o és un simple fòssil?
Muma Soler
A mi tot aquest ambient, em recorda l'any 1976, en el qual tothom veia venir un canvi de règim i per si de cas (no sabent cap on anirien els neulers) ningú bellugava un dit. Dic això, entre altres coses, pels fiscals de Catalunya que semblen tenir por que la història els passi factura. Així també el Sr Rajoy, que al meu entendre no sap qui mana, no tant sols a Catalunya, sinó també a Espanya. Per exemple, vindrà a Catalunya a explicar-nos el que ja sabem i passarà davant la Generalitat sense ensopegar amb l'edifici, ni amb el que hi treballa (diàleg diu?) i tornarà a la capital tan panxo. I per si no fos poc, un general de l'exèrcit de terra ens explica, davant els ulls esgarrifats de tots els espanyols, que som una colònia (nosaltres ja ho sabiem però Espannya sempre ho ha negat). Polònia ha fet escola, i ara tots s'han apuntat al joc dels disbarats. Olor de canvi deia...
Joan Goma
A mi em sembla que Rajoy i el seu equip de la FAES saben molt bé el que es fan.
Han arribat a la conclusió que concedir una mica més de llibertat a Catalunya només serviria per ajornar la independència amb l'agreujant de que la propera vegada partiríem d'una posició de més llibertat i, per tant, de més força.
Penso que tenen clar que han d'anar a totes i han d'espanyolitzar Catalunya de soca-rel, minar la immersió en català a l'escola, collar financerament la Generalitat fins que no tingui més remei que tancar TV3, escanyar les inversions en infraestructures a Catalunya i intensificar les inspeccions fiscals a empreses catalanes fins aconseguir que es traslladin a Madrid els centres de decisió de les empreses més importants... Saben que fent això estan fent créixer l'independentisme i que s'arrisquen a perdre l'última colònia. Però s'estimen més el risc de perdre-la ara que no pas la certesa de perdre-la més endavant.
Penso que el PSOE hi està totalment d'acord i els fa el joc fent de policia bo amb l'esquer d'una suposada, inconcreta i incerta reforma constitucional federal per tal d'engalipar quatre catalans babaus i de donar munició a quatre botiflers no tant babaus.
Penso que qui no sap el que es fa, qui té un comportament totalment temerari, són els catalans que davant d'aquest panorama encara no s'adonen que els ha de fer molta més por seguir sota el domini espanyol que no pas la responsabilitat que comporta la llibertat. Qui no sap el que es fa, són tots els polítics que encara no s'han posat d'acord per fer pinya i anar tots coordinats cap a la independència.
Joan Ortí
Com be dius Vicent, han abandonat la política, però no tant sols han abandonat la política, sinó que han conduit tot el sistema al caos, estant submergits en un immens fangar, el desori que estem vivint a tot l’Estat, entra la corrupció, la descomposició del sistema productiu econòmic i la desintegració de l’estat de dret, diria que no es pot esperar res positiu en relació a cap gestió o diàleg polític.
Si per altre banda, posem també a la balança, la persecució i repressió contra la llengua i cultura catalana arreu dels Països Catalans, llavors veus que política, política, mes aviat no la practiquen.
Si a mes hi afegim fets com el tema del Castor, els recursos de les lleis per la pobresa energètica i el fracking podem arribar fàcilment a la conclusió que tot plegat configura un regim dictatorial.
A Rajoy li ha tocat en la rifa interna del PP, la de fer el paper de “president” però la maquinaria de govern o millor dit la de desgovern està fora de la Moncloa, i tot be, exclusivament tot, per haver permès durant els quaranta anys de la transició que la ideologia franquista pervisqués tranquil·lament amb innombrables personatges, alguns del quals, ara els reclama la justícia internacional.
En la Europa progressista i la Europa dels drets humans i de les llibertats avui en el 2014 no trobem en cap Estat veí, cap partit conservador que es comporti com es comporta el PP. Espanya es diferent i ho hem d’acceptar com una realitat antropològica; si seguim el fil trobem, Reis Catòlics, Inquisició, Felip V, Franquisme i PP-PSOE. Ells segueixen pensant que Espanya es Castella i que el Mon es Madrid, una autentica desgracia i una gran misèria intel·lectual. Per ells, tot es violència i dret de conquesta, mai han estat diplomàtics, ¿perquè tot l’imperi espanyol ha anat caient com un castell de cartes, perquè mai han dialogat, mai han fet política.
Però aquesta guerra ja no es la nostra, facin el que facin, perdran la “colònia catalana”; per sort el poble català s’ha articulat d’una manera civil com mai ho havia fet abans i això ja no ho para ningú.
Com diu un amic meu, “El Gobierno de España, en vol convèncer que no marxem, però enlloc de dir "te quiero mucho", diu "te querello mucho".
Josep Amilcar Albert
Cada dia més clar que el feixisme està dels nervis i "dispara" contra tot allò que es mou. No podran res contra la llibertat dels ciutadans i la llibertat de premsa. Per molt que ho intenten. Tot el meu suport a la vostra feina.
Pep Agulló
Al violent nacionalisme espanyol, genocida, cruel, arrogant, mentider, represor…no li serveix de res la política entesa en aquest segle com l’art del diàleg, del pacte, de l’exercici de la democràcia…de la tesis de Clausewitz només agafen de la política fer-la per altres mitjans, és a dir la guerra. Ens l’han declarat i la fan amb tot el que poden. Rajoy n’és un producte més d’aquesta forma de ser i pensar. Tots estan fets amb el mateix motllo i no ens ha de sorprendre el que per nosaltres és un tancament mental sense cap sentit ni lògica política, suïcida, per ells, suïcida fóra tenir actituds democràtiques. l’Estat s’està esfondrant i l’única sortida que els queda no serà política, serà un cop de cua violent si no hi ha imposició d’Europa. Volen inhabilitar el president Mas mitjançant els tribunals, no ens pararan, i si els falla això els obligarà a treure l’exèrcit. És l’esperit de l’escorpí, inexorablement a l’abisme. Ja ho deia aquella màxima franquista de “la unidad del destino…"
Josep Blesa
Em sent vertaderament indignat per l’acció del dit acusador dels neofalangistes de Ciutadans i d’altres filofeixistes. La insubornabilitat de VilaWeb, i la seua independència periodística de tarannà global els fot. Cada dia agraesc que existira la “Batalla de València” com a “vermutet” de l’España real. Amb els dits acusadors com si foren antics delators a la “Santa Inquisició Castellana”: vosaltres que vau viure a València aquell aquelarre de “marcar-nos” com a diana per a que els violents actuaren certerament. Aquella batalla seria la disjunció definitiva entre el que som la societat catalana i l’espanyola. Els seus serveis d’intel·ligència sabien que si ens mirarem tu a tu, el tricicle Palma-BCN-VLC, ells ja no tindrien opcions a reeixir en el seu colonialisme sobre aquest país de països. Dieu que no hi ha diàleg, que no hi ha política, ni alta ni baixa. Però quan n’hi ha hagut mai? Mirant la “història comuna amb Ellos” i sobretot la viscuda per la nostra generació, vos diré que Jamai. I com han provat a emmerdar-nos entre nosaltres amb aquell napoleònic “divideix i venceràs”.
La situació en què ens hem deixat envescar em recordava W. Shakespeare en el seu Becket quan el rei colonitzador normand (Peter O’toole) li diu al saxó Becket (Richard Burton) que en comptes de l’amistat i pau entre normands i saxons, el que cal fer és “corrompre els saxons acabats de colonitzar”. Vos hi enllace el fragment de la pel·lícula.https://www.youtube.com/watch?v=QkntQ-sq534
Amb els “maquinistes” de l’estat espanyol ni aigua. Per nosaltres primer, i després, a favor dels càndids espanyols de bona voluntat, a veure si els fem despertar del seu encanteri assassí.
Carles Balbastre
L'Estat espanyol ens està proporcionant un allau d'arguments per fonamentar el discurs que ens ajudi a convèncer partidaris de les terceres vies i, fins i tot, partidaris de mantenir-se a Espanya. Arguments de l'estil: un nou estat per protegir les persones sense recursos mentre l'Estat espanyol atura la llei de pobresa energètica. Un nou estat per garantir les pensions mentre l'Estat espanyol està buidant la guardiola que les paga. Un nou estat per harmonitzar el benestar amb la protecció de la natura mentre l'Estat espanyol rebenta el subsòl del país en benefici d'empreses privades posant l'exèrcit al servei de les empreses. Un nou estat en el que els ciutadans en decideixen el rumb mitjançant el vot mentre l'Estat espanyol prohibeix el vot i persegueix qui el facilita.Cal anar, en les 20 o 25 qüestions concretes fonamentals, desgranant com volem que el nou estat les tracti i com les tracta l'Estat espanyol. Vaja, com ho fa elclauer.cat però comparant-ho, al costat, amb el que fa l'Estat espanyol. I, naturalment, que ho pugui entendre la població que habitualment no segueix els debats d'aquest tipus però està preocupada per l'avui i pel demà, i que té tot el dret i tot el poder del vot. El que volem és per a nosaltres però també per a ells. Sense ells nosaltres no som res.I ho hem de fer arribar a tot arreu. Tothom vol que li parlin en el seu llenguatge.
Xavier Arenas
Quan parles d'intel.ligència jo crec que en tenen. Sí. Nomes fa falta mirar qui ostenta les "empreses" més rentables i segures del país: notaries, registres de la propietat, registres mercantils, etc... Ells! i de generacio en generació (a excepcio d'un percentatge molt petit destinat al poble i nomes per una generació)
Perdó, no és inteligència. Torna a ser corrupció
Pero avui aquest no era el tema de l'editorial...
Per cert, potser ja va essent hora de querellar-se per prevaricació contra aquest gobierno que a consciència no para de dictar resolucions injustes com les que es dicten i es signen per instar recursos de inconstitucionalitat. Encara no s'hi pensa en això? Ja fa dies que ho vinc dient.
Josep Usó
Sembla que el Govern Espanyol ha deixat de banda les aparences i es dedica de ple a l'únic que sap fer. Manar. Manar a tots. Ma mare, quan es trobava davant d'alguna iniciativa absurda, com aquestes que tenim al davant, querella contra el president, recurs a la llei contra el fracking, contra la llei que protegeix els pobres de la manca d'accés a l'energia, contra Vilaweb, contra... contra tota lògica ni raó, sempre deia:
"Quien manda manda, aunque mande mal". i ho deia així. En castellà. Ella que mai el va saber parlar.
Es veu que en realitat, l'essència del poder Espanyol és demostrar qui mana, encara que no sàpiga què fer. Només així s'entenen totes les reclamacions per allò tant esperpèntic de "invasión de competencias".
És evident la manifesta incapacitat, individual i col·lectiva, dels membres del Govern Rajoy. Com ho és la seua imminent caiguda. Per tant, només poden proclamar la seua existència manant qualsevol cosa, gairebé sempre sense sentit, als qui encara poden mananr-los. Perquè per a la resta, només poden fer gestos patètics i ridículs, com anar a cridar l'atenció del President Obama per aconseguir una foto en la reunió del G20. Allà es veié bé el que havia passat, perquè tampoc controlen ja els mitjans de comunicació. Els seus son com ells. De molt baixa qualitat.
Mai n'han entès, de política. O manen, o els manen. No tenen més recursos. No es pot esperar res més, d'ells. Ni dels altres com ells. Recordeu el recent comiat d'Alfonso Guerra, que figurava que era un gran intel·lectual. Paciència. Ja queda poc.
Jaume Singla
España fa anys que viu fora de la realitat. Segurament perque no ha fet mai un esforç de comprensió a tot alló que no enten. Si parlem de Rajoy podem parlar del procés sobiranista, però es que tampoc Zapatero va entendre gaire el moment ni el pais que va presidir. Sense retreure-li allò tan sagnant de "Apoyaré lo que salga del Parlament", recordar que fou ZP qui va signar els compromisos amb la Plataforma Castor. Si no entenen res que no sigui en castellà, com volem que entenguin conceptes com: dret a decidir, democracia, llibertat o respecte per les lleis?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015