Opinió
-
No es pot ser solidari a tot preu
Vicent Partal
09.09.2004
-
'Todos juntos en unión'
Vicent Partal
08.09.2004
-
Dibuixant majories
Vicent Partal
07.09.2004
-
Antoni Miró, seixanta anys
Vicent Partal
06.09.2004
-
Morir. A Rússia.
Vicent Partal
04.09.2004
-
Ensenyar la poteta
Vicent Partal
03.09.2004
-
Aquest curs també
Vicent Partal
02.09.2004
-
Ahir, per exemple
Vicent Partal
01.09.2004
-
Maragall posa la directa
Vicent Partal
22.07.2004
-
Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Vicent Partal
21.07.2004
-
El Front del Sí
Vicent Partal
20.07.2004
-
La responsabilitat de les empreses periodístiques
Vicent Partal
19.07.2004
-
L'euro, la salut i els aprenents de Tony Blair
Vicent Partal
16.07.2004
Vicent Partal
02.11.2004
El mal menor, l’única opció raonable
Enlloc del món no hi ha cap elecció que tinga la importància, en cap aspecte, de la que avui es fa els Estats Units. El president dels Estats Units és la persona que influeix d’una manera més decisiva la vida de més milions de persones de tot el món. Per això, que ho siga aquest o aquell no és, de cap manera, un afer secundari.
I enguany les eleccions encara són més importants. Si els americans ratifiquen Bush, podem preveure quatre anys plens de dificultats. Dificultats als Estats Units, on la degradació de la vida democràtica és palpable fins al punt que ha mobilitzat més sectors diferents que mai en un clam d’alerta contra Bush i per les llibertats civils. I dificultats a tot el món. Quatre anys més de Bush enfondirien encara més la crisi oberta entre el món occidental i l’àrab. Quatre anys més de Bush serien un suport renovat a la política de restricció de les llibertats a tot el món. I que molt probablement no resoldrien el problema i l’amenaça d’al-Qaida. Tres anys després dels atemptats de l’11-S, el trist balanç que en podem fer és que els Estats Units han perdut l’immens cabal de solidaritat i simpatia que varen rebre aquell dia. I l’han perdut per l’arrogància, les mentides, l’agressió injustificada i l’obsessió imperial de l’administració Bush.
John Kerry no és pas la millor de les alternatives. Estic convençut que, si arriba a president, aviat haurem de criticar-lo per posicions que s’acostaran a les de Bush. Però, dissortadament, en aquestes eleccions cal triar el mal menor. Perquè el mal major, Bush, no el podem aguantar més.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015