'No news, good news'

L'esperada reunió d'ahir entre Artur Mas i Oriol Junqueras no ha aportat cap novetat. Però, tal com tenim les coses, gairebé el millor titular és aquest. En el món anglosaxó hi ha aquella dita que fa: 'No news is good news', és a dir, que si no hi ha notícies això és una bona notícia. Agafem-ho, doncs, per ací.

Se sap que tots dos dirigents han decidit que cal abocar-se en el 9-N i evitar noves polèmiques, si més no fins aleshores. Això implica, per tant, que ni els uns ni els altres no parlaran ni d'eleccions ni d'entrar en el govern fins que no haja passat la consulta. Així sia.

Perquè quede més clar encara, divendres hi ha convocada una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Esperem que s'hi escenifique sense recel per part de ningú el compromís en favor de la consulta. I que, per tant, tots junts i sense perdre més temps, puguem agafar embranzida per arribar en les millors condicions possibles al dia de la votació. Cal no perdre de vista que s'ha d'aconseguir un resultat del qual la comunitat internacional puga prendre nota. 

Som-hi doncs. Va, que tenim molta feina...

--L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Ramon Perera

Esperem que sigui així, tal com tu dius. Ara cal que tots ens bolquem en la votació del 9-N i sembla que els principals actors del país així ho estan entenent.

Paral·lelament sembla que l'establishment espanyol tampoc no piula. Altra vegada 'no news, good news'.

Miquel Vallejo

El 9N serà el que els catalans vulguin que sigui. No depèn de permisos ni de lleis que ho autoritzin, ni cal enfrontar-se violentament amb l’Estat. No cal desobeir encara i donar arguments a qui no en té.

Recordo que el passat 13D de fa uns anys, que era en sí una votació sense importància i que l’Estat no li va fer ni cas, per a molts va ser un exercici pedagògic on vam descobrir que el camí cap a la llibertat és la democràcia. El 9 N ha de servir com a preparació, com a demostració de força i com a exercici per a sentir que això és possible. Ja em sembla bona notícia que no se’n parli d’eleccions ni d’estratègies de partit. Ara cal centrar esforços en la participació i per això em sembla molt important no caure en “la meva postura” i cercar l’objectiu comú. Em sembla un error greu que els senyor Herrera i la Sra Camats no vagin a votar. Em recorda el primer posicionament del PSC fa un temps. Però no veuen que en el recompte estaran al mateix sac que alguns del PSC, que el PP,  Ciutadans i tota l’extrema dreta? Tan sols de pensar-ho posa els pels de punta. Ànims i tots a votar el 9 N! i farem un gest de llibertat i sobirania que iniciï el final del procés d’aquesta anomenada revolució democràtica catalana. 

Linus Fontrodona

Potser la (mala) notícia, avui, siguin les paraules d’Andreu Mas-Colell a Bloomberg (http://www.bloomberg.com/news/2014-10-22/catalan-finance-chief-open-to-scottish-solution-in-spain.html)... Suposo que el senyor Junqueras no en sabia res en sortir de Palau, atès que semblava tan content! Per cert que jo ja no n’estic gens. N’hi ha per a llençar el capell al foc.

Antoni Carol

Bona notícia! És un pas interessant! No vaig poder entendre, però, la reacció del President d’ERC davant la decisió d’Artur Mas d’aturar la consulta en el format anterior i llançar el nou 9N a mode de “procés de participació ciutadana”. Potser perquè el President de la Generalitat va prendre “sobtadament” (i, m’imagino, que no “pactadament”) la decisió; potser per la impaciència (comprensible) d’Oriol Junqueras i d’ERC, fins al punt d’estar disposats a desafiar la legalitat de l’Estado español... No ho acabo d’entendre, però ho és “comprensible”. Amb tot, jo diria: l’espring final —amb tots els desafiaments— cal encetar-lo en el moment oportú (només tenim una bala en la recàmera!), és a dir, al “final del final” i tinc la impressió que ens trobem al “principi del final”. Potser ERC es va precipitar massa, sobretot en pretendre ocupar a aquestes alçades dues conselleries (em va semblar un xic ingenu).

Per tant, bona notícia! Un pas interessant del que potser n’hauria de prendre nota algun altre partit massa afeccionat a torpedinar sistemàticament “al Mas” (sembla que li tinguin mania a morir), oblidant massa ràpid que el president Mas és el President. Flac servei a la imatge internacional de Catalunya! És possible que hom prefereixi un sistema polític menys presidencialista, però siguem realistes: som on som (al “començament del final”). Ja arribarà el moment en què els catalans podrem debatre amb llibertat una altra mena de configuració política. Això, però, serà si no ens suïcidem estúpidament pel camí.

Josep Usó

Anem bé. Sembla que els ha tornat el sentit comú, als dirigents dels partits polítics. Però seguex sent sorprenent que, després de tants i tants anys de viure de la política, altra vegada els dirigents de la CUP, uns nouvinguts, hagen tret les millors notes. Ara recomposaran la unitat que mai haurien d'haver trencat, però ja cal que tinguen clar que l'important és la Consulta. I que Moody's haja recomanat una candidatura unitària per més endavant em sembla impagable. Més d'un es deu haver quedat de pasta de moniato. Good news, and seventeen days only.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'esperada reunió d'ahir entre Artur Mas i Oriol Junqueras no va aportar cap novetat. Però, tal com tenim les coses, gairebé és el millor titular.