Opinió

 

<159/169>

Vicent Partal

14.10.2004

Disbauxa a Brussel·les

En plena discussió de la constitució europea, la Comissió ha empitjorat les coses encara més. Ja ho sabeu: un dels comissaris proposats, Rocco Buttiglione, va expressar unes opinions gens acceptables sobre dones i gais. I com que el proposen per a Justícia precisament, doncs hi ha hagut un notable enrenou per a impedir que l'acceptin. Però, ai!, ara resulta que el Parlament europeu no pot rebutjar un sol comissari, sinó que ha de rebutjar la Comissió sencera. És un exemple de manual de les pràctiques sorprenents de la unió, en termes de democràcia corrent.
En aquest terreny, no parem de fer passos enrere, després del Tractat de Maastricht, que va marcar l'avançada màxima de la idea i de la il·lusió d'una Europa que havia de superar l'estricte marc de cogestió dels estats. És cert que el projecte de constitució proposa, en alguns terrenys, unes normes més raonables que no pas les actuals (però en uns altres terrenys, no). Ara, a l'espera de si la constitució arriba o no arriba, la pràctica política del dia a dia hauria d'evitar espectacles com aquest. Hi ha maneres de fer-ho. El president Barroso podria, simplement, canviar de candidat i endavant. Per exemple. Amb una mà esquerra molt política que dissipara una mica els dubtes sobre la manera com es vol construir Europa, uns dubtes que aquest dissortat incident ha tornat a posar sobre la taula.

Mail Obert