Com d’obertes?

Les eleccions primàries són moda. Me n'alegre. El sistema de partits necessita molt aire fresc i, encara que algunes primàries semblen poc obertes, qualsevol gest i qualsevol pas endavant és bo. Tenim un problema greu amb el funcionament dels partits i cal ambició per a canviar-lo. Aquests dies, per exemple, el PSPV ha escollit Ximo Puig candidat a la presidència de la Generalitat en unes primàries, Compromís ha engegat el procés de primàries de la seua candidatura europea i el PSC de Barcelona ha fet servir el mateix sistema per a la candidatura municipal.

Però hi ha una diferència en favor d'aquest darrer partit. Les primàries del PSC són les úniques absolutament obertes, les més lliures i participatives. Qualsevol persona hi pot participar sempre que tinga més de setze anys, siga resident a la ciutat, pague un euro i signe un document de compromís que diu: 'Em reconec en els valors progressistes i d'esquerres de llibertat, igualtat, justícia, solidaritat, fraternitat i pau, i participo en el procés d'elecció del candidat o candidata del PSC a l'Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir al seu èxit electoral.'

És doncs, una iniciativa valenta i remarcable. I he de suposar que també és pensada i madurada. Per això m'ha sorprès tant la reacció dels dirigents socialistes a la campanya IndyXMartí, que proposa que els independentistes, especialment aquells que són pròxims al PSC, s'organitzen per a votar l'actual cap de files socialista a l'ajuntament. 

La direcció socialista podria haver reaccionat celebrant el debat obert i felicitant-se que hi haja gent que s'interesse pel PSC i s'hi acoste, fent pinya al voltant d'un candidat del partit. Podria haver entomat la situació com un símptoma de la pressió positiva de la societat civil, que vol incidir en un debat que clarament ha portat el PSC a la pitjor situació de la seua història. Que malda per recuperar-lo i tornar-lo al lloc que va tenir.

I tanmateix la direcció socialista ha reaccionat amb aquella agror que últimament exhibeix, advertint els ciutadans que només poden votar si són federalistes. Cosa que no diu la frase que han de subscriure i, doncs, resulta francament sorprenent. Podria entendre que diguessen que no pots votar si no ets almenys simpatitzant socialista, però que s'obliden de dir això i reclamen en canvi, com a únic atribut, que sigues federalista és certament estrany.

No tan sols del punt de vista ideològic, també a la pràctica. Perquè diuen que volen fer unes primàries obertes entenent que Barcelona reclama d'unir sensibilitats des de l'esquerra, però només de començar ja en prohibeixen una. I diuen que fan primàries obertes per obrir finestres, per fomentar el debat i per promoure entusiasme en favor del canvi, però de seguida es tornen sectaris i autoritaris. I asseguren que fan unes primàries obertes perquè el model de partits actual reclama una reinterpretació més participativa, però quan algú vol participar-hi des de fora immediatament li tanquen la porta.

A mi, sincerament, em sembla que el problema no és únicament d'opció nacional. Em fa l'efecte que el debat sobre la independència és fins i tot secundari, en aquest moment. Jo diria que al carrer de Nicaragua hi passa que el búnquer vol continuar controlant el partit i usant-lo en pro dels seus interessos, personals si cal. I, si bé sobre això no hi tinc res a dir --no sóc militant del PSC--, sí que em pregunte per què aleshores demanen la meua opinió i diuen que és important per al futur de la ciutat i que l'hem de construir entre tots i bla, bla, bla... O és que tot plegat és un titular, una maniobra grollerament propagandística, que els ha fugit de les mans?

L'opinió dels subscriptors (si vols fer-te'n vés a aquesta pàgina)

Maria Gema Roca: Jo era simpatitzant del PSC. Crec en la igualtat - la possible- i en la fraternitat - corresposta, és clar - i sobre tot crec en la llibertat, limitada per la dels altres. Crec també en que és necesari informar-se exhaustivament abans de votar i que els programes electorals no son triptics publicitaris sino declaracions d'intencions.

Per això dic era, en passat. Perquè uns federalistes que no volen que em federi amb ells m'ho van deixar molt clar el 2006, el 2007, el 2008, el 2009 i el 2010. I perquè ja se que hi ha un refrany espanyol que explica la política del socialisme a Espanya -PSC inclòs- i que diu "Donde dije digo, digo Diego".

M'he pres la molestia de llegir diaris, veure votacions parlamentaries, llegir-me els programes i creure-me'ls i votar en conseqüència. Ara nomès hi ha una cosa per dir-li al PSC: 'S'ha acabat el bròquil'.  Tú ja m'entens.

Àlfons Sànchez: 

Efectivament, la reacció del PSC evidència que no creuen en les primàries més enllà d'un gest de cara a la galeria. Un gest que havien calculat que no tindria major transcendència. Fins que a algú se li ha acudit que podia utilitzar-se per a fer palanca en la ja evident escletxa dels socialistes.

Però, compte! Les primàries impliquen votar, l'acte més representatiu de la democràcia. Si bé és evident que el PSC pot eixir perjudicat si un percentatge exagerat tria a Jordi Martí (o no, tampoc té perquè suposar un problema), qui segur que resulta danyada és la democràcia. Danyada una vegada més. No fa tant que els ciutadans de Barcelona utilitzaren la democràcia contra la política per tal de castigar als polítics i, també, despreciar aquells projectes per a la Diagonal entre els que se suposa que s'hauria d'haver triat la millor opció.

I dic d'anar amb compte perquè aquest sistema polític està molt necessitat de la participació ciutadana. I utilitzar aquestes ocasions per pressionar al poder polític quan per fi aquest es decideix a cedir part del seu enorme poder, és, sense cap dubte, perjudicial per a tota la societat.

No crec que el missatge emès siga positiu. No veig que les conseqüències d'aquest suposat "boicot" al PSC vagen a millorar la situació, ni per al partit ni per a facilitar la consulta. I definitivament, no m'agrada que missatges com aquest queden lligats al soberanisme. No és l'imatge que vull per al meu país. La democràcia és la nostra aliada i encara ens ha d'obrir moltes portes. No l'utilitzem com a hostatge. Serà el millor per a tots.

Josep Jallé: Penso que és molt optimista, per part del director, el suposar que se’ls hi ha escapat de les mans el procés obert al PSC per trobar candidat a l’alcaldia de Barcelona. Per escapar-se cal tenir quelcom que oferir i, com sempre, el PSC és una sucursal del PSOE sense cap rumb, com a la casa mare. Per moltes voltes que facen, sempre s’amaga la bronca interna per controlar totes les iniciatives amb esperit nacional. Son ja molts anys fent veure que son d’orientació cap els problemes de Catalunya, quan el que fan, diuen, és prioritzar fets socials com a reptes per a millorar la qualitat vivencial de les persones. Lema repetit abastament per Chacón. Però acceptant l’espoli, en tots els ordres que patim a Catalunya, es poden millorar les condicions socials?. Som nosaltres els rics i els del sud, per exemple, els pobres?. És en base a aquest simplismes que defensen l’anomenada solidaritat?. No els queda ni el recurs a tornar-nos a enganyar, tants i tants anys d’immobilisme amb el “sostenella y no enmendalla” per bandera.

Jordi Camprubí: A mi la veritat, el que faci o deixi de fer el PSC més absolutament igual, la seva trajectòria és tant erràtica, incoherent i sotmesa als dictats del PSOE que no em fa ni fred ni calent. Tinc alguns amics i coneguts del PSC i la veritat no entenc que hi fan encara militant en aquest partit. Per sort, no fa gaire una d'aquestes persones, finalment ha vist la llum i s'ha donat de baixa del partit i fins hi tot sembla que s'apropa a ERC. Pel que fa a les primàries del PSC, em sembla un gest de cara a la galeria, i penso que només pot servir per tapar les seves actuals vergonyes. És allò de: veieu que guais som?

Joan Guasch: El PSC és el paradigma dels partits 'tradicionals', que saben que haurien de canviar i no poden fer-ho, o no se'n surten. Saben que els votants se'ls escapen perquè les seves estructures no són democràtiques, saben que haurien de canviar de dalt a baix la llei electoral, saben que haurien de ser extraordinàriament transparents, honrats, honests, etc. O no ho saben i per això algunes opcions populistes-lerrouxistes els han robat el discurs del canvi i hi ha molts votants que el compren. Tots sabem que el panorama actual de partits a Catalunya s'ha de reorganitzar, europeïtzar, però, com dius, hi ha dirigents tancats en un búnquer i n'han llençat les claus, i fan el procés molt difícil. Algú els pot dir que surtin al carrer, que es barregin amb la gent, que hi parlin, l'escoltin i treballin per al futur de la comunitat?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Diuen que fan primàries obertes per obrir finestres, per fomentar el debat i per promoure entusiasme en favor del canvi, però de seguida es tornen sectaris i autoritaris