Opinió

 

<16/169>

Vicent Partal

14.10.2013

Refermar la tropa

És un clàssic de les novel·les i els films de guerra. I de la guerra mateix. Es tracta d'aquell moment en què els derrotats comencen a dubtar de debò si podran refer-se. La moral decau, es miren l'adversari amb ulls d'impotència i comencen a sentir-se converses de gent que es demana: 'Estem acabats?' I aleshores un caporal, un capità, algú, fa una arenga o algun gest heroic. Qui el fa sap que no canvia res, ni canviarà res. Que la batalla ja s'ha decidit. Més que guanyar --que ja hi ha renunciat--, mira de no perdre tan de pressa o tan estrepitosament, o totes dues coses alhora. Els militars en diuen 'refermar la tropa' i és això que el PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya i tots els altres van intentar dissabte a la plaça de Catalunya.


En aquesta maniobra, la realitat no hi compta. No hi té cabuda. L'acte no va pas destinat a canviar-la, perquè ja saben que és endebades. I per això no miren prim a l'hora d'amollar frases que no resisteixen ni el mínim contacte amb la realitat. Quan Sánchez-Camacho diu que la majoria no és la Via Catalana sinó els ciutadans que no arribaven ni a omplir la plaça de Catalunya no és que s'haja tornat boja. És que no parla per a la societat, sinó per a la tropa. Dient això, no pretén canviar Catalunya, sinó solament evitar que els seus s'ensorren. Que s'ensorren més. Per això els fabrica una il·lusió a la qual contribueixen un grapat de mitjans amics. Una ficció. Una ficció que tan sols la tropa --i encara si és molt entusiasta-- es pot arribar a creure. Que tots els altres ja sabem quina distància sideral hi ha entre l'una convocatòria i l'altra.


Tanmateix, alerta amb l'entusiasme. Després de dos anys seguits de comparar-nos, podem dir sense miraments que l'unionisme polític ha estat batut. Però tampoc no ens enganyem: en el referèndum n'eixiran molts més a votar que no. Que molts simplement no volen barrejar-se amb aquesta gent ni amb tot allò que aquesta gent representa.

Mail Obert