Una declaració que obliga

La declaració de sobirania que prepara el Parlament de Catalunya és un pas necessari. El parlament no farà pas, com algunes altres vegades, una declaració general de principis a què Catalunya no renuncia, sinó que afirmarà davant el món que Catalunya esdevé des d'aquell moment un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. I això té una gran transcendència, perquè és tant com afirmar que Catalunya es considera a ella mateixa, des del moment que s'aprove la declaració, un subjecte de dret internacional. I cal entendre que s'obliga, per tant, a treballar perquè això mateix li siga reconegut des de les instàncies internacionals. D'ací ve la transcendència del vot.

La independència és una qüestió política, més que no jurídica. Això ho sabem tots. Però val més fer les passes ben fetes. I proclamar al món que Catalunya no reconeix cap sobirania per damunt de la del seu poble és un bon primer pas. Sobretot perquè ho fa un parlament legítim, que ho votarà amb una majoria notable. I ho fa iniciant explícitament un procés que ha de menar a la independència bé per la via del referèndum, bé per la via de la proclamació unilateral. La declaració ha de ser un missatge a la comunitat internacional i caldrà que el govern, els partits i la societat civil la presentem com a tal. No és cap acte de política interna, sinó el primer acte de caràcter internacional del nostre parlament.

Per això val la pena de recordar que la majoria de les independències recents d’Europa anaren precedides d'una declaració semblant. Estònia va fer una declaració de sobirania el novembre del 1988, tres anys abans de la independència. Eslovènia la va dos de juliol del 1990, un any abans de la independència. Eslovàquia va fer una declaració de sobirania el 17 de juliol del 1992, mig any abans de la independència. I va haver-hi declaracions semblants a Letònia, Lituània, Ucraïna, Moldàvia, Croàcia, Bòsnia...

La declaració, doncs, té una rellevància major que cal que tots comencem a assumir. Perquè serà el primer pas institucional, oficial, de trencament amb l'estat espanyol. I la primera crida a la comunitat internacional. 

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Val la pena de recordar que la majoria de les independències recents d’Europa anaren precedides, mesos o anys abans, d'una declaració de sobirania semblant.